Arxiu d'etiquetes: transports

Montesa -motocicletes-

4 Respostes

(Barcelona, febrer 1945 – )

Marca de motocicletes, creada i fabricada per l’empresa Permanyer SA d’Indústries Mecàniques. El 1962 es traslladà a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat).

Fou la primera marca de motocicletes fabricades en sèrie al país. La producció anual (1974) fou de 30.000 unitats i el 1980 de 17.320. Hom n’exportà a 36 països.

Era coneguda arreu del món pels seus èxits en competicions esportives. Amb motiu de la creació del model Impala, el 1962 tres motoristes barcelonins feren el recorregut de la Ciutat del Cap a Catalunya.

A finals dels anys 1970 travessà una aguda crisi que el 1981 la dugué a plantejar un pla de reestructuració. El 1982 signà un acord amb Honda Motor per a fabricar models d’aquesta firma japonesa.

Enllaç web: Montesa

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

6 Respostes

(Catalunya, 1979 – )

(FGC)  Empresa pública. Creada per la Generalitat de Catalunya per tal de gestionar les línies de ferrocarril transferides per l’administració central de l’estat, no integrades a la companyia estatal Renfe i que discorren íntegrament per territori català.

L’entitat es féu càrrec de les línies corresponents al Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA i Ferrocarrils de Catalunya SA. El 1984 tenia una plantilla de 1.529 persones, transportà 39 milions de passatgers i 832.000 t de mercaderies.

El 1985 integrà les línies de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA.

Enllaç web: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Empresa Nacional d’Autocamions SA

2 Respostes

(Barcelona, 1946 – 1990)

(ENASA)  Empresa de l’INI. Es dedicà a la fabricació de camions, autobusos, autocars, tractors, vehicles militars i maquinària d’obres públiques, amb la denominació comercial de Pegaso. Sorgí de l’absorció de La Hispano Suiza.

La producció fou exclusivament barcelonina fins el 1955, que entrà en funcionament la fàbrica de Madrid. La factoria de la Sagrera fou traslladada a la Zona Franca (350.000 m2). L’empresa arrosegà fortes pèrdues i cercà l’associació amb una multinacional del sector. Com a filial funcionà a Mataró, Construcciones Jover, Obiols i Rossell SA (JORSA), que construeix vehicles de passatgers.

Les seves vendes el 1984 foren de 63.956 milions de pessetes amb una plantilla de 8.603 empleats. Com a conseqüència d’una greu crisis fou venuda el 1990 a l’empresa Iveco.

Barcelona, aeroport de

10 Respostes

(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)

(o aeroport del Prat)  Aeroport. És el més important dels Països Catalans per als vols regulars, situat al sud-oest del Prat, entre els estanys de l’Illa, del Remolar i el litoral, prop de la punta del delta del Llobregat i de Barcelona.

L’any 1913 s’hi havia iniciat l’aeròdrom de la Volateria i el 1915 s’hi havia establert l’Aeroclub de Catalunya. El 1920 hom inicià els primers vols regulars a Mallorca, que des del 1939, amb la línia de Madrid, constituí una de les connexions principals de l’aeroport. Ampliat el 1929, l’aeròdrom acollí el 1931 la primera línia aèria catalana, l’anomenada d’Andorra, que moria a la Seu d’Urgell.

El 1933, any que era constituïda la Companyia Aero-taxi Mallorca, la Generalitat intentava de transformar l’aeròdrom en aeroport internacional de Barcelona, respectant les instal·lacions esportives i les militars que ja funcionaven. A partir del 1939 hom l’anomenà aeroport Muntadas (popularment, del Prat) i Aeroport Transoceànic de Barcelona. L’aeròdrom esportiu ha estat traslladat a Sabadell (Aeroclub Barcelona-Sabadell) i el militar depèn del de Saragossa.

L’expansió ha estat ràpida, però inferior a la d’altres aeroports, com els centrals de cada estat (la seva àrea de serveis topa amb les dels de Madrid, Roma, Milà, Zuric i París) i els turístics (el de Mallorca ja l’ha superat en tot el que fa referència als vols no regulars). És el segon aeroport de l’estat espanyol en nombre de mercaderies i el tercer pel que fa al trànsit de passatgers.

Disposa de 6.073 m de longitud de pistes i té línies regulars amb gairebé tots els aeroports espanyols i amb els principals europeus. Entre el 1988 i el 1992 fou objecte d’una important remodelació i ampliació.

Enllaç web:  Aeroport de Barcelona