Arxiu d'etiquetes: traductors/es

Bardolet i Boix, Antònia

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 11 desembre 1877 – Borredà, Berguedà, 17 desembre 1956)

Narradora, poeta i traductora. De formació autodidàctica, col·laborà a publicacions periòdiques com “Gazeta Montanyesa” de Vic, en què aparegueren els seus primers treballs en vers, i “Feminal” de Barcelona, on publicà alguns poemes i traduccions d’autors anglesos. Cultivà preferentment la prosa.

Publicà un recull de narracions sobre la psicologia femenina, Siluetes femenines (1913), a la “Biblioteca d’Autors Vigatans”, una tria de les quals aparegué en un volum de la col·lecció “Lectura Popular”, i el 1918, la traducció de la novel·la de M.E. Ruffin, El defensor del silenci.

Realitzà estudis astronòmics meritoris.

Ballester i Escalas, Rafael

Deixa un comentari

(Girona, 1916 – les Borges del Camp, Baix Camp, 9 març 1993)

Escriptor. Es llicencià en filosofia i lletres el 1939. El 1950 es doctorà en història. Des de 1954 fou professor adjunt de la Universitat de Barcelona.

Ha publicat: El historiador Shakespeare (1945), Historia Universal, Historia de la civilización, Forjadores del siglo XX, Historia de Roma, Grandes enigmas de la historia, Validos y favoritas, Historia de la Humanidad i Veintiocho siglos de creencias religiosas.

Ha traduït diverses obres històriques i ha fet traduccions bilingües de Shakespeare.

Sovintejà les conferències i les col·laboracions a revistes.

Balasch i Recort, Manuel

Deixa un comentari

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 13 maig 1928 – 13 febrer 2009)

Hel·lenista i eclesiàstic. Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en teologia, es va especialitzar en l’estudi dels clàssics grecs.

Catedràtic de grec, ha col·laborat en les traduccions de la Fundació Bernat Metge i ha publicat, entre altres obres, Contribución al estudio de la lengua de Juvenal (1958), Lírica grega arcaica (1963), Carles Riba, poeta i humanista cristià (1991) i algunes gramàtiques de grec i de llatí.

El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Arbonés i Montull, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 juliol 1929 – Buenos Aires, Argentina, 6 octubre 2001)

Traductor. Col·laborà amb el grup teatral de la Penya Cultural Barcelonesa.

Emigrat el 1956 a l’Argentina. Ha desenvolupat una prolífica tasca com a traductor de l’anglès al català.

Rebé el premi de la Generalitat de traducció per les seves versions de La fira de les vanitats, de W. Thackeray (1986) i de Història de dues ciutats, de Ch. Dickens (1993), i el Premi Nacional de traducció (1994).

És autor dels assaigs El teatre català de postguerra (1973) i Pedrolo contra els límits (1980). Participà en diversos congressos i en els homenatges a Pedrolo a Lleida (1990) i Girona (1993).

André, Marius

Deixa un comentari

(Santa Cecília de les Vinhas, França, 5 juny 1868 – París, França, 12 setembre 1927)

Escriptor i traductor. Va traduïr Santiago Rusiñol i Ramon Llull. Col·laborà a “La Veu de Catalunya”.

Escriví diversos assaigs: La Catalogne et les germanophiles, Le bienhereux Raymond Lulle (1900), La fin de l’empire espagnol d’Amèrica (1922).

Altés i Casals, Francesc

1 Resposta

(Catalunya, 1780 – Marsella, França, 27 octubre 1838)

Dramaturg, poeta i periodista. D’expressió castellana, utilitzà els pseudònims d’Altés Gurena i Selta Runega.

Milità a la política liberal. Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres (1822); fou també director al Teatre de la Santa Creu.

Escriví en el “Diario de Barcelona” i en el “Diario Constitucional”, on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular. També fou redactor i formà part del grup d’“El Propagador de la Libertad”.

El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament.

El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos de Lara (1827?), mostren encara el gust neoclàssic, però el tema de l’obra al·ludida deriva ja cap a un romanticisme al qual es lliurà plenament en drames com Los caballeros de la banda.

El criteri polític, i no únicament l’estètic, l’impulsà a traduir, entre d’altres, obres de Voltaire, George Sand, Dumas i Walter Scott.

Almató i Ribera, Salvi

2 Respostes

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 16 març 1827 – Barcelona, 1 març 1889)

Metge. Germà de Pere. Fou un dels creadors de l’escola d’homeopatia catalana.

Autor d’un text sobre el tractament homeopàtic del còlera (1884) i traductor al castellà de nombrosos llibres de medicina homeopàtica, el més important dels quals és la Terapéutica de Richard Hughes.

Alguer i Micó, Josep

Deixa un comentari

(Madrid, 10 març 1900 – Barcelona, 25 agost 1937)

Jurista. Catedràtic de dret civil a les universitats de Múrcia i de Barcelona, i vice-degà de la facultat de dret de Barcelona del 1936 al 1937.

Figura entre els principals introductors del modern dret germànic al nostre país; és un dels traductors i anotadors del tractat de dret civil i d’altres obres dels alemanys Ludwig Enneccerus, Theodor Kipp i Ernst Wolff.

Abelló i Soler, Montserrat

Deixa un comentari
(Tarragona, 1 febrer 1918 – Barcelona, 9 setembre 2014) Poetessa i traductora.  Llicenciada en filologia anglesa, cal remarcar les seves traduccions d’obres de poetes i escriptors anglosaxons, algunes de les quals ha dramatitzat. També ha traduït a l’anglès textos d’autors catalans. Com a poetessa, ha publicat: Vida diària, Paraules no dites (1981), El blat del temps (1986), Foc a les mans (1990), L’arrel de l’aigua (1995), Són màscares que m’emprovo… (1995) i Dins l’esfera del temps (premi de la Crítica Serra d’Or, 1999). També ha participat en antologies de poesia i llibres col·lectius: Cares a la finestra (20 dones poetes de parla anglesa del segle XX) (1993), Cartografies del desig (Quinze escriptores i el seu món) (1998), Memòria de l’aigua (Onze escriptores i el seu món) (1999) i Paisatge emergent (1999). Rebé la Creu de Sant Jordi (1998) per la seva tasca com a traductora.

Vilaregut i Martí, Salvador

Deixa un comentari
(Barcelona, 24 gener 1872 – 5 juliol 1937) Autor i traductor teatral. De jove col·laborà en diverses publicacions, però ben aviat se sentí atret pel teatre, i col·laborà amb Adrià Gual en el Teatre Íntim. Poc dotat per a la creació original, adaptà al català un gran nombre de texts, ja en traduccions literals, ja en versions lliures. Aplicà el seu talent a obres de Shakespeare (així, a la Novícia de Santa Clara, recreació de Mesura per mesura), però també a obres menors, com La mà de mico, d’A. De Lorde i Morel, un dels èxits del teatre de gran guignol. Traduí, entre altres, obres de Maeterlinck, Pirandello, Eurípides, Musset i Conan. Emprà a vegades el pseudònim de Ramon de Bellsolà. Reuní una gran biblioteca, que avui consta en el fons de l’Institut del Teatre.