(Madrid, 10 març 1900 – Barcelona, 25 agost 1937)
Jurista. Catedràtic de dret civil a les universitats de Múrcia i de Barcelona, i vice-degà de la facultat de dret de Barcelona del 1936 al 1937.
Figura entre els principals introductors del modern dret germànic al nostre país; és un dels traductors i anotadors del tractat de dret civil i d’altres obres dels alemanys Ludwig Enneccerus, Theodor Kipp i Ernst Wolff.
(Llagostera, Gironès, 10 octubre 1909 – Barcelona, 26 març 1976)
Traductor. Mestre durant la República, estudià pedagogia i filosofia a Madrid, Berlín i Múnic.
Fou comissari del partit comunista espanyol durant la guerra civil, i s’exilià a l’URSS el 1939. Exercí de mestre en una colònia de nens espanyols refugiats. Tancada la colònia, es dedicà a l’ensenyament del castellà, es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Moscou i hi treballà com a professor i cap de departament.
El 1957 tornà, amb la seva filla, a Espanya. El 1958 s’instal·là a Barcelona. Aquesta etapa de la seva vida la dedicà a la traducció de literatura russa i a la seva difusió, havent de lluitar al començament amb un ambient poc favorable. Aviat es convertí en un dels traductors del rus més prestigiosos, fonamentalment al castellà.
Traduí obres de tots els clàssics de la literatura russa del s XIX i nombrosos autors del s XX, dirigí l’edició de les obres completes de Dostoievski. Els seus pròlegs a aquesta col·lecció van ser recollits en un volum a part (Dostoievski, 1972).
(Barcelona, 7 març 1907 – 16 febrer 1974)
Escriptora i traductora. Influïda per un cert naturalisme, es revelà com una autora sensible a Amor silencioso (1927) i Eulàlia (1928) i va evolucionar cap a una novel·la de caràcter psicològic en El camí reprès (1930) i Presó oberta (1931).
Publicà reculls de contes: Elisenda (1935), Estampes de París (1937), etc.
Traduí al català Joyce, Huxley i Greene. Col·laborà a “La Revista”, on publicà dos reculls de Poemes (1929 i 1931).
(Lleida, 9 juliol 1923 – )
Escriptor i traductor. Es llicencià en lletres i filologia clàssica.
Ha destacat pels seus llibres de literatura juvenil: El venedor de peixos (1960), Trampa sota les aigües (1965), Rovelló (1969), En Roc, drapaire (1971), L’home dels gats (1972), Bernat i els bandolers (1974), Un cavall contra Roma (1975), Els amics del mar (1979), Gira-sol d’històries (1980), Les aventures del rellotge (1981), Saberut i cua-verd (1982), La caravana invisible (1986), Contes en òrbita (1991), Un estrany a l’arca (1993) i Els fugitius de Troia (1998).
També ha publicat els reculls de narracions Festa major (1961; reeditat el 1987 amb el títol de La festa i la ganyota) i Ara mateix eren aquí (1987), i llibres d’assaigs com ara Catalunya continental (1968), Catalans pel món (1969), Proses de ponent (1970), Viatge entorn de Lleida (1972), Història de Lleida explicada als joves (1979) i De Morera Galícia i Guillem Viladot (1980). És autor del dietari Vuit estacions (1991).
Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1991, ha rebut diversos premis per la seva obra, així com la Creu de Sant Jordi (1990), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2000) i doctor honoris causa per la Universitat de Lleida (2004).
(Barcelona, 1880 – 1942)
Autor teatral i traductor. Germà de Ferran.
A partir del 1898, aportà a l’escena catalana més de seixanta obres (conservades a l’arxiu de l’Institut del Teatre de Barcelona). Totes foren estrenades als teatres Romea (en català) i Principal (en català i castellà), de Barcelona, de les quals n’hi ha vint-i-quatre de publicades.
Sobresurten La pluja d’or (1919), que fou la primera obra representada cent vegades seguides a Barcelona, El casament de la nena (1920), també centenària, La dona que se’n va de casa (1922) i La farsa de l’honor (1924).
També féu traduccions de l’anglès i del francès, entre d’altres, de Henry Arthur Jones.
(Tarragona, 17 març 1894 – Barcelona, 1 febrer 1978)
Periodista, novel·lista i traductor. Exercí la crítica literària a la “Revista de Catalunya” i a “La Publicitat”.
S’inicià en el camp de la narració amb el recull La clínica de Psiquis (1926). Publicà les novel·les La Venus de la careta (1927), Com vaig assassinar Georgina (1930), Les cadenes d’Eva (1932), Una nit (1935) i l’obra teatral Una noia és per a un rei (1937).
La seva obra narrativa es manté en un gènere melodramàtic i alhora morbós, on mostra acusades influències de Poe i de certs autors francesos.
Exiliat el 1939 a Xile, on va viure vint anys, hi publicà Retrats literaris (1947), reimpresos amb el títol d’Abans d’ara (1966), i dirigí la revista “Germanor”. Durant aquest segon període va publicar les novel·les La pluja d’or (Xile 1950, Barcelona 1957) i Laberint (1952), i les biografies Margarida Xirgu (1963), Pompeu Fabra (1964) i Josep Anselm Clavé, apòstol, agitador i artista (1966).
(Barcelona, 30 octubre 1926 – Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 2 gener 2019)
Novel·lista, autor teatral, traductor i advocat. Fill de Josep Maria Folch i Torres. Ha conreat la narrativa i el teatre.
Es donà a conèixer com a poeta amb L’aigua negre, però té una vasta producció novel·lística: Camins de la ciutat (1954), La maroma (1957), El meu germà gran (1958), El nàufrag feliç (1959), La sala d’espera (1961), La visita (1965), L’alegre festa (1965), Adéu abans d’hora (1966), L’estiu més bonic (1967), Tota aquesta gent (1967), Fi de setmana damunt l’herba (1967), El no (1967), Les meves nits en blanc (1973), Tota una altra cosa (1973), Quan el terror truca a la porta (1977), Sala de miralls (1982), Estrictament confidencial (1983), Manual de l’escriptor mediocre (1991) i Testa de vell en bronze (1997).
Autor de públic, escriu amb facilitat i amb un llenguatge net, directe. Ha publicat teatre juvenil, de costums o d’humor, com Un vailet entre dos reis (1951), Aquesta petita cosa (1954) i Dues hores (1958), entre altres, i la biografia paterna, Bon dia, pare (1968). També té una gran obra com a traductor, la qual ultrapassa els cent seixanta títols.
Ha guanyat diversos premis literaris. Fins al 1986 treballà a Ginebra com a traductor de l’Organització de les Nacions Unides.
(Balaguer, Noguera, 14 abril 1898 – Simi Valley, Califòrnia, USA, 12 març 1988)
Polític i escriptor. El 1920 fundà el setmanari “Flama” de Balaguer. Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap del butlletí “Estat Català” (1924-25), de París.
Afiliat a Estat Català, el 1925 acompanyà Francesc Macià a Moscou i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló (1926), pel quals fou processat a París. Assistí a l’assemblea independentista de l’Havana (1928). Durant la República fou cap de premsa del Parlament (1932-36) i comissari d’Espectacles de la Generalitat. Exiliat novament als Estats Units (1939), on es dedicà al món del cinema i col·laborà a “Lletres” i “El Poble Català”, de Mèxic, en 1942-43 fou director de “Free Catalònia”.
Escriví poesies: Acoraments i gaudis (1925), Càntic d’amor (1934), Les gràcies terrenals (1958), L’alegre vianant (1969), etc. Són importants les versions Poetes rusos de la Revolució (1937).
També publicà novel·les: L’etern adolescent (1925) i Sota el cel dels tròpics (1935), teatre: El plaer de viure (1936), i sobretot assaigs històrics: Francesc Macià (1931), Els catalans en la descoberta i colonització de Califòrnia (1947), Retorn a Macià (1987), el volum de memòries De Balaguer a Nova York, passant per Moscou i Prats de Molló (1972) i col·laborà en l’obra Macià, la seva actuació a l’estranger (1952).
Va traduir al català obres de Conrad, Tagore, Gorki i Valéry.
Dades dels Països Catalans 