Arxiu d'etiquetes: tradicions

Comte Arnau, el

5 Respostes

(Ripollès, segle XVI)

Personatge mític. Ha donat peu a una de les llegendes més conegudes del llegendari català.

Aquesta té l’origen en una balada popular nascuda probablement al segle XVI a la comarca del Ripollès, transmesa oralment i recollida posteriorment (segle XIX) per Marià Aguiló i Manuel Milà i Fontanals.

El tema de la cançó va ser de seguida adoptat per Víctor Balaguer i altres escriptors romàntics, que el van reelaborar tot relacionant-lo amb tradicions més antigues i van convertir el personatge del comte en un heroi impietós i disbauxat, l’ànima del qual erra sense repòs per les muntanyes de la Catalunya Vella.

A partir de llavors, la llegenda ha generat una abundant literatura, i ha esdevingut font d’inspiració de poetes, escriptors i dramaturgs, i alhora ha passat a Mallorca, on l’heroi és conegut pel nom del Comte Mal.

catalanisme

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – )

Corrent social o polític que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans.

Comença a manifestar-se a la primera part del segle XIX, com a reacció de les mesures uniformistes de les monarquies borbòniques de França i d’Espanya, les quals no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català.

Castellterçol, dansa de

2 Respostes

(Castellterçol, Moianès)

Ballet popular de sis parelles, tradicional de la vila, de caire cerimoniós i elegant. Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa.

Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora. Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois.

Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa, en la qual hom forma un rotllo que s’eixampla i s’estreny i realitza encreuaments que creen l’efecte d’una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri. Aquesta figura té la duració de dues tonades.

Després d’un volt per la plaça comença novament la dansa, una part de ball rodó dita sardana, i tres pavanes, ballades també en forma d’estrella tot efectuant l’evolució dita cadena.

L’any 1985 fou declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional.

Enllaç:  Dansa de Castellterçol

Carmen Campidoctoris

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès, segle XIII)

Cançó sobre el personatge del Cid. Escrita en llatí, conservada incompleta en un manuscrit del monestir de Ripoll de la primer meitat del segle XIII. És el més antic dels texts dedicats a l’heroi castellà.

Escrits en versos sàfics i adònics, n’ha arribat trenta-dues estrofes. Després d’un exordi i d’episodis diversos, la narració comença a explicar molt minuciosament la lluita del Cid contra Berenguer Ramon II de Barcelona al voltant d’Almenar (Segrià) (1082).

Milà i Fontanals fou el primer a considerar-la d’autor català, i Menéndez Pidal suposà que aquest pertanyia al bàndol contrari al comte i que la compongué vers el 1090. Nicolau i d’Olwer no el cregué català, i Horrent vacil·là entre creure’l català, aragonès o mossàrab de Lleida, i proposà com a data de redacció entre el juny 1093 i el juny 1094.

Sembla millor, però, d’atribuir-lo a un monjo de Ripoll, i datar-la a la fi del 1098 o al començament del 1099.

cant dels ocells, El

2 Respostes

(Catalunya, 1705)

Cançó popular catalana. En la qual els diferents ocells celebren el naixement de Jesús.

La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita.

Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l’entrada a Barcelona del rei-arxiduc Carles III (1705).

Interpretada per Pau Casals per començar o acabar els concerts donats des de l’exili; ha estat considerada un símbol nacional.

cant de la senyera, El

2 Respostes

(Montserrat, Bages, 1896)

Composició musical popular.

Himne de l’Orfeó Català, amb música de Lluís Millet i Pagès i lletra de Joan Maragall.

Ha suplert en moltes ocasions l’himne de Catalunya, Els Segadors. Fou prohibit després de la guerra civil fins als anys 1960.

Canes, coll de

1 Resposta

(Riudaura, Garrotxa / Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

Depressió (1.120 m alt) de la Serralada Transversal, entre les rieres de Vallfogona i de Ridaura, entre el puig Estela i el pla de Falgars. Hi passa la carretera d’Olot a Ripoll.

Una llegenda originada al segle XIII afirma l’existència d’un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l’ajuda d’un mirall (la fera hauria mort d’espant en veure-s’hi reflectida). Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l’ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al segle XIX.

Cançoneret Rovirola

Deixa un comentari

(Riudellots de la Creu, Pla de l’Estany, 1507 – 1508)

Aplec de cançons nadalenques conservat a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 111).

Conté 36 poesies, gairebé totes recollides de la tradició oral per Bartomeu Rovirola. Ultra les peces de tema nadalenc, hi abunden les llaors i les invocacions a la Mare de Déu.

Dues d’elles desenrotllen temes de la Passió. Quatre, almenys, es relacionen amb el teatre nadalenc. Hi fou incorporada, a més, una peça popular burlesca. Una de les poesies sembla d’origen aragonès, una altra és llatina, i una tercera és farçida (escrita en llatí i amb comentaris en català); la resta és en català.

Ha estat editat per Enric Claudi Girbal (1889-92), per Ernest Moliné i Brasés (segurament el 1906) i per Josep Romeu (1949).

Campdevànol, dansa de

2 Respostes

(Campdevànol, Ripollès)

Dansa típica que és balla a la població, dita també gala de Campdevànol, de caràcter cerimoniós, probablement d’origen senyorial, ballada per la festa major, amb melodia pròpia, una de les més belles del folklore català.

Dirigeix la dansa el capdanser, vestit de festa amb barret de copa i proveït d’una almorratxa amb aigua d’olor amb la qual ruixa les balladores; inicia el ball galejant la batllessa (passeig a la plaça i ball puntejat), després les quatre pabordesses (encarregades de l’altar del Roser) i les balladores restants; és retira i les parelles prossegueixen soles la dansa fins a la corranda final.

Mentre Campdevànol no tingué la plaça urbanitzada, intervenia al ball la campesa, propietària del camp on es feia la festa.

calçotada

2 Respostes

(Valls, Alt Camp)

Àpat de temporada (de novembre a abril), originari de la ciutat de Valls, el plat principal del qual són els calçots (un tipus de ceba blanca dolça), els quals són cuits a foc viu i sucats en una salsa de Calçots (o salvitxada).

Té lloc generalment a l’aire lliure, en colla d’amics o de familiars, i darrerament s’ha popularitzat per tot Catalunya.