Arxiu d'etiquetes: torres

Fals

8 Respostes

(Fonollosa, Bages)

Poble, situat en un coster, a la dreta del torrent de la Vall, aigua avall de Fonollosa.

Conserva les restes de l’antic castell de Fals (dues notables torres, especialment) i l’església parroquial de Sant Vicenç, molt renovada en 1647-56 i ampliada el 1885.

Fou centre d’un terme feudal que des del segle XI estigué en poder dels Cardona; la família Fals, senyors útils del castell, s’extingí vers el 1246 amb Elisenda de Fals, fundadora de la pabordia de Caselles.

Modernament el nucli del poble s’ha traslladat al pla, al raval de les Oliveres, dit també raval de Fals, prop de l’antiga torre de Fals.

Esparra, l’

5 Respostes

(Riudarenes, Selva)

Poble (194 m alt), a l’interfluvi de la riera de l’Esparra i la de Vila-ras, afluents per la dreta de la riera de Santa Coloma.

La parròquia de Sant Martí, esmentada ja el 1169, depenia de Sant Pere Cercada, dins el vescomtat de Cabrera; en depèn el santuari d’Argimon (antic castell).

Prop del poble hi ha una torre quadrada de defensa.

Esclanyà

3 Respostes

(Begur, Baix Empordà)

Poble, al sud del terme. L’església de Sant Esteve depengué de la de Palafrugell i després de la de Llofriu.

Hi ha un notable castell medieval, dit torre d’Esclanyà.

Depengué de la baronia de Cruïlles.

Encantats, torre dels -Maresme-

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme)

Torre de guaita, situada al puig de Castellar, damunt la riera de Caldetes, termenal de l’antic castell de Montpalau, al límit dels comtats, vegueries, corregiments i bisbats de Girona i Barcelona.

Construïda el segle XIII, fou reformada el segle XV i ampliada encara, amb nous elements de fortificació (muralla circular exterior emmerletada), el segle XVI.

Al puig hi ha també les restes del poblat ibèric de la torre dels Encantats, que ha estat objecte de dues campanyes d’excavacions (1949-50 i 1956-57) dirigides per Josep M. Pons i Guri; els materials són al Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i al Museu Arqueològic de Barcelona.

El poblat visqué des de la fi del segle V aC fins al I aC; hi ha restes d’una farga i foneria, d’una gran sitja de 3 m de diàmetre i de carrers empedrats; les muralles foren desmantellades vers el 213 aC. Hom hi calcula que hi podien viure uns 4.500 h.

Croscat, turó de

9 Respostes

(Santa Pau, Garrotxa)

Antic volcà, al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica d’Olot, de 185 m d’alçària (678 m alt) i 800 m de diàmetre de base. Té el cràter en un dels vessants.

Al cim hi ha les restes d’una antiga torre de defensa, quadrada, voltada d’una vall.

Clarà -Tarragonès-

1 Resposta

(Torredembarra, Tarragonès)

Poble i antiga quadra, prop de la costa, damunt un petit tossal, al voltant de l’església parroquial de Sant Joan i de l’antic castell de Clarà, que originàriament era dins el terme de Tamarit; fou atorgada carta de franquesa per als habitants del seu terme el 1057.

L’antiga torre de Clarà, esmentada el segle XIII dins la seva jurisdicció, donà lloc, probablement, a la nova població de Torredembarra.

Cavallera -poble-

3 Respostes

(Camprodon, Ripollès)

Poble, a l’antic terme de Freixenet de Camprodon, en un replà al vessant meridional de la serra Cavallera, a la dreta del Ter, prop de l’antiga torre Cavallera.

L’església parroquial (Sant Miquel), romànica, és esmentada ja el 839; fou el límit oriental del bisbat d’Urgell i del comtat de Cerdanya.

Dins el seu terme hi ha la colònia Estevenell.

Cartellà, força de

2 Respostes

(Maçanet de la Selva, Selva)

(o torre de Cartellà)  Antiga força i terme (actualment mas Castellà), al límit amb el terme de Vidreres.

És esmentada ja el 1079 amb el nom de torre Fellona (o Torcafelon), i fou donada el 1160 pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau III de Cabrera. La castlania fou donada pels Cabrera als Maçanet, dels quals passà a Bernat de Cartellà el 1213 i, mantinguda la força durant segles a mans de la família Cartellà, acabà prenent-ne el nom.

El 1702 Felip V de Borbó concedí al seu propietari Pere de Cartellà (òlim Desbac i de Cartellà) el marquesat de Cartellà.

Càrrova, la

Deixa un comentari

(Amposta, Montsià)

Veïnat, a la riba dreta de l’Ebre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme de Tortosa (Baix Ebre).

Al voltant de l’antiga torre de la Càrrova, la qual, juntament amb la de Campredó, a l’esquerra de l’Ebre, defensava la via fluvial. És esmentada ja el 1313.

Cap del Riu, torre de

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga torre de defensa de la ciutat. Construïda el 1566 a l’esquerra de la desembocadura del Llobregat; hom hi ajuntà una capella el 1577.

Destruïda durant les guerres dels Segadors (1641 i 1651) i de Successió (1705), fou refeta cada vegada, la darrera el 1711, amb baluards.

El 1848 hom hi instal·là un far, prop del qual sorgí el barri de la Farola.