(Reus, Baix Camp, 13 febrer 1811 – Barcelona, 29 agost 1884)
Mecànic. El 1858 inventà un teler que podia teixir dues peces de vellut de seda l’una damunt de l’altra.
Provà l’invent a la seva fàbrica de Gràcia, però no l’explotà perquè es vengué la patent a la firma anglesa “Lister & Co” de Bradford.
(Sabadell, Vallès Occidental, 28 juliol 1920 – Barcelona, 8 gener 1961)
Enginyer tèxtil, productor i director de cinema.
El 1955 creà la firma productora ECA (Ediciones Cinematrogràfiques Argemí) que finançà alguns títols d’interès per llur contingut social.
El 1959 dirigí Cristina i el 1960, Gaudí, que fou guardonat en diverses ocasions.
(Catalunya, segle XVII)
Industrial tèxtil. Publicà -sota l’anagrama Phesio Mayo– l’obra Ramallet de tintures… (Barcelona 1691), indici del progrés de la indústria llanera a Barcelona.
(Balsareny, Bages, 1903 – Barcelona, 1986)
Modista. Coneguda pel nom comercial de Carmen Mir.
Obrí la seva casa de modes a Barcelona el 1940 i durant els anys 1960 i primers 1970 fou la creadora d’alta costura que més seguí les tendències renovadores del moment.
Colònia tèxtil, a la dreta de la riera de Calders.
Fou fundada el 1892 per Pere Jorba i Gassó, aprofitant el salt d’un vell molí, al gorg del Manganell, prop del mas del mateix nom.
És un nucli principal de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls de Calders.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1818 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 30 setembre 1889)
Dibuixant i expert tèxtil. Estudià a l’Escola de Llotja, on més tard fou professor de dibuix.
El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863.
Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits.
Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos (amb Francesc Miralles, 1852), Arte de armonizar los colores… (1858) i altres tractats.
(Barcelona, 1903 – novembre 2005)
Indústria tèxtil. Té l’origen en la fàbrica de fil per a cosir instal·lada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig, capdavantera de la indústria de fil de cotó. El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills.
La societat Camil Fabra i Companyia s’uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella. El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l’entrada de la firma anglesa J. And P. Coats Ltd., amb una participació en el capital del 68%.
Té fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà (Osona), i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa.
Produeix fil per a cosir i labors i comercialitza cremalleres, agulles, botons, tisores i llanes.
El 1984 les vendes foren de 5.614 milions de pessetes, amb una plantilla de 1.275 persones.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 2 juny 1932 – 23 maig 2003)
Escriptor i enginyer tèxtil. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
El 1965 guanyà el premi Maspons i Camarasa amb el seu llibre Banyoles vora el llac, publicat l’any següent.
(Catalunya, 1927 – )
Societat de filatura de cotó i producció d’energia elèctrica.
Tenia fàbriques de filats a Sant Martí de Centelles, i de teixits a Tona. Considerada com una de les vint grans empreses de la filatura a l’estat espanyol.
Distribuí a Granollers i a Sant Martí de Centelles l’electricitat que produïa a Segúries i Freixenet.
El 1972 tenia 700 empleats.
Enllaç web: Estabanell
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 29 octubre 1951 – )
Artista tèxtil. Format a les manufactures Aymat de Sant Cugat, exposà en aquesta vila per primera vegada el 1972. El 1975 s’establí a Girona, on fundà una escola de tapisseria.
En les seves obres manifesta una constant preocupació per la depuració tècnica. Tracta temes on predominen els elements figuratius i l’evocació de la natura.
Dades dels Països Catalans 