Colònia industrial tèxtil, situada al nord de la vila, a la vora dreta del Llobregat.
Té parròquia dedicada a santa Maria.
Can Bros
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: tèxtils
Borràs, el
(Castellbell i el Vilar, Bages)
Colònia industrial tèxtil (188 m alt) i cap del municipi, a l’esquerra del Llobregat.
És inclosa a la parròquia de Castellbell.
Bonmatí
(Sant Julià del Llor i Bonmatí, Selva)
Colònia industrial tèxtil (119 m alt) i cap del municipi.
Situada a l’esquerra del Ter, fou formada al final del segle XIX.
Barrau i Cortès, Jacint
(Reus, Baix Camp, 13 febrer 1811 – Barcelona, 29 agost 1884)
Mecànic. El 1858 inventà un teler que podia teixir dues peces de vellut de seda l’una damunt de l’altra.
Provà l’invent a la seva fàbrica de Gràcia, però no l’explotà perquè es vengué la patent a la firma anglesa “Lister & Co” de Bradford.
Argemí i Fontanet, Josep Maria
(Sabadell, Vallès Occidental, 28 juliol 1920 – Barcelona, 8 gener 1961)
Enginyer tèxtil, productor i director de cinema.
El 1955 creà la firma productora ECA (Ediciones Cinematrogràfiques Argemí) que finançà alguns títols d’interès per llur contingut social.
El 1959 dirigí Cristina i el 1960, Gaudí, que fou guardonat en diverses ocasions.
Filatures de Fabra i Coats, Companyia Anònima
(Barcelona, 1903 – novembre 2005)
Indústria tèxtil. Té l’origen en la fàbrica de fil per a cosir instal·lada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig, capdavantera de la indústria de fil de cotó. El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills.
La societat Camil Fabra i Companyia s’uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella. El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l’entrada de la firma anglesa J. And P. Coats Ltd., amb una participació en el capital del 68%.
Té fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà (Osona), i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa.
Produeix fil per a cosir i labors i comercialitza cremalleres, agulles, botons, tisores i llanes.
El 1984 les vendes foren de 5.614 milions de pessetes, amb una plantilla de 1.275 persones.
Farriol i Montserrat, Jaume
(Banyoles, Pla de l’Estany, 2 juny 1932 – 23 maig 2003)
Escriptor i enginyer tèxtil. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
El 1965 guanyà el premi Maspons i Camarasa amb el seu llibre Banyoles vora el llac, publicat l’any següent.
Estabanell i Pahisa SA
(Catalunya, 1927 – )
Societat de filatura de cotó i producció d’energia elèctrica.
Tenia fàbriques de filats a Sant Martí de Centelles, i de teixits a Tona. Considerada com una de les vint grans empreses de la filatura a l’estat espanyol.
Distribuí a Granollers i a Sant Martí de Centelles l’electricitat que produïa a Segúries i Freixenet.
El 1972 tenia 700 empleats.
Enllaç web: Estabanell
Delclaux i Is, Carles
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 29 octubre 1951 – )
Artista tèxtil. Format a les manufactures Aymat de Sant Cugat, exposà en aquesta vila per primera vegada el 1972. El 1975 s’establí a Girona, on fundà una escola de tapisseria.
En les seves obres manifesta una constant preocupació per la depuració tècnica. Tracta temes on predominen els elements figuratius i l’evocació de la natura.
Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona
(Barcelona, 1842 – 1848)
Empresa industrial. Creada per obrers tèxtils associats, en un intent de producció socialitzada, guiada per dirigents obrers com Joan Muns i Josep Sugranyes.
S’inicià amb un préstec concedit per l’ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos; arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa.
Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero (1842-43), tot i la seva vinculació a l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera.
Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars.
Dades dels Països Catalans 