(Terrassa, Vallès Occidental, 19 novembre 1906 – 18 maig 1977)
Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva ciutat natal.
Ha conreat el paisatge i la figura, amb moltes teles que representen tipus gitanos.
(Terrassa, Vallès Occidental, 5 juny 1900 – 2 febrer 1958)
Historiador.
Exercí diversos càrrecs a Terrassa i escriví diverses obres d’erudició: Història monetària de Terrassa (1951), El castillo cartuja de Vallparadís (1954), Belleses i records del temple del Sant Esperit (1955), Terrassa medieval. Visió històrica (1960), Un Nadal tacat de sang (1961), Nom i escut de Terrassa (1961), Historial de les guerres napoleòniques a Terrassa (1962) i La ciutat i la seu episcopal d’Egara (1964).
(Arenys de Mar, Maresme, 14 febrer 1885 – Terrassa, Vallès Occidental, 14 febrer 1952)
Escultor. Bona part de la seva obra, d’un realisme esquemàtic i robust, és a Terrassa.
Conreà esporàdicament la literatura.
(Terrassa, Vallès Occidental, 9 març 1839 – 30 abril 1901)
Industrial i filantrop. Menà una intensa activitat de reformisme social a Terrassa, traduïda en la iniciació del sindicalisme agrícola i el cooperativisme i la construcció de cases barates vers 1890 (passatge Obrer).
En morir, deixà els mitjans per a la fundació de l’asil infantil obrer que duu el seu nom.
(Terrassa, Vallès Occidental, 20 juny 1924 – 16 maig 2016)
Publicista. Especialitzat en la figura de Jacint Verdaguer.
Conreà també el dibuix i la pintura. En aquest aspecte ha excel·lit en la creació d’ex-libris.
(Felanitx, Mallorca, 4 octubre 1888 – Terrassa, Vallès Occidental, 11 febrer 1973)
Prevere i poeta. El 1914 es traslladà com a missioner al Perú, i el 1925 fou empresonat com a conseqüència d’un sermó a la catedral de Girona i hagué d’exiliar-se a Perpinyà.
El 1935 s’establí a Sant Feliu de Guíxols, i el 1937 tornà a Perpinyà. Es traslladà novament a Mallorca (1943), però recorregué diversos indrets de Catalunya.
Dels seus milers de versos se’n publicà una selecció el 1974.
(Terrassa, Vallès Occidental, 10 març 1875 – 18 febrer 1964)
Pintor. Col·laborà com a dibuixant a diverses publicacions. Practicà el gravat manual.
Destacà especialment com a aquarel·lista.
(Castellgalí, Bages, 23 juny 1846 – Terrassa, Vallès Occidental, 19 novembre 1921)
Científic. Va llicenciar-se en ciències exactes i naturals a Barcelona (1869) i es doctorà en ciències naturals (1871). Va exercir la docència com a director del Col·legi Terrassenc, fins al 1901, de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Terrassa (1901-04) i professor de l’Escola Superior d’Indústries (1904-18).
Deixeble d’Antoni Cebrià Costa i Cuxart, es va dedicar principalment als estudis botànics i meteorològics, herboritzà per tot el Vallès, i posteriorment per altres comarques, especialment el Bages i el Berguedà, i realitzà nombrosos treballs científics, pedagògics i didàctics, entre els quals cal destacar: Una geografía física, descriptiva e histórica del Vallés (1886), Flora del Vallès (1887), Apuntes de botánica (1900), Botànica popular (1907, resum d’unes conferències fetes al Centre Excursionista de Catalunya), Necesidad de una rigurosa precisión en las descripciones fitográficas (1909), Caricologia catalana (1911), i la seva obra més important, la Flora de Catalunya (1913-37), que no va poder ésser publicada totalment fins al 1936 per l’IEC.
El seu herbari, amb més de 8.000 exemplars, es troba a l’Institut Botànic de Barcelona. Elaborà, per encàrrec, un mapa agronòmic de la província de Barcelona. La seva tasca va deixar empremta en força deixebles.
(Barcelona, 8 novembre 1908 – Terrassa, Vallès Occidental, 8 juliol 1982)
Poeta i prosista. Visqué en la seva infantesa a diverses barriades obreres de Barcelona i a Sabadell. El 1934 guanyà un concurs de contes socials; col·laborà a les revistes “Amic” i “Meridià”.
Exiliat el 1939, ingressà en diversos camps de refugiats. Després de viatges i atzars diversos acabà establint-se a Mèxic fins al 1970.
Pertanyent a la generació del 1936 i de trajectòria poètica diferent de la resta de poetes, és un cas d’aïllament dins el corrent de la poesia catalana de la postguerra. Els seus primers llibres de poemes són L’oasi perdut (1937) i Cant corporal (1938).
A Mèxic publicà L’arbre de foc (1946), recull de poemes de guerra on retorna a les formes clàssiques, i Màrsias i Adila (1948), important per la seva valoració històrica i literària i pel seu to d’epopeia.
Altres obres posteriors són: Rèquiem (1948), Oda atlàntica (1951), Poemes d’Anna (1955), L’evangeli del vent (1956), Els himnes (1973, premi Carles Riba), Pa i vi. Poemes del retorn (1974), Rapsòdia d’Ahab (1976), El gos geomètric i La fulla que tremola (1979), Hai-Kús d’Arinsal (1981) i La Sínia i l’Estrella (1982).
La seva poesia anà evolucionant cap a formes clàssiques de gran riquesa d’imatges. El 1971 publicà Obra poètica completa.
És autor també d’una Antologia de poesia nord-americana (1951), en català, d’un llibre narrativo-poètic, Odisseu (1955), que tracta el tema de l’exili, i de les novel·les El crist de 200.000 braços (1958) i La lluna mort amb aigua (1968). Ecce homo (1968) és un testimoni més concret de la seva aventura personal.
També escriví teatre: Cora i la magrana (1978), El tren de cristall (1978), La noia del gira-sol (1982, premi Santiago Rusiñol) i Octubre (1982) i assaig: El somriure del gat (1975) i Sobre poesia (1980, premi Vila de Perpinya).
Dades dels Països Catalans 