Arxiu d'etiquetes: Tarragona (nascuts a)

Ballester, Miquel de

(Tarragona, 1436 – La Hispaniola, Cuba, després 1516)

Navegant. Participà en el segon viatge de Colom a Amèrica (setembre 1493-juny 1496). Fou alcaid de la fortalesa de Concepción de la Vega, a l’illa de l’Espanyola. Aconseguí una concòrdia entre Colom i Roldán, cap del moviment sediciós anticolombí (octubre 1498).

A l’octubre de 1499 Colom l’envià a la cort amb un memorial sobre la situació a l’illa. Aquest memorial, ensems amb el que envià Roldán, determinaren l’anada del jutge Bobadilla a Amèrica, el qual empresonà Colom i l’envià a la Península Ibèrica.

Contribuí a l’establiment de la indústria de la canya de sucre a Cuba (1498).

Balle i Milans del Bosc, Joan de

(Tarragona, 1780 – Barcelona, 1845)

Advocat i home públic, establert a Barcelona. Fou apoderat per a Catalunya del duc de Medinaceli.

Diputat a les corts de Cadis, de les quals fou president (1814), només hi actuà a les darreres sessions contra les senyories, defensant el proteccionisme i fent rebaixar la contribució sobre Catalunya; fou el que plantejà la debatuda qüestió que els diputats catalans ho eren de Catalunya i no per Catalunya. Liberal moderat, el 1820 fou elegit diputat amb el màxim nombre de vots.

Durant la legislació 1820-21 propugnà la formació del mercat espanyol; publicà el mateix any la seva important intervenció del 5 novembre 1820, i votà per la disminució dels delmes.

Depassat pels esdeveniments, el 1837 escriví contra l’eliminació dels delmes per Mendizábal, però no ho féu públic fins el 1842.

Baldrich i Tibau, Manuel

(Tarragona, 12 juliol 1911 – Barcelona, 1966)

Arquitecte i urbanista. Nomenat arquitecte de la diputació de Barcelona, dirigí les obres de les Llars Mundet de Barcelona (1957), del col·legi-residència Bell-lloc de la Roca del Vallès i de la piscina Sant Jordi de Barcelona.

Guanyà un concurs de projectes per a urbanitzar una zona de Montjuïc.

Baixeras i Sastre, Josep Antoni

(Tarragona, 20 abril 1927 – 24 agost 2008)

Novel·lista i narrador.

Com a contista, dins un estil personal i treballat, ha publicat Perquè sí (1957), Calipso (1960) i Perquè no (1960, premi Víctor Català 1959).

La seva novel·la L’anell al dit (1964) s’inscriu dins la línia psicològica.

El 1977 fou elegit senador independent per l’Entesa dels Catalans.

Babot i Boixeda, Pere

(Tarragona, 1898 – Barcelona, 1982)

Metge endocrinòleg i analista clínic.

Fou cap del laboratori de la clínica Corachan de Barcelona (1949-71), secretari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1934-37) i, en la postguerra, un dels primers animadors de la represa de la Societat Catalana de Biologia, de la qual fou secretari general (1963-79).

Aymat i Martínez, Tomàs

(Tarragona, 1892 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 9 agost 1944)

Tapisser i pintor d’aquarel·les. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, fou deixeble de Francesc d’Assís Galí i Oleguer Junyent.

Becat per l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, estudià l’art de la tapisseria a la Real Casa de Madrid. Més tard, pensionat per la Mancomunitat de Catalunya, completà els seus estudis a París i Brussel·les.

Fou professor de tapisseria a l’Escola Superior dels Bells Oficis i la Escola Industrial barcelonina. Funda l’empresa Tapisseries Aymat.

Aragó i Ribas, Bonaventura

(Tarragona, segle XIX – Barcelona ?, 22 octubre 1898)

Farmacèutic. Destacà pels seus estudis agronòmics, que oferí en nombroses obres.

La més important fou la titulada Diccionario enciclopédico de agricultura, ganaderia e industrias rurales (1885).

Anglès, Pere Màrtir

(Tarragona, 1681 – Barcelona, 1754)

Gramàtic i historiador dominicà. Publicà un Prontuario ortologigráfico trilingüe (1742; ortografia comparativa del llatí, el castellà i el català), una biografia de Fra Tomàs de Vidal i Nin (1744).

També escriví diversos manuscrits, un diccionari català-llatí, el Lumen Domus… (continuació dels annals del convent de Santa Caterina de Barcelona) i unes Noticias pertenecientes a los condados de Cataluña (continuació de l’obra de Francesc Diego).

Andreu i Figuerola, Josep

(Tarragona, 2 març 1872 – 21 agost 1952)

Compositor i organista. Fou organista de la seu de Tarragona.

En 1888 guanyà el premi de composició ofert a l’Exposició Universal de Barcelona.

És autor d’un cert nombre d’obres remarcables.. .

Andreu i Faiges, Josep

(Tarragona, 1940 – )

Modista. Conegut pel nom comercial d’Andreu. Inicià la seva carrera realitzant dissenys d’estampats i vestits.

El 1961 entrà a formar part de l’equip de Pedro Rodríguez, el seu mestre, i el 1966 s’establí pel seu compte.

La seva creació és avantguardista i sofisticada, si bé conserva estructures clàssiques.