Arxiu d'etiquetes: Tarragona (nascuts a)

Martínez i Lapeña, Josep Antoni

(Tarragona, 1941 – )

Arquitecte. Des del 1968 treballà conjuntament amb Elies Torres i Tur, amb el qual ha intervingut en la restauració del monestir de Sant Pere de Rodes i del castell de Bellver.

Han realitzat l’Hospital de Móra d’Ebre (1986), el Palau de Congressos, un edifici d’habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona (1989-92, premi FAD), la plaça de la Constitució a Girona (1983-93), els banys de Sant Sebastià a la Barceloneta (1992-95), les rehabilitacions del passeig de Ronda i del baluard de ses Voltes a Palma de Mallorca (1983-93) i de l’escola Baldiri Reixac al parc Güell de Barcelona (1992-95).

També han treballat a Madrid, Màlaga, EUA i Japó.

Martínez i Baldrich, Robert

(Tarragona, 6 gener 1895 – Madrid, 6 agost 1959)

Dibuixant. Signava només Baldrich. Fill gran del tinent general Severiano Martínez Anido.

Fou deixeble esporàdic de dibuix a l’Ateneu de Tarragona (1905), on fou company de Julio Antonio. Residí a Tetuan, i s’establí a Madrid (1917).

Dedicat a la il·lustració de revistes i a cartells publicitaris, elaborà un tipus de dona elegant i frívola molt característic dels anys 1920. Establert a Nova York (1928) col·laborà a “Vogue” i a d’altres importants revistes de modes, i fou molt cotitzat.

Darrerament conreà també la pintura a l’oli.

Martí i Güell, Salvador

(Tarragona, 1885 – Madrid, 1950)

Veterinari. Exercí de veterinari municipal a Tarragona, fou inspector provincial d’higiene i sanitat pecuàries i inspector del servei veterinari del port de Barcelona (1928).

Es traslladà a Madrid (1931), on ocupà diferents càrrecs públics.

Contribuí a la creació de la Sociedad Española de Bromatología de la qual fou vice-president.

Martí i Ferré, Pere

(Tarragona, 1852 – 1899)

Escriptor. Passà la seva joventut a Anglaterra, on féu estudis de tècnica industrial.

Dirigí la fàbrica de gas de Tarragona. Hi promogué el sistema d’il·luminació per gas, que després organitzà a Xàtiva i a d’altres poblacions.

És autor de nombroses traduccions de l’anglès i d’alguns assaigs breus originals.

Marco i Urrútia, Santiago

(Tarragona, 1885 – Barcelona, 1949)

Decorador. Estudià les diferents branques de les arts a l’Escola de Llotja i en tallers especialitzats en les arts decoratives (amb Antoni Rigalt i amb Francesc Vidal).

Es dedicà a l’elaboració i direcció de tota mena d’obres sumptuàries: ebenisteria, escultura, tapisseria, daurats, fosa, metal·listeria, vidrieria, etc, amb un gran coneixement de l’ofici i un elevat gust artístic, tenint sempre en compte els problemes de la llum, del color i de les formes.

Emigrà un quant temps a Mèxic, on completà la formació artística i on executà els grans vitralls, esmaltats al foc, de la porta de la sala d’armes del llavors president, Porfirio Díaz.

Fou president del Foment de les Arts Decoratives (FAD).

Les seves obres de conjunt més remarcables foren l’exhibició de la Casa Humil, a l’Exposició del Moble, i la participació a l’Exposició Internacional de Barcelona, el 1929. Repetidament exposà també a la Cúpula del Coliseum, seu del FAD.

Entre els seus escrits, cal destacar Per la humanització del moble i diversos articles, apareguts en revistes com “D’Ací i d’Allà”, “Claror”, etc.

Mani i Roig, Carles

(Tarragona, 24 novembre 1866 – Barcelona, 14 abril 1911)

Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja alhora que treballava en alguns tallers d’escultors establerts a Barcelona.

Passà a Madrid, on visqué miserablement, sense cap mena d’èxit en el món artístic, i on esculpí Els degenerats, obra que en ésser exposada a Barcelona (1907) fou objecte de moltes controvèrsies.

Després d’una estada a París (1894-95), on fou protegit per Santiago Rusiñol, esdevingué un dels ajudants d’Antoni Gaudí en la part escultòrica de la Sagrada Família, on es veu clarament la seva inclinació cap a l’expressionisme.

La seva obra és carregada d’intencionalitats psicològiques.

Mallol i Casanovas, Ignasi

(Tarragona, 1892 – Bogotà, Colòmbia, 1940)

Pintor i pedagog. Format en institucions privades d’ensenyament d’art, entre les quals la d’Alexandre Galí.

Després d’una estada a París s’establí a Olot, on es dedicà a la pintura de paisatges amb tonalitats plenes de llum. Fou un dels principals representants de l’escola d’Olot.

Amb l’escultor Joan Rebull dirigí més tard una escola d’art a Tarragona. Durant un quant temps formà part del grup Les Arts i els Artistes, de Barcelona.

El 1939 s’exilià a Colòmbia.

Mallol i Bosch, Macià

(Tarragona, 2 desembre 1876 – Barcelona, 26 octubre 1960)

Polític. Membre d’Acció Catalana, seguí Rovira i Virgili quan fundà Acció Republicana de Catalunya (1930), per lo qual signà el pacte de Sant Sebastià (1930).

Fou governador civil de Tarragona els primers mesos de la República.

Anà a l’exili des del 1936 i retornà el 1947.

Llorens i Ventura, Josep Maria

(Tarragona, 15 abril 1886 – Labastida, Llenguadoc, 11 maig 1967)

Eclesiàstic. S’ordenà de sacerdot el 1911. Residí a Osca, on fundà l’Orfeón Oscense.

Beneficiat i mestre de capella de la catedral de Lleida, el 1934 publicà una Teoria de la música.

Per la seva adhesió a la Generalitat i el seu prestigi entre les classes populars, durant la guerra civil fou respectat i fou director de l’Escola de Música de Lleida.

S’exilià el 1939, i patí camps de concentració i estretors econòmiques. Exercí el ministeri pastoral a la diòcesi de Montalban, del seminari de la qual fou professor.

Publicà el polèmic L’Església contra la República Espanyola (sd), signat Joan Comas, i La meva Tarragona (1971).

Lladós i Rius, Magí

(Tarragona, 26 desembre 1829 – Barcelona, 5 desembre 1886)

Enginyer industrial i escriptor.

Professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. Creà i dirigí el periòdic “El Porvenir de la Industria”.

Afiliat al partit liberal, fou diputat a les corts per Tarragona (1872). Es retirà de la política activa el 1878.

Conreà la literatura dramàtica i va escriure la sarsuela Cuerdo y sin luna, o Selenomanía (1876). També publicà Nociones de gimnasia higiénica (1876) i Aritmética (1885).