Arxiu d'etiquetes: Tarragona (nascuts a)

Gramunt i Subiela, Josep

Deixa un comentari

(Tarragona, 1893 – Barcelona, 1968)

Historiador, genealogista i bibliòfil. Exercí com a notari a Tarragona i a Barcelona i va pertànyer a la Societat Arqueològica Tarraconense, a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a l’Academia de la Historia de Madrid. Fou, també, fundador i director de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona.

En són obres principals: Els llinatges catalans a Sicília (1931), La conquesta de Sicília pel comte-rei Pere el Gran segons la Divina Comèdia i les Cròniques catalanes (1934) i Los linajes catalanes en Cerdeña (1957).

González i Sugranyes, Miquel

Deixa un comentari

(Tarragona, 6 gener 1838 – Barcelona, 9 juny 1924)

Polític i historiador. Havia estat caixista d’impremta.

Afiliat des de jove al partit republicà, quan triomfà la I República (1873), fou elegit alcalde popular de Barcelona.

Va escriure, entre altres obres, La República en Barcelona (Apuntes para una crónica) (1896), Mendicidad y beneficiencia en Barcelona (1903) i Contribució a la història dels antics gremis dels Arts i Oficis de la ciutat de Barcelona (1915).

Gols i Soler, Joan

3 Respostes

(Tarragona, 1894 – Caracas, Veneçuela, 2 juliol 1947)

Músic. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Xavier. Estudià medicina, però aviat col·laborà a les activitats del seu pare.

S’instal·là a Barcelona el 1920, on exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar; també treballà com a periodista i dibuixant.

S’exilià a Veneçuela, on fundà la Coral Catalana de Caracas i un esbart que prengué el seu nom quan morí.

Fou el pare de Marçal Gols i Cavagliani.

Girava, Jeroni

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XVI – Itàlia, segle XVI)

Geògraf (conegut també per Jeroni Girau). Fou cosmògraf de Carles V i és autor de diverses obres geogràfiques i de cosmografia, entre les quals destaca una geografia universal, amb especial dedicació al Nou Món, titulada Dos libros de cosmografía, reeditada a Venècia el 1552 i el 1570, i a Milà el 1556.

Corregí i ordenà una versió castellana del tractat de geometria pràctica del matemàtic francès Oronie Fine Protomathesis, que precedí d’un llarg pròleg, dirigit al futur Felip II, amb un elogi de les ciències (1553).

Morí a Itàlia, on fou enviat en missió diplomàtica per Carles V.

Gibert i Roig, Pau

Deixa un comentari

(Tarragona, 7 març 1853 – Barcelona, 28 maig 1914)

Escultor i pintor. Deixeble d’Andreu Aleu.

Entre les seves obres, de caràcter monumental, cal citar l’estàtua eqüestre del general Espartero, a Madrid (1885), el de Sagasta, a Logronyo.

Com a pintor, és autor del retrat de Núñez de Arce.

Publicà la Monografia del temple de Sant Pau del Camp de Barcelona (1875).

Gibert i Olivé, Agustí Maria

Deixa un comentari

(Tarragona, 15 agost 1852 – 2 setembre 1928)

Metge i escriptor. Exercí a la Canonja i Vila-seca.

Vers el 1897 s’instal·là a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura.

Entre els seus diversos estudis destaquen Memòria sobre la topografia mèdica de Vila-seca de Solsina (1891) i l’arqueològic Tarragona històrica i proto-històrica.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Galli i Camps, Lleonard

Deixa un comentari

(Tarragona, 1751 – Madrid, 1830)

Metge. Fou cirurgià militar i de cambra de Carles III de Borbó i professor al Colegio de Cádiz.

Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona i de la junta de govern de la facultat de Barcelona. Ideà un seguit de llits i de cadires per als convalescents de fractures.

Publicà, entre altres obres professionals, Nuevas indagaciones sobre las fracturas de la rótula… (1795) i Disertación.

Defensà la unió dels estudis de medicina i cirurgia.

Fontaner i Martell, Josep

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XVII – després 1708)

Eclesiàstic i escriptor. Potser comensal de la seu de Tarragona.

És autor del llibre de poesies en castellà Libro de diversas letras (manuscrit datat a Barcelona el 1689).

Torres i Amat (1835) li atribuí l’obra de Francesc Fontanella, que fins aleshores circulava en manuscrits signats amb el pseudònim de Fontano.

Fluixench i Trell, Miquel

Deixa un comentari

(Tarragona, 1820 – Barcelona, 23 febrer 1894)

Pintor. Es formà a l’Escola de Llotja de Barcelona, i amplià estudis a Roma (1845-46). El 1855 fou catedràtic de Llotja, d’on ja era supernumerari des del 1844.

Participà en diverses exposicions de Barcelona i Madrid. Féu obres per a esglésies de Tarragona, i conreà també el retrat. Il·lustrà una edició del Quixot (1862).

Fou pintor de costums i d’història, dins l’estètica romàntica, i hom l’ha relacionat amb el grup dels natzarens.

Fages i Virgili, Joan

Deixa un comentari

(Tarragona, 31 juliol 1862 – Madrid, 4 agost 1911)

Químic. Llicenciat en ciències i farmàcia a Barcelona i doctorat a Madrid (1882), on fou ajudant i auxiliar de càtedra.

El 1903 guanyà la càtedra d’anàlisi química a la Facultat de Farmàcia d’aquella ciutat. El 1909 ingressà a l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, de Madrid.

Entre les seves moltes publicacions destaquen Examen de la acción de los sulfitos sobre los nitropusiatos (1905) i Los métodos indirectos de la química analítica (1910).