Arxiu d'etiquetes: Tarragona (nascuts a)

Nin i Tudó, Josep

(el Vendrell, Baix Penedès, 20 agost 1840 – Madrid, 30 març 1908)

Pintor. Format a Llotja i pensionat a Madrid per la diputació provincial de Barcelona.

Fou conegut com el pintor dels morts, perquè pintà molts retrats de personatges difunts. Així mateix, és autor de grans quadres de tema històric, com ara Mort d’Abel, Els herois de la Independència i Independència espanyola, un dels més coneguts.

Féu algunes obres murals per a l’aristocràcia de Madrid i participà en diverses exposicions nacionals, en algunes de les quals fou premiat.

Germà de Joaquim Nin i Tudó  (Tarragona, 20 desembre 1843 – Barcelona, juny 1919)  Escriptor i militar. Escriví i publicà alguns llibres escolars, com l’antologia Caridad i resignación (1885).

Monravà i Cortadellas, Lluís

(Tarragona, 1862 – Barcelona, 1926)

Militar. Assolí el grau de general d’enginyers.

Dirigí les obres de defensa naval de Palma de Mallorca i de Cartagena.

Fou ministre de la guerra i governador civil de Valladolid.

Monguió i Segura, Pau

(Tarragona, 10 juliol 1865 – Barcelona, 21 gener 1956)

Arquitecte i pintor. Fou arquitecte municipal de Tarragona, Terol i Tortosa.

A Tarragona féu les obres per al servei d’aigües de la ciutat, projectà l’església dels carmelites i dirigí la urbanització del Mirador del Mediterrani, entre altres obres.

Influït sobretot per August Font i Carreras, la seva obra s’emmarca en el corrent modernista.

Fou el pare de Pau i Josep Monguió i Fonts.

Monguió i Fonts, Pau

(Tarragona, 1892 – Barcelona, segle XX)

Arquitecte. Fill de Pau Monguió i Segura. Obtingué el títol el 1919. Residí a Barcelona, on ha estat catedràtic de l’Escola d’Arquitectura.

Fou arquitecte municipal de Tortosa i d’Esplugues de Llobregat. Ha publicat articles sobre temes arquitectònics.

El seu germà fou el pintor Josep Monguió i Fonts  (Tortosa, Baix Ebre, 1907 – Catalunya, segle XX)  Ha obtingut diversos premis, conreant un estil més aviat academicista.

Molas i Sabaté, Joan

(Tarragona, 1887 – 21 abril 1970)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Ingressà, el 1917, a la de San Fernando de Madrid.

Es dedicà a l’ensenyament de dibuix a Tarragona i a la il·luminació de pergamins i diplomes.

Obtingué premis importants.

Miret i Terrada, Joan

(Tarragona, 1812 – Barcelona, 1891)

Agrònom i advocat. Home d’idees liberals, fou diputat a corts per Tarragona i president de la diputació provincial.

Molt interessat per la viticultura, el 1867 inicià estudis sobre els estralls de la fil·loxera a les vinyes de França, i féu un viatge d’estudis per veure les mesures que calia prendre si l’insecte arribava al nostre país.

Les seves opinions foren preses en consideració pels congressos antifil·loxèrics de Madrid, Reus i Saragossa, així com l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la qual cosa el portà a ocupar la comissaria règia en la direcció de la lluita contra la fil·loxera. Suggerí el replantament a base de peus de cep americà, considerat immune a l’insecte.

Fou president i gerent de la primera companyia ferroviària de l’estat espanyol.

Publicà Estudios sobre la Phylloxera vastatrix (1878).

Mir i Miró, Josep Antoni

(Tarragona, 1863 – Barcelona, 20 octubre 1921)

Dirigent republicà. Membre del Partit Republicà Progressista des del 1885 i cap d’aquest partit al Principat.

Facilità el 1901 l’anada de Lerroux a Barcelona. Formà llavors part de la Federació Revolucionària de Lerroux, Blasco i Ibáñez i Soriano, i posteriorment s’uní al moviment antisolidari i participà en la creació del partit republicà radical.

Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona en diverses legislatures i com a tinent d’alcalde i president de la comissió de finances tingué una actuació discutida.

Fou també diputat provincial el 1914 i el 1915.

Mezquida i Gené, Lluís Maria

(Tarragona, 1920 – 2004)

Escriptor. Ha publicat un gran nombre d’articles a la premsa de Barcelona i de Madrid, generalment sobre temes tarragonins.

És autor dels llibres Guía de Tarragona (1946), Miscel·lània tarraconense de 1885 (1948) i Visió de la Tarragona de 1833 (1949).

Mestres i Capdevila, Lluís

(Tarragona, 6 març 1897 – Teuhacán, Mèxic, 18 juliol 1968)

Químic enòleg i polític. Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona i a l’Estació Enològica de Vilafranca del Penedès.

Expert en electroquímica del vi, féu viatges científics a l’Amèrica Llatina (1926).

Afiliat a l’Esquerra Republicana de Catalunya, fou comissari delegat de la Generalitat a Tarragona des de l’inici de la guerra civil de 1936-39. Més tard formà part de la conselleria de finances.

El 1939 s’exilià a França, Tànger i Mèxic.

Massanés i Dalmau, Maria Josepa

(Tarragona, 19 març 1811 – Barcelona, 1 juliol 1887)

Escriptora. Començà escrivint en castellà a “El Vapor” i “La Religión” (1830-37).

Formà part del grup de poetes que integraren Los trobadors nous, amb Lo postrer consol.

S’incorporà al moviment de la Renaixença i, quan foren restaurats els Jocs Florals, hi concorregué amb la poesia de to patriòtic A les dones catalanes.

Es també coneguda la seva composició La batuda de les olives, quadre de costums de l’Empordà.

Publicà Poesías (1841), Repirall. Poesies (pòstum, 1908).