(Tarragona, 1874 – Amèrica, 1919)
Escultor. Morí al cap de poc temps d’haver emigrat.
És notable el seu Noi nu al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Tarragona, 1874 – Amèrica, 1919)
Escultor. Morí al cap de poc temps d’haver emigrat.
És notable el seu Noi nu al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Tarragona, 1880 – Eastbourne, Anglaterra, 1908)
Compositor. Havia guanyat una càtedra de música a Eastbourne.
És autor d’una Misa solemne, d’una Obertura per a orquestra i de diverses composicions per a instruments de corda.
(Tarragona, 1620 – 1672)
Poeta i eclesiàstic. Fou canonger arxiver de la seu de Tarragona i capellà d’honor de Felip IV.
Va deixar escrita una història eclesiàstica de l’arquebisbat de Tarragona titulada Archiepiscopologi de Tarragona, i un volum de poesies titulat Matalàs de tota llana.
Bertran de Biure (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Frare del Temple. Fou comanador de Puig-reig. El 1308, decretada la supressió dels templers, el seu lloctinent Galceran de Biure resistí algun temps a Puig-reig l’atac de les forces reials que volien fer-li desempara la fortalesa.
Galceran de Biure (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Frare del Temple. El 1308, essent lloctinent del comanador de Puig-reig, Bertran de Biure, resistí asprament contra les forces reials quan fou decretada la dissolució dels templers. A la fi hagué de capitular.
Jofre de Biure (Tarragona, segle XIV – Catalunya, 1334) Eclesiàstic. Fou ardiaca de la seu tarragonina. Escriví diverses obres de dret eclesiàstic, així com un estudi de les constitucions del seu arquebisbat, promulgades per Joan, patriarca d’Alexandria, al qual dedicà la seva obra.
(Tarragona, 1893 – 1968)
Pintor. Ha destacat sobretot com a paisatgista, i també en retrats i en natures mortes.
(Tarragona, 1863 – Boston, EUA, segle XX)
Enginyer i jesuïta. Abandonà la carrera d’enginyer militar, que exercia ja amb el grau de capità, per entrar en religió.
És autor de les obres de l’Observatori de l’Ebre.
(Tarragona, segle IV – Catalunya, segle IV)
Escriptor llatí. Sojornà a Jerusalem, on contragué amistat amb Pau Orosi.
Traduí del grec al llatí el llibre de Llucià, sobre la revelació que aquest prevere havia tingut sobre el Sant Sepulcre. És autor de l’obra De translationes corporis Protomartyris Stephani.
Regalà les dues obres a Pau Orosi, transmetent-les amb una epístola d’interès.
(Tarragona, 1810 – Catalunya, 1864)
Metge. Fou metge de cambra de la reina Isabel II de Borbó.
Milità activament al partit moderat. Fou diputat a Corts.