Arxiu d'etiquetes: Tarragona (nascuts a)

Biure -varis bio-

1 Resposta

Bertran de Biure  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Frare del Temple. Fou comanador de Puig-reig. El 1308, decretada la supressió dels templers, el seu lloctinent Galceran de Biure resistí algun temps a Puig-reig l’atac de les forces reials que volien fer-li desempara la fortalesa.

Galceran de Biure  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Frare del Temple. El 1308, essent lloctinent del comanador de Puig-reig, Bertran de Biure, resistí asprament contra les forces reials quan fou decretada la dissolució dels templers. A la fi hagué de capitular.

Jofre de Biure  (Tarragona, segle XIV – Catalunya, 1334)  Eclesiàstic. Fou ardiaca de la seu tarragonina. Escriví diverses obres de dret eclesiàstic, així com un estudi de les constitucions del seu arquebisbat, promulgades per Joan, patriarca d’Alexandria, al qual dedicà la seva obra.

Batalla i Xatruch, Pere

Deixa un comentari

(Tarragona, 1893 – 1968)

Pintor. Ha destacat sobretot com a paisatgista, i també en retrats i en natures mortes.

Ballester i Cayrat, Macià

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XX – ? )

Escultor. Residí a Tortosa. Ha conreat també la pintura i el dibuix.

Com a crític d’art ha exercit una acció molt estimulant i orientadora dins els cercles intel·lectuals tortosins.

Balcells i d’Otto, Marià

Deixa un comentari

(Tarragona, 1863 – Boston, EUA, segle XX)

Enginyer i jesuïta. Abandonà la carrera d’enginyer militar, que exercia ja amb el grau de capità, per entrar en religió.

És autor de les obres de l’Observatori de l’Ebre.

Avit, Abundi

Deixa un comentari

(Tarragona, segle IV – Catalunya, segle IV)

Escriptor llatí. Sojornà a Jerusalem, on contragué amistat amb Pau Orosi.

Traduí del grec al llatí el llibre de Llucià, sobre la revelació que aquest prevere havia tingut sobre el Sant Sepulcre. És autor de l’obra De translationes corporis Protomartyris Stephani.

Regalà les dues obres a Pau Orosi, transmetent-les amb una epístola d’interès.

Armenter i Ferrer, Josep

2 Respostes

(Tarragona, 1815 – Barcelona, 6 setembre 1886)

Metge. Assolí gran prestigi a la capital per la seva competència.

Dirigí la “Revista de Ciencias Médicas” de Barcelona.

Altés, Ramon

Deixa un comentari

(Tarragona, 1810 – Catalunya, 1864)

Metge. Fou metge de cambra de la reina Isabel II de Borbó.

Milità activament al partit moderat. Fou diputat a Corts.

Nin i Tudó, Josep

(el Vendrell, Baix Penedès, 20 agost 1840 – Madrid, 30 març 1908)

Pintor. Format a Llotja i pensionat a Madrid per la diputació provincial de Barcelona.

Fou conegut com el pintor dels morts, perquè pintà molts retrats de personatges difunts. Així mateix, és autor de grans quadres de tema històric, com ara Mort d’Abel, Els herois de la Independència i Independència espanyola, un dels més coneguts.

Féu algunes obres murals per a l’aristocràcia de Madrid i participà en diverses exposicions nacionals, en algunes de les quals fou premiat.

Germà de Joaquim Nin i Tudó  (Tarragona, 20 desembre 1843 – Barcelona, juny 1919)  Escriptor i militar. Escriví i publicà alguns llibres escolars, com l’antologia Caridad i resignación (1885).

Mani i Roig, Carles

(Tarragona, 24 novembre 1866 – Barcelona, 14 abril 1911)

Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja alhora que treballava en alguns tallers d’escultors establerts a Barcelona.

Passà a Madrid, on visqué miserablement, sense cap mena d’èxit en el món artístic, i on esculpí Els degenerats, obra que en ésser exposada a Barcelona (1907) fou objecte de moltes controvèrsies.

Després d’una estada a París (1894-95), on fou protegit per Santiago Rusiñol, esdevingué un dels ajudants d’Antoni Gaudí en la part escultòrica de la Sagrada Família, on es veu clarament la seva inclinació cap a l’expressionisme.

La seva obra és carregada d’intencionalitats psicològiques.

Mallol i Casanovas, Ignasi

(Tarragona, 1892 – Bogotà, Colòmbia, 1940)

Pintor i pedagog. Format en institucions privades d’ensenyament d’art, entre les quals la d’Alexandre Galí.

Després d’una estada a París s’establí a Olot, on es dedicà a la pintura de paisatges amb tonalitats plenes de llum. Fou un dels principals representants de l’escola d’Olot.

Amb l’escultor Joan Rebull dirigí més tard una escola d’art a Tarragona. Durant un quant temps formà part del grup Les Arts i els Artistes, de Barcelona.

El 1939 s’exilià a Colòmbia.