Arxiu d'etiquetes: sociòlegs/gues

Font i Mosella, Joaquim

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)

Escriptor i sociòleg. És autor d’un assaig, remarcable per a l’època, que es titula Consideraciones sobre los inconvenientes que irrogan a la salud de los jornaleros y a la pública de Barcelona las fábricas, en especial las de vapor, y sobre las ventajas de trasladarlas a la llanura de Casa Antúnez (1852).

Flaquer i Vilardebó, Lluís

(Mataró, Maresme, 16 juliol 1946 – )

Sociòleg. Llicenciat en ciències polítiques per l’Institut d’Études Politiques de París i graduat en sociologia per la universitat d’East Anglia (Anglaterra).

Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l’àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social.

Professor titular de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades.

Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada (1982), El català: llengua pública o privada (1996) i, juntament amb Salvador Giner, La cultura catalana, el sagrat i el profà (1996).

Ferran, Ignasi Manuel de

(Barcelona, 1839 – desembre 1880)

Jurisconsult, sociòleg i filòsof. Fou catedràtic d’economia política i d’estadística a la Universitat d’Oviedo i, més tard, de dret polític i administratiu a la Universitat de Barcelona.

Fou secretari del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut de Foment, i president (1877) de l’Ateneu Barcelonès.

Col·laborà a “La Defensa de la Sociedad”, “Eco de la Producción”, “Revista Agrícola”, etc.

Va escriure, entre altres obres, Extracto metódico de un curso completo de derecho político y administrativo (1873) i La cuestión social (1878).

Estruch i Gibert, Joan

(Barcelona, 24 juliol 1943 – )

Sociòleg. Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’Església Catòlica en el món d’avui.

Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha publicat entre d’altres, Protestants d’Espanya (1969), La innovación religiosa. Ensayo teórico de la sociología de la religión (1972), La secularización en España (1972), amb Jesús Jiménez Blanco, i Plegar de viure. Un estudi sobre el suïcidi (1981), amb Salvador Cardús.

Ha traduït al català diversos clàssics del pensament sociològic.

Duocastella i Rosell, Rogel·lí

(el Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 1914 – Barcelona, 21 novembre 1984)

Sociòleg. Llicenciat en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, es doctorà en ciències socials i econòmiques a l’Institut Catholique de París amb Sociología religiosa de una ciudad: Mataró.

En 1956-57 féu un estudi sociològic dels suburbis de Barcelona. Creà el primer centre d’estudis de sociologia aplicada (CESA) i fou fundador i director de l’Institut de Sociologia i Pastoral Aplicada (més tard anomenat Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada).

Al final de la seva vida es dedicà a l’estudi de la gerontologia.

Cuadernos de Información Económica y Sociológica

(Barcelona, 1955 – 1969)

Revista semestral. Editada per la delegació del CSIC i per la diputació, sota la direcció de Pere Gual i Villalbí.

Publicà estadístiques, a vegades comentades, de les principals magnituds econòmiques -població, indústria, borsa, preus, cost de l’habitatge- referides a Barcelona i Catalunya, estudis de sociologia urbana religiosa, experiències de l’anomenat capitalisme popular a Europa i als EUA i, en general, la influència de la doctrina social de l’Església en la política econòmica.

Comín i Ros, Alfons Carles

(Saragossa, Aragó, 9 agost 1933 – Barcelona, 23 juliol 1980)

Sociòleg i publicista. Militant catòlic i socialista, el 1970 ingressà a Bandera Roja i més endavant fou membre del comitè executiu del PSUC i del PCE. Alhora fou l’impulsor del moviment Cristians pel Socialisme (1973).

Fundador i director de la revista “Taula de canvi” (1976-80) i col·laborà en la direcció de diverses editorials catalanes.

Deixà una abundant obra, entre les quals destaquen: Per una estratègia sindical (1971), Fe en la Tierra (1975), Cristianos en el partido, comunistas en la Iglesia (1977) o Cuba, entre el silencio y la utopía (1979).

Boix i Selva, Emili Maria

(Barcelona, 19 març 1917 – 12 abril 1999)

Sociòleg. Fill de Josep Maria Boix i Raspall, i germà de Josep Maria i de Maur Maria. Doctor en dret per la Universitat de Barcelona.

Ha estat secretari del Comitè de Dret Marítim de Barcelona (1954) i de la càtedra Consolat de Mar de la Universitat de Barcelona i director del departament de sociologia de la facultat de ciències d’aquesta Universitat.

Fou promotor de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, del qual fou el primer secretari general (1950-64).

Ha publicat, entre altres obres, Defensa de la persona frente a su alienación por las estructuras (1964), Consideracions sobre l’objecte de la sociologia (1965), Estudios sobre la realidad social catalana (1966), Proceso de unificación del Derecho Marítimo (1966), L’àrea metropolitana de Barcelona, base humana, econòmica i social de Catalunya (1977), Conflictivitat i ruptura en el matrimoni (1979) i Procés a “La Caixa” (1984).

Baulies i Cortal, Jordi

(Granollers, Vallès Oriental, 24 agost 1930 – Barcelona, 24 gener 2013)

Sociòleg. Llicenciat en dret a Barcelona i en ciències polítiques i econòmiques a Madrid.

Ha publicat Menorca, notas geográficas (1961, premi de Bibliografia Menorquina), L’illa de Menorca (1964-67), Granollers (1965, premi Maspons i Camarasa), El doctor Cadevall, botànic i geógraf del Vallès (1969), Estudio especial de la Mancomunidad Sabadell-Tarrasa (1969), El municipi de Terrassa, 1877-1977 (1977) i Diccionari terminològic de l’administració municipal (1980).

Albó i Martí, Ramon

(Barcelona, 30 agost 1871 – 22 octubre 1955)

Sociòleg, polític i advocat. Fill de Ramon Albó i Calvaria, i germà de Francesc.

Fou diputat (1908), president del Tribunal Tutelar de Menors i director general de presons. S’especialitzà en temes penitenciaris i la rehabilitació dels infants delinqüents.

Dirigí la revista “Aurora Social” (1907-08), des de la qual defensà un sindicalisme de caire catòlic. Publicà diversos estudis en català, castellà i francès sobre les qüestions esmentades.