Arxiu d'etiquetes: sociòlegs/gues

Martínez-Marí i Òdena, Josep Maria

(Barcelona, 28 febrer 1916 – 1 abril 2018)

Sociòleg i urbanista. Llicenciat en dret.

Ha publicat Sociología y urbanismo (1959), La aportación de Almería al nacimiento y desarrollo de Barcelona (1966) i Problemes de l’habitatge a Catalunya (1968).

Maluquer i Sostres, Joaquim

(Barcelona, 11 desembre 1930 – 15 agost 2011)

Economista, sociòleg i ornitòleg. Fill de Joan Maluquer i Rosés.

Es doctorà en sociologia a Ginebra amb L’assimilation des immigrés en Catalogne (1963) i en dret a Barcelona amb La política algodonera, 1940-1970 (1973).

Altres obres són: L’estructura econòmica de les terres catalanes (1963), Població i societat a l’àrea catalana (1963), Teoria econòmica i ecologia (1978) i les biografies Rafael Patxot i Jubert (1994) i Joan Maluquer Viladot (1995).

Com a ornitòleg ha publicat Els ocells de les terres catalanes (1956, 1973).

Gili i Casanovas, Nemesi

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1888)

Sociòleg. Era advocat, metge i militar.

Dedicà els seus esforços a millorar les condicions de vida de la classe obrera. Fou secretari del president Estanislau Figueras.

El 1873, arran dels fets d’Alcoi impulsats per l’alcalde Albors, substituí un dels treballadors presos i fou condemnat a mort, per bé que tal sentència li fou commutada.

Fundació Jaume Bofill

(Barcelona, 1969 – )

Entitat. Fundada en recordança del filòsof Jaume Bofill.

És dedicada a la promoció, per mitjà de beques d’estudi, de les ciències socials, especialment en el camp de la sociologia. Dedica atenció, també, a l’economia, la història, la política, etc.

Ajuda institucions que treballen en aquells camps i a la publicació dels treballs becats. Patrocinà el Diccionari de les Ciències Socials a Catalunya.

Enllaç: Fundació Jaume Bofill

Font i Mosella, Joaquim

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)

Escriptor i sociòleg.

És autor d’un assaig, remarcable per a l’època, que es titula Consideraciones sobre los inconvenientes que irrogan a la salud de los jornaleros y a la pública de Barcelona las fábricas, en especial las de vapor, y sobre las ventajas de trasladarlas a la llanura de Casa Antúnez (1852).

Flaquer i Vilardebó, Lluís

(Mataró, Maresme, 16 juliol 1946 – )

Sociòleg. Llicenciat en ciències polítiques per l’Institut d’Études Politiques de París i graduat en sociologia per la universitat d’East Anglia (Anglaterra).

Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l’àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social.

Professor titular de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades.

Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada (1982), El català: llengua pública o privada (1996) i, juntament amb S. Giner, La cultura catalana, el sagrat i el profà (1996).

Ferran, Ignasi Manuel de

(Barcelona, 1839 – 1880)

Jurisconsult, sociòleg i filòsof.

Fou catedràtic d’economia política i d’estadística a la Universitat d’Oviedo i, més tard, de dret polític i administratiu a la Universitat de Barcelona.

Fou secretari del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut de Foment, i president (1877) de l’Ateneu Barcelonès.

Col·laborà a “La Defensa de la Sociedad”, “Eco de la Producción”, “Revista Agrícola”, etc.

Va escriure, entre altres obres, Extracto metódico de un curso completo de derecho político y administrativo (1873) i La cuestión social (1878).

Estruch i Gibert, Joan

(Barcelona, 24 juliol 1943 – )

Sociòleg. Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’Església Catòlica en el món d’avui.

Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha publicat entre d’altres, Protestants d’Espanya (1969), La innovación religiosa. Ensayo teórico de la sociología de la religión (1972), La secularización en España (1972), amb Jesús Jiménez Blanco, i Plegar de viure. Un estudi sobre el suïcidi (1981), amb S. Cardús.

Ha traduït al català diversos clàssics del pensament sociològic.

Duocastella i Rosell, Rogel·lí

(el Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 1914 – Barcelona, 21 novembre 1984)

Sociòleg. Llicenciat en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, es doctorà en ciències socials i econòmiques a l’Institut Catholique de París amb Sociología religiosa de una ciudad: Mataró.

En 1956-57 féu un estudi sociològic dels suburbis de Barcelona. Creà el primer centre d’estudis de sociologia aplicada (CESA) i fou fundador i director de l’Institut de Sociologia i Pastoral Aplicada (més tard anomenat Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada).

Al final de la seva vida es dedicà a l’estudi de la gerontologia.

Comín i Ros, Alfons Carles

(Saragossa, Aragó, 9 agost 1933 – Barcelona, 23 juliol 1980)

Sociòleg i publicista.

Militant catòlic i socialista, el 1970 ingressà a Bandera Roja i més endavant fou membre del comitè executiu del PSUC i del PCE. Alhora fou l’impulsor del moviment Cristians pel Socialisme (1973).

Fundador i director de la revista “Taula de canvi” (1976-80) i col·laborà en la direcció de diverses editorials catalanes.

Deixà una abundant obra, entre les quals destaquen: Per una estratègia sindical (1971), Fe en la Tierra (1975), Cristianos en el partido, comunistas en la Iglesia (1977) o Cuba, entre el silencio y la utopía (1979).