Arxiu d'etiquetes: serres

Cuberes

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Despoblat i antic terme, que al segle XIX formà part del municipi d’Espluga i Solduga, annexat al de Baén a mitjan segle XX.

És al clot de Cuberes, al vessant septentrional de la serra de Cuberes, alineació muntanyosa del massís del Boumort, de direcció nord-oest – sud-est, que separa les valls del riu Major, al nord, i del torrent de l’Infern, al sud, i que s’estén des del prat d’Olient, límit amb la vall de Cabó (Alt Urgell), fins al pas dels Collegats (a la Noguera Pallaresa); culmina al pic del Pi-sec (1.906 m alt), límit entre el Pallars Sobirà (Baén) i el Pallars Jussà (Hortoneda de la Conca).

El 1163 és esmentada l’església de Sant Sadurní de Cuberes.

Cubeixic, serra de

(Vall d’Aran)

Serra que separa la vall de Varradòs de la del riu Salient, que culmina al pic de la coma d’Auran (2.427 m alt).

Domina, pel sud, el pla de Cubeixic, vora el riu de Varradòs, aigua amunt d’Era Artiga de Varradòs.

Creu, serra de la

(Tivissa, Ribera d’Ebre)

Massís muntanyós (734 m alt), dit, també, la muntanya de Tivissa, que s’estén al sud de la vila, entre la mola de Genessies, a l’est, al límit amb el Baix Camp, fins a la ribera esquerra de l’Ebre, prop de Ginestar.

Separa la conca de l’Ebre de la dels torrents costaners que desemboquen al golf de Sant Jordi.

Crabes, coma de

(Espot, Pallars Sobirà)

Coma de la vall d’Espot, una de les dues que dominen l’estany superior de Ratera d’Espot, centrada en els estanyols de Crabes i limitada a l’oest per la serra de Crabes, a la línia de crestes que separa els vessants pallarès i ribagorçà, entre el pic de Bergús i el pic del Pontarró.

El cim culminant és el pic de Crabes (2.790 m alt), del qual es desprèn vers l’est la cresta de les agulles de Crabes.

Costabona

(Setcases, Ripollès / Vallespir)

Massís de la zona axial pirinenca, a la línia de crestes que des de roca Colom separa les valls del Tec i del Ter. El cim és, amb els seus 2.464 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena.

Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre i el Ritort; el vessant septentrional limita la coma del Tec, i, a l’est, amb un front de més de 1.200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir.

A uns 2.300 m alt, al vessant oriental, dins el terme de Prats de Molló, hi ha les mines de Costabona, de tungstat de calci, per a l’explotació de les quals ha estat construïda una pista. Al vessant del Ritort hi ha, abandonades, les velles mines del Turon.

A la capçalera del torrent de Vall-llobre, dins el terme de Setcases, a 2.180 m alt, fou inaugurat, el 1968, pel Comitè Català de Refugis, el refugi de Costabona.

Coscollar, serra del -Segrià-

(Alcarràs, Segrià)

Altiplà (305 m alt) estret i llarg, orientat de nord a sud, continuació meridional, més enllà de Raïmat, del gran planell pedregós de la Sardera, l’extens piedmont que separa les conques del Segre i del Cinca.

Compresa gairebé del tot dins el terme d’Alcarràs, és continuada vers el sud, més enllà del coll de Muixol, per la serra Pedregosa i separa l’antic terme de Vallmanya amb la resta del Segrià.

El canal de Saidí la segueix pel seu front occidental, i la sèquia del Coscollar, derivació d’aquell canal, per l’oriental.

Cortils, els

(Bagà, Berguedà)

Enclavament (3,28 km2) que forma una coma al vessant septentrional del Cadí (serra dels Cortils, en aquest sector), comunicada amb el Baridà (Baixa Cerdanya) pel pas de Gosolans i separada de la resta del municipi pels termes de Saldes i de Gisclareny.

Corredor, serra del

(Maresme / Vallès Oriental)

Sector de les dues comarques, a la Serralada Litoral Catalana.

D’aspecte suau i aturonat, enllaça al nord amb el Montnegre i juntament amb la serra paral·lela del Montalt forma el massís del Corredor.

Prop del cim del Corredor (672 m) es dreça el santuari del Corredor.

Corbera -Berguedà-

(Castellar del Riu, Berguedà)

Santuari (la Mare de Déu de Corbera), a 1.140 m alt damunt el poble d’Espinalbet, al vessant meridional de la serra de Corbera, contrafort oriental dels rasos de Peguera, que separa les valls dels rius Demetge i de Peguera.

És un edifici del segle XVII, que en substituí un d’anterior; la imatge que hom hi venera és romànica.

Corb, serra del

(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)

Serralada (933 m alt) de la comarca, situada entre la plana d’Olot (nord) i la vall d’Hostoles (sud).

És un horst tectònic, de materials sedimentaris (margues, gres i conglomerats), originat per l’esquarterament del terreny per una sèrie de falles.