Enclavament (3,28 km2) que forma una coma al vessant septentrional del Cadí (serra dels Cortils, en aquest sector), comunicada amb el Baridà (Baixa Cerdanya) pel pas de Gosolans i separada de la resta del municipi pels termes de Saldes i de Gisclareny.
Sector de les dues comarques, a la Serralada Litoral Catalana.
D’aspecte suau i aturonat, enllaça al nord amb el Montnegre i juntament amb la serra paral·lela del Montalt forma el massís del Corredor.
Prop del cim del Corredor (672 m) es dreça el santuari del Corredor.
Santuari (la Mare de Déu de Corbera), a 1.140 m alt damunt el poble d’Espinalbet, al vessant meridional de la serra de Corbera, contrafort oriental dels rasos de Peguera, que separa les valls dels rius Demetge i de Peguera.
És un edifici del segle XVII, que en substituí un d’anterior; la imatge que hom hi venera és romànica.
(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)
Serralada (933 m alt) de la comarca, situada entre la plana d’Olot (nord) i la vall d’Hostoles (sud).
És un horst tectònic, de materials sedimentaris (margues, gres i conglomerats), originat per l’esquarterament del terreny per una sèrie de falles.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Massís (2.132 m alt) de l’antic municipi d’Ars, prop del límit amb Andorra, que forma part de la divisòria d’aigües entre el Segre i la Noguera Pallaresa.
És comprès entre el riu de Santa Magdalena, al nord i a l’oest, la capçalera de la vall de Castellbó, al sud, i el barranc d’Ars, a l’est.
Hi passa el camí ramader que enllaça l’Alt Urgell amb els pasturatges del Pallars Sobirà i d’Andorra i és, alhora, un punt de concentració de ramats de llana a l’estiu (bordes del Ras).
(Ripollès)
Serra que separa el Pre-pirineu de la zona axial. És modelada a les calcàries devòniques, dominada pel Taga (2.035 m alt).
Per l’est enllaça, per la portella d’Ogassa, amb l’alineació de puig Estela i serra Cavallera i constitueix l’interfluvi entre el Ter (vall de Sant Joan) i el Freser (vall de Ribes); pel sud, passat el coll de Jou, enllaça amb la serra de Sant Amanç; al nord la limita el riu de Segadell, i a l’oest davalla mitjançant superfícies residuals d’erosió, els plans de Conivella i els de la Maçana, vers el Freser.
En aquest vessant s’ha establert l’agrupament de Bruguera.
(Noguera / Pallars Jussà)
Serra pre-pirinenca (1.356 m alt), que forma part del límit entre la conca de Tremp i la vall del Segre.
És composta per una massa de conglomerats postorogènics estesos damunt els contraforts orientals del Montsec de Rúbies, a l’oest, i del rocam margós de la clotada de Tremp, al nord-oest, on encapçala la vall del riu de Conques.
Pel vessant occidental presenta un escarpament d’un centenar de metres vorejat per la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual travessa el muntanyam pel coll de Comiols (1.102 m alt).
Per l’oriental, és aiguavés del Rialb, vers la vall del qual davalla suaument siguint la inclinació de les capes.
(el Pont d’Armentera, Alt Camp)
Serra (924 m alt) que separa l’Alt Camp de la Conca de Barberà, prolongació de la serra de Miramar, recoberta pels conglomerats de la Depressió Central.
A ponent, limita amb la serra del Cogulló de Cabra; al nord, s’allargassa pel coll de Comaverd (880 m alt) fins a la serra del Clot i el Montclar; i pel sud és vorejada per les Agulles (827 m alt), el tossal de Saburella (625 m alt) i el puig de Selmella (824 m alt), amb l’antic llogaret de Selmella.
Cim culminant (1.558 m alt) de la serra de Monars (dita també serra de Comanegra o de la baga de Bardellat) que separa les valls del Fluvià i del Tec.
És termenal dels antics municipis de Beget i d’Oix i de l’actual de la Menera.
Al vessant meridional, al collet de la Figuera (882 m alt), fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra.
Unitat de la Serralada Pre-litoral (895 m alt), continuació septentrional de la serra de Miramar, passat el coll de Cabra; enllaça, per la serra de Comaverd, amb els primers contraforts del bloc del Gaià.
Malgrat ésser constituïda per conglomerats oligocènics que omplen la Depressió Central, morfològicament és integrada a la Serralada Pre-litoral, i fa alhora de partió d’aigües entre el riu d’Anguera i el Gaià, i de límit entre les dues comarques.
Dades dels Països Catalans 