Arxiu d'etiquetes: serres

Encantats, els -Pallars Sobirà-

12 Respostes

(Pallars Sobirà)

Massís granític dels Pirineus axials, entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, envoltat per les valls d’Espot, Subenuix, Monestero i Peguera.

Les màximes altituds són les agulles de l’Encantat Gran (2.747 m alt) i de l’Encantat Petit (2.738 m).

Juntament amb les rodalies ha estat considerat una regió natural, a causa de la seva personalitat fisiogràfica: el rocam, fortament erosionat per les glaçades, els circs i les comes, on hi ha els estanys (com el de Sant Maurici i el de Tort), i la vegetació, amb associacions de pins negres, bedolls i avets.

Forma part del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Dedalts de Vandellòs, els

1 Resposta

(Baix Camp / Baix Ebre / Ribera d’Ebre)

Massís muntanyós, al sud-oest del Camp de Tarragona, entre Vandellòs i el coll de Balaguer. Contrafort meridional de la Serralada Pre-litoral, que culmina a la Potellada (737 m alt).

Amb la seva continuació vers el nord-est –el Taix (690 m), la mola de Genessies (712 m) i les muntanyes de l’Oró (743 m)- i vers el sud-est -el tossal de l’Alzina (695 m) i les serres del Castellet de Sant Esteve (489 m) i del Mar (329 m)-, separa les tres comarques.

Daró, el

41 Respostes

(Baix Empordà)

(o la Daró)  Riu (43 km) de la comarca.

Neix a les Gavarres, al terme de Cruïlles, drena les aigües de Santa Pellaia, del Montnegre i rega la vall on s’assenten Sant Sadurní de l’Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles i travessa la Bisbal d’Empordà, on es deriva la sèquia del Molí, després rep, per la dreta, la riera de Fonteta i, per l’esquerra, el Rissec, prop de serra de Daró, on es aprofitat per a regar la plana, i segueix paral·lel al Ter, en aquest sector rep, per l’esquerra, la riera Nova i, per la dreta, els antics corrents que fins el segle XIX s’embassaven a l’estany d’Ullastret, actualment dessecat.

Unit a la riera de Pals, es perd en els aiguamolls de la platja de Pals, prop de la desembocadura del Ter.

Curull, serra de -Osona-

4 Respostes

(Sant Pere de Torelló, Osona)

Serra, al nord de la plana de Vic, al límit amb el Ripollès. Forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica dels Subpirineus. Situada entre el Puigsacalm i la serra de Bellmunt, forma part del gran plec anticlinal de direcció est-oest.

Constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el seu afluent per l’esquerra, la riera de Sant Bartomeu, i el riu Fornés. Esventrat l’anticlinal al sector occidental d’aquesta serra, s’ha format el torrent de Salgueda, el qual aflueix al congost del Ges.

Els cims culminants són els de Barral (1.364 i 1.352 m alt) i el puig de les Àligues (1.341 m alt).

Al vessant septentrional (la baga de Curull) és ocupat per un compacte bosc (fagedes); a la solana, per alzinars i per rouredes. Al nord-oest de la serra destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull.

Cuberes

5 Respostes

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Despoblat i antic terme, que al segle XIX formà part del municipi d’Espluga i Solduga, annexat al de Baén a mitjan segle XX.

És al clot de Cuberes, al vessant septentrional de la serra de Cuberes, alineació muntanyosa del massís del Boumort, de direcció nord-oest – sud-est, que separa les valls del riu Major, al nord, i del torrent de l’Infern, al sud, i que s’estén des del prat d’Olient, límit amb la vall de Cabó (Alt Urgell), fins al pas dels Collegats (a la Noguera Pallaresa); culmina al pic del Pi-sec (1.906 m alt), límit entre el Pallars Sobirà (Baén) i el Pallars Jussà (Hortoneda de la Conca).

El 1163 és esmentada l’església de Sant Sadurní de Cuberes.

Cubeixic, serra de

Deixa un comentari

(Vall d’Aran)

Serra que separa la vall de Varradòs de la del riu Salient, que culmina al pic de la coma d’Auran (2.427 m alt).

Domina, pel sud, el pla de Cubeixic, vora el riu de Varradòs, aigua amunt d’Era Artiga de Varradòs.

Creu, serra de la

5 Respostes

(Tivissa, Ribera d’Ebre)

Massís muntanyós (734 m alt), dit, també, la muntanya de Tivissa, que s’estén al sud de la vila, entre la mola de Genessies, a l’est, al límit amb el Baix Camp, fins a la ribera esquerra de l’Ebre, prop de Ginestar.

Separa la conca de l’Ebre de la dels torrents costaners que desemboquen al golf de Sant Jordi.

Crabes, coma de

1 Resposta

(Espot, Pallars Sobirà)

Coma de la vall d’Espot, una de les dues que dominen l’estany superior de Ratera d’Espot, centrada en els estanyols de Crabes i limitada a l’oest per la serra de Crabes, a la línia de crestes que separa els vessants pallarès i ribagorçà, entre el pic de Bergús i el pic del Pontarró.

El cim culminant és el pic de Crabes (2.790 m alt), del qual es desprèn vers l’est la cresta de les agulles de Crabes.

Costabona

15 Respostes

(Setcases, Ripollès / Vallespir)

Massís de la zona axial pirinenca, a la línia de crestes que des de roca Colom separa les valls del Tec i del Ter. El cim és, amb els seus 2.464 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena.

Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre i el Ritort; el vessant septentrional limita la coma del Tec, i, a l’est, amb un front de més de 1.200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir.

A uns 2.300 m alt, al vessant oriental, dins el terme de Prats de Molló, hi ha les mines de Costabona, de tungstat de calci, per a l’explotació de les quals ha estat construïda una pista. Al vessant del Ritort hi ha, abandonades, les velles mines del Turon.

A la capçalera del torrent de Vall-llobre, dins el terme de Setcases, a 2.180 m alt, fou inaugurat, el 1968, pel Comitè Català de Refugis, el refugi de Costabona.

Coscollar, serra del -Segrià-

2 Respostes

(Alcarràs, Segrià)

Altiplà (305 m alt) estret i llarg, orientat de nord a sud, continuació meridional, més enllà de Raïmat, del gran planell pedregós de la Sardera, l’extens piedmont que separa les conques del Segre i del Cinca.

Compresa gairebé del tot dins el terme d’Alcarràs, és continuada vers el sud, més enllà del coll de Muixol, per la serra Pedregosa i separa l’antic terme de Vallmanya amb la resta del Segrià.

El canal de Saidí la segueix pel seu front occidental, i la sèquia del Coscollar, derivació d’aquell canal, per l’oriental.