Poble (1.200 m alt), a la capçalera del riberal de Faitús, afluent del Ter per l’esquerra, que desemboca al poble de Llanars; és limitat, a l’oest, per la serra de Faitús (puig de les Agudes, 1.978 m alt), alineació que des del puig Sistra (1.988 m alt), contrafort meridional de Costabona, davalla cap al sud.
L’església és dedicada a sant Pere.
Coll (1.416 m alt) de la serra que separa la vall de Lillet de la vall del Mergançol, al límit de les dues comarques, entre el puig Lluent i el serrat de Faig-i-branca (1.515 m alt).
Alineació (1.945 m alt), que separa la vall del Rigard de la vall d’Estremera, la qual davalla del Puigmal i aflueix per la dreta al Freser sota Queralbs.
(Riudaura, Garrotxa / Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
(o Estella) Cim (1.359 m alt) de la serra de puig Estela, alineació muntanyosa dels dos termes, de direcció oest-est, que s’estén entre Ripoll i el coll de Caubet, de la qual es destaquen els turons de les Balmes (1.006 m) i de Fosses (1.086 m) i el puig de Sant Miquel.
Aquesta serra separa les depressions formades per la vall de Sant Joan, la collada de Sentigosa i la vall de Bianya, al nord, i la vall de Vallfogona, el coll de Canes i la vall de Ridaura, al sud, i té la seva continuació, cap a l’est, fins a Olot, en la serra de Sant Miquel del Mont.
Poblat ibèric, situat als vessants sud i oest de la serra de l’Espasa.
Força destruït pels treballs agrícoles, els materials recollits per Abdó Barceló i publicats per Lluïsa Vilaseca pertanyen als segles III-I aC i es conserven al Museu Municipal de Reus.
(Berguedà)
Serra interior del Prepirineu oriental, al límit amb el Solsonès.
És un massís mesozoic situat entre la serra de Cadí i la depressió central, separat del Pedraforca pel coll de la Trapa i dels rasos de Peguera pel pla de les Torres.
Assoleix els 2.327 m al pic de la Gallina Pelada o Llitzet, els 2.271 m al Voltor.
És capçal de l’aigua d’Ora, afluent del Cardener.
Massís granític dels Pirineus axials, entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, envoltat per les valls d’Espot, Subenuix, Monestero i Peguera.
Les màximes altituds són les agulles de l’Encantat Gran (2.747 m alt) i de l’Encantat Petit (2.738 m).
Juntament amb les rodalies ha estat considerat una regió natural, a causa de la seva personalitat fisiogràfica: el rocam, fortament erosionat per les glaçades, els circs i les comes, on hi ha els estanys (com el de Sant Maurici i el de Tort), i la vegetació, amb associacions de pins negres, bedolls i avets.
Forma part del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
(Baix Camp / Baix Ebre / Ribera d’Ebre)
Massís muntanyós, al sud-oest del Camp de Tarragona, entre Vandellòs i el coll de Balaguer. Contrafort meridional de la Serralada Pre-litoral, que culmina a la Potellada (737 m alt).
Amb la seva continuació vers el nord-est –el Taix (690 m), la mola de Genessies (712 m) i les muntanyes de l’Oró (743 m)- i vers el sud-est -el tossal de l’Alzina (695 m) i les serres del Castellet de Sant Esteve (489 m) i del Mar (329 m)-, separa les tres comarques.
(o la Daró) Riu (43 km) de la comarca.
Neix a les Gavarres, al terme de Cruïlles, drena les aigües de Santa Pellaia, del Montnegre i rega la vall on s’assenten Sant Sadurní de l’Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles i travessa la Bisbal d’Empordà, on es deriva la sèquia del Molí, després rep, per la dreta, la riera de Fonteta i, per l’esquerra, el Rissec, prop de serra de Daró, on es aprofitat per a regar la plana, i segueix paral·lel al Ter, en aquest sector rep, per l’esquerra, la riera Nova i, per la dreta, els antics corrents que fins el segle XIX s’embassaven a l’estany d’Ullastret, actualment dessecat.
Unit a la riera de Pals, es perd en els aiguamolls de la platja de Pals, prop de la desembocadura del Ter.
Serra, al nord de la plana de Vic, al límit amb el Ripollès. Forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica dels Subpirineus. Situada entre el Puigsacalm i la serra de Bellmunt, forma part del gran plec anticlinal de direcció est-oest.
Constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el seu afluent per l’esquerra, la riera de Sant Bartomeu, i el riu Fornés. Esventrat l’anticlinal al sector occidental d’aquesta serra, s’ha format el torrent de Salgueda, el qual aflueix al congost del Ges.
Els cims culminants són els de Barral (1.364 i 1.352 m alt) i el puig de les Àligues (1.341 m alt).
Al vessant septentrional (la baga de Curull) és ocupat per un compacte bosc (fagedes); a la solana, per alzinars i per rouredes. Al nord-oest de la serra destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull.
