(Castell de l’Areny, Berguedà)
Vall de capçalera de la riera de Vilada. És una profunda clotada dominada al nord-est pel puig Lluent (1.766 m alt) i tancada gairebé arreu pels seus contraforts (serra de la Clusa).
Hom hi accedeix pel coll de la Clusa i el pla de l’Orri i per l’encaixat congost de l’Escalell.
Hi ha el llogaret de Sant Romà de la Clusa.
Serra (660 m alt) dels ports de Beseit, continuació nord-oriental de la serra de Pàndols. Separa els termes del Pinell de Brai dels de Gandesa i Benissanet.
A la batalla de l’Ebre (1938) s’hi produïren acarnissats combats; ocupada per les forces republicanes el 28 de juliol de 1938, fou recuperada per les forces franquistes el 30 d’octubre del mateix any.
(Ripollès)
Alineació muntanyosa (1.893 m alt) de la comarca, situada entre les valls dels rius Ter i Freser, al nord de Sant Joan de les Abadesses, al límit de la zona axial (vall de Camprodon) amb els Prepirineus (Baix Ripollès).
Malgrat l’abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat.
Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera.
(Berguedà)
Serra de l’alt Berguedà, que recolza, juntament amb la serra de Falgars, al nord, als contraforts sud-orientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet.
Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals (serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra), mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau.
Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest domina la clotada de la Clusa.
Santuari on és venerada la imatge romànica de la Mare de Déu del Catllar, situat entre el Ter i la riera del Catllar, damunt llur confluència, a l’indret de l’antic castell del Catllar (n’és originària la família Descatllar, senyors de la Roca d’Abella).
La riera del Catllar és afluent de capçalera del Ter, encaixada a la coma del Catllar.
El front principal és format per la serra del Catllar i la roca Pastuira (2.689 m alt), partió d’aigües amb la capçalera del Freser; els contraforts septentrionals, molt encinglerats, l’aïllen de la vall de Carlat, i els meridionals, de la de Tregurà.
Antic santuari (Santa Maria del Catllar). Havia estat consagrat el 1040 per l’abat de Ripoll, que havia rebut el lloc del comte de Cerdanya.
Fins al 1970 era del terme de la Parròquia de Ripoll, al cim de la serra del Catllar, prolongació oriental de la serra de Matamala (1.118 m alt), al baix Ripollès, la qual s’estén des de la riera de Vilardell, a l’oest, fins al Ter, damunt Ripoll, a l’est, al qual desemboquen les aigües del vessant meridional, directament o per la vall de les Llosses, que la limita al sud; les aigües del vessant septentrional desguassen al Freser.
(Catalunya)
Designació del Sistema Mediterrani Català. És tracta d’una unitat geològica que s’estén en direcció nord-est – sud-oest, des de Girona (fossa de l’Empordà) fins al sud de Tortosa.
Comprèn tres unitats fisiogràfiques: la serralada Litoral Catalana, estesa des del cap de Begur fins a Vilanova i la Geltrú, on desapareix sota el mar; la depressió Pre-litoral, veritable fossa tectònica que comprèn entre altres les comarques del Vallès i del Penedès, i la serralada Pre-litoral Catalana, que s’estén des de Girona fins passat Tortosa.
En la seva història geològica es poden distingir tres etapes: l’herciniana, que va originar el massís Català; l’alpina, que va donar origen a la meitat meridional del sistema, i la postorogènica, la qual originà la depressió Pre-litoral.
Poble, al voltant de l’església parroquial de Sant Miquel (de la qual depèn la de Claret dels Cavallers), situat vora l’antic castell dels segles X o XI a l’antic camí de Solsona a Manresa.
Corre tot al llarg de la carena residual de la serra de Castelltallat (936 m alt), altiplà allargat entre la Molsosa i el Llobregat, davant Súria, tot separant les valls de la riera de Coaner, al nord de la de la riera de Rajadell, al sud, que l’han erosionat.
Els seus vessants són, en gran part, coberts de pinassa.
Poble (681 m alt) i antic cap del municipi, al qual donà nom fins abans del 1960.
És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral, que s’estén de nord-est a sud-oest des dels plans de Serrateix (Berguedà) fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat.
La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel.
(Abella de la Conca, Pallars Jussà)
Contrafort (1.850 m alt) de les serres interiors del Pre-pirineu català, integrat dins la conca de Tremp, la qual divideix entre Conca de Dalt (Tremp) i Conca de Baix (la Pobla de Segur), al sud de la serra del Boumort, constituïda per un anticlinal calcari i orientada d’est a oest.
La vegetació és formada per pinassa, pi roig i pi negre. Els matolls s’estenen al vessant meridional aprofitats per a la ramaderia ovina.
Per sota dels 1.400 m, en aquest mateix vessant, hi ha l’escàs poblament en masies.
Dades dels Països Catalans 