Arxiu d'etiquetes: serres

Conques, ras de

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Massís (2.132 m alt) de l’antic municipi d’Ars, prop del límit amb Andorra, que forma part de la divisòria d’aigües entre el Segre i la Noguera Pallaresa.

És comprès entre el riu de Santa Magdalena, al nord i a l’oest, la capçalera de la vall de Castellbó, al sud, i el barranc d’Ars, a l’est.

Hi passa el camí ramader que enllaça l’Alt Urgell amb els pasturatges del Pallars Sobirà i d’Andorra i és, alhora, un punt de concentració de ramats de llana a l’estiu (bordes del Ras).

Conivella, serra de

(Ripollès)

Serra que separa el Pre-pirineu de la zona axial. És modelada a les calcàries devòniques, dominada pel Taga (2.035 m alt).

Per l’est enllaça, per la portella d’Ogassa, amb l’alineació de puig Estela i serra Cavallera i constitueix l’interfluvi entre el Ter (vall de Sant Joan) i el Freser (vall de Ribes); pel sud, passat el coll de Jou, enllaça amb la serra de Sant Amanç; al nord la limita el riu de Segadell, i a l’oest davalla mitjançant superfícies residuals d’erosió, els plans de Conivella i els de la Maçana, vers el Freser.

En aquest vessant s’ha establert l’agrupament de Bruguera.

Comiols, serra de

(Noguera / Pallars Jussà)

Serra pre-pirinenca (1.356 m alt), que forma part del límit entre la conca de Tremp i la vall del Segre.

És composta per una massa de conglomerats postorogènics estesos damunt els contraforts orientals del Montsec de Rúbies, a l’oest, i del rocam margós de la clotada de Tremp, al nord-oest, on encapçala la vall del riu de Conques.

Pel vessant occidental presenta un escarpament d’un centenar de metres vorejat per la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual travessa el muntanyam pel coll de Comiols (1.102 m alt).

Per l’oriental, és aiguavés del Rialb, vers la vall del qual davalla suaument siguint la inclinació de les capes.

Comaverd, serra de

(el Pont d’Armentera, Alt Camp)

Serra (924 m alt) que separa l’Alt Camp de la Conca de Barberà, prolongació de la serra de Miramar, recoberta pels conglomerats de la Depressió Central.

A ponent, limita amb la serra del Cogulló de Cabra; al nord, s’allargassa pel coll de Comaverd (880 m alt) fins a la serra del Clot i el Montclar; i pel sud és vorejada per les Agulles (827 m alt), el tossal de Saburella (625 m alt) i el puig de Selmella (824 m alt), amb l’antic llogaret de Selmella.

Comanegra, puig de

(Garrotxa / Vallespir)

Cim culminant (1.558 m alt) de la serra de Monars (dita també serra de Comanegra o de la baga de Bardellat) que separa les valls del Fluvià i del Tec.

És termenal dels antics municipis de Beget i d’Oix i de l’actual de la Menera.

Al vessant meridional, al collet de la Figuera (882 m alt), fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra.

Cogulló, serra del

(Alt Camp / Conca de Barberà)

Unitat de la Serralada Pre-litoral (895 m alt), continuació septentrional de la serra de Miramar, passat el coll de Cabra; enllaça, per la serra de Comaverd, amb els primers contraforts del bloc del Gaià.

Malgrat ésser constituïda per conglomerats oligocènics que omplen la Depressió Central, morfològicament és integrada a la Serralada Pre-litoral, i fa alhora de partió d’aigües entre el riu d’Anguera i el Gaià, i de límit entre les dues comarques.

Clusa, la -Berguedà-

(Castell de l’Areny, Berguedà)

Vall de capçalera de la riera de Vilada. És una profunda clotada dominada al nord-est pel puig Lluent (1.766 m alt) i tancada gairebé arreu pels seus contraforts (serra de la Clusa).

Hom hi accedeix pel coll de la Clusa i el pla de l’Orri i per l’encaixat congost de l’Escalell.

Hi ha el llogaret de Sant Romà de la Clusa.

Cavalls, serra de -Terra Alta/Ribera d’Ebre-

(Terra Alta / Ribera d’Ebre)

Serra (660 m alt) dels ports de Beseit, continuació nord-oriental de la serra de Pàndols. Separa els termes del Pinell de Brai dels de Gandesa i Benissanet.

A la batalla de l’Ebre (1938) s’hi produïren acarnissats combats; ocupada per les forces republicanes el 28 de juliol de 1938, fou recuperada per les forces franquistes el 30 d’octubre del mateix any.

Cavallera, serra

(Ripollès)

Alineació muntanyosa (1.893 m alt) de la comarca, situada entre les valls dels rius Ter i Freser, al nord de Sant Joan de les Abadesses, al límit de la zona axial (vall de Camprodon) amb els Prepirineus (Baix Ripollès).

Malgrat l’abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat.

Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera.

Catllaràs, serra del

(Berguedà)

Serra de l’alt Berguedà, que recolza, juntament amb la serra de Falgars, al nord, als contraforts sud-orientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet.

Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals (serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra), mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau.

Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest domina la clotada de la Clusa.