Arxiu d'etiquetes: Vallespir (geo)

Tretzevents, puig de

(Vallespir / Conflent)

Cim (2.731 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica, que separa les valls de Cadí, de la Comalada i del riu Ferrer.

És el cim més enlairat de la serra de Rocnegre.

Tec, el -riu-

(Vallespir / Rosselló)

Riu del litoral mediterrani. Neix al Pirineu axial, al peu de la serra de Costabona, prop del límit entre el Ripollès i el Conflent amb el Vallespir, comarca que travessa longitudinalment, seguint les línies de falla.

A l’alt Vallespir s’encaixa entre muntanyes (Serravernet, serra de Montner), i el primer tram forma la vall de la Presta (1.130 m alt). El seu curs mitjà correspon al baix Vallespir, i la vall s’eixampla progressivament en introduir-se al Rosselló, comarca que recorre en la mateixa direcció (sud-oest – nord-est), paral·lelament al Rard, al peu del massís de l’Albera, fins a desembocar a la Salanca, entre les platges de Sant Cebrià i d’Argelers.

Els principals afluents són, per l’esquerra, el de la Comalada, el riu Ferrer, la ribera Ample i el Vivers; i per la dreta, els de la Menera, del Terme i de les Illes.

És de règim nivo-pluvial i rep abundants precipitacions a la conca alta, però la pluviositat és baixa a la vall inferior. El cabal és de 3,20 m3/segon al curs alt. Acusa un màxim a la tardor (novembre) i un mínim a l’hivern; cal destacar, però, que aigües amunt de Ceret, té un màxim secundari pel juliol. Les sobtades crescudes han originat greus inundacions (són cèlebres les del 1876 i 1940).

La carretera del Voló a Camprodon, per Arles, en segueix la vall, i comunica el Rosselló amb el Ripollès.

Aprofitant el seu desnivell, a la conca alta s’han instal·lat centrals per a la producció d’energia elèctrica; hi ha centrals al Tec, l’Allau, Puig-redon i el pas del Llop, les quals tenen una mitjana de producció elèctrica d’entre 30 i 40 milions de kWh.

És aprofitat per al regatge, especialment als voltants de Ceret i al Riberal del Tec. Les principals poblacions per on passa són Prats de Molló, Arles, Ceret i el Voló. La longitud aproximada és d’uns 81 km.

Índies, meners de les * -Catalunya Nord-

(Rosselló / Vallespir)

Altre nom de les mines d’Avetera (mines de ferro).

Guillem, pla -Conflent/Vallespir-

(Conflent / Vallespir)

Extens altiplà (2.300 m alt), entre les dues comarques, al sud-oest del massís del Canigó, a la carena que separa Prats de Molló de Pi de Conflent i Castell de Vernet, entre la collada Verda (2.321 m alt) i el coll de Bocacerç (2.203 m).

Prop d’aquest darrer hi ha el refugi de pla Guillem, construït al començament del segle XX per la Societat de Turistes de l’Alt Vallespir.

Galdares, riu de

(Vallespir)

Afluent esquerrà del Tec, format per la reunió, sota la Menera, de diverses rieres que neixen al vessant septentrional de la serralada que separa el Vallespir del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà, entre el coll d’Ares i el pla de la Muga.

A la vall de Galdares, dominada a la part baixa pel poble de Serrallonga, hi ha, poc tros abans de l’aiguabarreig amb el Tec, a l’indret de l’antiga farga de Galdares, el veïnat de la Farga de Galdares.

Fortó, coll de

(Rosselló / Vallespir)

Coll (784 m alt) dels Aspres, en ple bosc de Calmella, entre la vall del Bulès (Prunet i Bellpuig), la vall de Fontcoberta (Queixàs) i la vall del riu Ample (Calmella).

Ferrer, riu -Vallespir-

(Vallespir)

Riu, afluent esquerrà del Tec. Neix a l’est del massís del Canigó, al vessant meridional del puig de l’Estela, prop de la torre de l’Avetera.

Desemboca al seu col·lector a Arles. A la part baixa de la vall del riu Ferrer hi ha l’antic priorat de Sant Pere de Riuferrer.

Costa Vermella, la

(Vallespir / Rosselló)

Denominació turística donada a la costa de la Marenda, des del cap de Cervera, a la frontera hispano-francesa, fins a Argelers.

És una costa alta i articulada amb nombroses cales, formada per la serra de l’Albera, que cau bruscament sobre el mar. Té aquest nom a causa del color rogent de la roca.

Els principals centres turístics són: Cervera de la Marenda, Banyuls de la Marenda, Portvendres i Cotlliure.

Bocacerç, coll de

(Conflent / Vallespir)

Depressió (2.281 m alt) del massís del Canigó, entre pla Guillem i el pic de Sethomes, per on passa el camí que comunica Prats de Molló (Vallespir) amb la vall de la Llipodera, a Castell de Vernet (Conflent).

Armaris, puig dels

(Conflent / Vallespir)

Cim (2.570 m alt) de la carena que uneix el Canigó amb roca Colom, situat entre pla Guillem i les esquerdes de Rojà, límit entre les dues comarques.