(Rosselló, segle XVIII)
Escriptor i sacerdot. Fou rector de Sant Llorenç de la Salanca des del 1763.
El 1777 escriví una adaptació de la Tragèdia Santa o drama de la Passió en dues parts (Presa de Jesús a l’hort de Getsemaní i Triumfo de la creu).
Antoni Bover (Catalunya, segle XVIII) Religiós trinitari. El 1735 publicà una obra relativa al convent barceloní.
Antoni Bover (Valls, Alt Camp, segle XVIII) Orfebre, autor d’obres notables.
Guillem Bover (País Valencià, segle XIII) Marí. Actuava com a corsari contra les costes del nord d’Àfrica. Són destacades les seves accions a la Barbaria central el 1327.
Ramon Bover (Barcelona ?, segle XV) Poeta. Conreà la poesia amorosa.
(Catalunya, segle XVIII)
Metge. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona i autor de diversos escrits professionals.
(Felanitx, Mallorca, segle XVIII)
Botànic i herbolari. Col·laborà a la Flora Balear de Bonaventura Serra, especialment per a establir el nomenclàtor grec de les plantes estudiades.
(Palma de Mallorca, segle XVIII)
Gravador. És autor de treballs remarcables.
(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)
Polític filipista. Fou perseguit pels maulets per la seva posició favorable a Felip V de Borbó. Malgrat això, fou empresonat a Pamplona quan defensà la reintegració dels furs del regne de València com a jurat de València (1707).
Escriví una relació de la rendició d’Alacant a Felip V.
(Illes Balears, segle XVIII)
Eclesiàstic. Fou catedràtic a Palma on excel·lí com a lul·lista.
Formà una gran col·lecció d’obres de Ramon Llull, considerada com la millor del seu temps, i les estudià del punt de vista crític amb notable fruit.
(País Valencià, segle XVIII)
Matemàtic. És autor de diversos escrits de la seva especialitat.
Es traslladà a Mèxic per dirigir-hi unes explotacions mineres.
(València, segle XVIII – segle XIX)
Família de comerciants i polítics, establerts a València. A la darreria del segle XVIII crearen una xarxa comercial que s’escampà per Europa.
Finalment, centrats a Madrid llurs afers comercials, abandonaren el Païs Valencià. Coneguts, a vegades, amb el nom de Beltran de Lis.
L’origen d’aquest llinatge fou Vicent Bertran de Lis i Thomas.
Guillem de Berga * Veure> Guillem de Berguedà (trobador català, 1138-1195/96).
Guillem de Berga (Catalunya, segle XIII) Noble. Formà al bàndol dels Cardona durant les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Fou inclòs entre els ostatges de garantia a la concòrdia establerta en 1226 entre el seu bàndol i el dels Montcada.
Guillem Ramon de Berga (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1135 prestà a Ramon Berenguer IV de Barcelona l’homenatge pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torredella.
Joaquim Berga (Catalunya, segle XVIII) Frare caputxí. Autor d’algunes obres de caràcter religiós, impreses a Barcelona entre 1764 i 1778. Fou definidor i custodi de l’orde a Catalunya.
Josep Berga (Camprodon, Ripollès, segle XIX – Catalunya, segle XIX) Pintor. Professor de dibuix a Camprodon des d’abans del 1867. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. Té obres al Museu de Girona.
Nicolau de Berga * Veure> Nicolau de Berga (cal·lígraf i il·luminador català del segle XII).
Teresa Berga (Catalunya, 1621 – 1640) Religiosa carmelitana descalça. Filla de la mare Maria de les Plagues Berguedà i Osona. Morí als dinou anys, després d’haver edificat les seves companyes amb el seu encès misticisme.
Dades dels Països Catalans 