(Barcelona, segle XVIII)
Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Lleó.
Realitzà investigacions sobre la història lleonesa, especialment l’eclesiàstica, que facilità als pares Flórez i Risco, els quals l’utilitzaren per a l’obra España Sagrada.
(Rosselló o Lleida, segle XIII – País Valencià, segle XVIII)
(després Escrivà de Romaní) Llinatge d’oficials reials. Establert al Regne de València en temps de la conquesta. N’és l’estirp Guillem Escrivà.
De la línia principal dels barons de Patraix sortiren les línies secundàries dels senyors d’Agres (segle XIII), els senyors de l’escrivania de València (segle XIII), els barons de Beniparrell (segle XVI), els marquesos d’Argeleta (segle XIX), els comtes de l’Alcúdia (segle XVII) i els comtes de Casal (segle XIX).
(Ripoll, Ripollès, segle XVIII)
Jurista. Gaudí al seu temps d’un prestigi considerable.
(Catalunya ?, segle XVII – segle XVIII)
Religiós jesuïta i filòsof. És autor d’un tractat notable, Institutiones philosophicae, en el qual s’oposava a l’acceptació de la metafísica, i del llibre De studiis philosophici et mathematicis instituendis, basat en el pensament empíric francès i anglès.
(Catalunya, segle XVIII – 1754)
Senyor de Fonolleres, la quadra del Llor (Segarra) i Corbella (Urgell). Fill de Vicenç Duran i Móra.
Obtingué els privilegis de cavaller (1727) i de noble (1739) del Principat i el càrrec de regidor perpetu hereditari de Barcelona (1739).
Fou el pare de:
Maria Josepa de Duran i de Brassó (Catalunya, segle XVIII) Es casà amb Josep Francesc de Duran i de Puig (Catalunya, segle XVIII) Director de la Companyia de Comerç.
Josep de Duran i de Brassó, Josep de (Catalunya, segle XVIII) Fou el pare de:
Eren fills d’Antoni Pau Duran.
Francesc de Duran i Móra (Catalunya, segle XVIII) Notari. Pare d’Antoni Duran i Quatrecases (Catalunya, segle XVIII – segle XIX), també notari.
Vicenç de Duran i Móra (Barcelona, segle XVIII) Adroguer. Pare de Josep de Duran i Sala.
Josep de Duran i Móra (Catalunya, segle XVII – 1735) Cavaller. Obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya. Fou el pare de Jaume de Duran i Pujades i de:
Eren fills de Domènec de Duran i de Muxika.
Antoni de Duran i de Bastero (Barcelona, segle XVIII) Comerciant. Matriculat a la Junta de Comerç de Barcelona, que es retirà (1781) per dedicar-se a les seves propietats de Ponts, de la ribera del Sió i de Barcelona (la torre gran d’en Duran, a Pedralbes).
Domènec de Duran i de Bastero (Barcelona, segle XVIII) Doctor en cànons i prevere.
Lluís de Duran i de Bastero (Barcelona, vers 1740 – després 1815) Canonge de la seu de Barcelona. Autor d’una Vida de san Olegario (1815).
Antoni Pau Duran (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.
Baltasar Duran (Barcelona, 1716 – Girona, 1793) Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III de Borbó. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI de Borbó.
Eudald Duran (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.
Francesc Duran (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.
Josep Duran (Catalunya, segle XVII) Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.
(Catalunya, segle XVIII)
Religiós franciscà. Excel·lí a la darreria del segle pels seus dots d’orador i els seus escrits pietosos.
(Hostalric, Selva, segle XVIII – Catalunya ?, segle XVIII)
Religiós carmelità. Viatjà per Terra Santa i n’escriví un Itinerari de bon interès.
Dades dels Països Catalans 