(València, segle XVI – segle XVII)
Metge. Es formà a la Universitat de València.
Publicà Pro Valentina Medicorum Schola adversus Bernardum Cajanes (València 1594), obra polèmica contra el metge barceloní Bernat Cajanes, que havia atacat els metges de la universitat valenciana perquè considerava que feien sagnies abusives.
(Lleida, s XV – ?, s XVI)
Marí. En 1511 convingué amb Ferran II el Catòlic l’exploració de Terranova.
(Catalunya, segle XVI – Poblet ?, Conca de Barberà, segle XVI)
Monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet. En fou arxiver.
És autor d’un Epítome de la historia de Poblet, en dos volums.
Bernat de Marimon (Catalunya, segle XVI) Marí. Fou un dels destacats a la batalla de Lepant, el 1571.
Joan de Marimon (Barcelona, segle XV) Ciutadà de Barcelona. El 1462 prengué les armes contra Joan II. El dia 11 de gener de 1463 fou nomenat membre de la Junta de Guerra de la Generalitat de Catalunya.
Simó de Marimon (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví el rei Joan I el Caçador, el qual l’utilitzà en serveis diplomàtics. El 1390 fou ambaixador del monarca davant els anglesos establerts a França. L’acompanyava Pere de Marçà.
Francesc Marimon (Igualada, Anoia, segle XVIII – Sant Benet de Bages, Bages, 1742) Frare benedictí. Es formà a l’Escolania de Montserrat. Era organista excel·lent i autor d’algunes composicions de música sacra. Fou abat de Sant Benet. És enterrat a Montserrat.
Francesc de Marimon (Catalunya, segle XVI) Cavaller. Destacà a la defensa del Rosselló contra França el 1543. A partir del 1569 era un dels protestataris més sobresortints davant la imposició del tribut anomenat “excusado”.
(Catalunya, segle XVI)
Fill de Lluís de Margarit i Carrillo. Es casà amb la pubilla Jerònima de Gallard, senyora de Sant Feliu de la Garriga, i foren pares de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallard.
Berenguer Margarit (Catalunya, segle XII) Cavaller de l’Hospital. Probable membre del llinatge.
Berenguer Margarit (Catalunya, segle XIV) Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III el Cerimoniós (1351-63).
Bernat Margarit (Catalunya, segle XV) Probable fill de Joan (II) i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània.
Bernat de Margarit (Catalunya, segle XV – segle XVI) Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d’aquest establiment i més tard de les cartoixes de Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom.
Francesc Margarit (Catalunya, segle XV) (o Franci) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Miquel.
Francesc de Margarit (Catalunya, segle XV) Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II el Sense Fe, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat.
Guillem Guerau Margarit (Catalunya, segle XII) Templer (1150). Membre del llinatge.
Llàtzer de Margarit (Girona, segle XVI) Fill de Jeroni de Margarit i de Requesens.
Lluís de Margarit (Catalunya, segle XV – segle XVI) Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l’emperador Carles I de Catalunya i a les guerres d’Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart.
Miquel Margarit (Catalunya, segle XV) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Francesc (o Franci). Fou capità de Llançà.
Pere Margarit (Catalunya, segle XII) Templer (1145). Membre del llinatge.
Vicenç Margarit (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Un dels primers membres d’aquest llinatge. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València.
(Olot, Garrotxa, segle XVI)
Escriptor. Ensenyà teologia i retòrica a la Universitat de Barcelona.
Féu comentaris en català a la Gramática de Nebrija, amb estudis especials sobre la prosòdia, publicats a Barcelona el 1640 i reeditats el 1700.
(Vic, Osona, segle XVI)
Filòsof i poeta. Escriví un tractat de dialèctica racional, en llatí, que dedicà a Miquel May, vice-canceller de l’emperador Carles V.
Dades dels Països Catalans 