(Catalunya, segle XVI – Badalona ?, Barcelonès, segle XVI)
Religiós. Vivia al convent de Sant Jeroni de la Murtra, prop de Badalona.
Publicà diversos treballs d’història religiosa.
(València, segle XVI)
Editor i poeta. El 1561 reedità el Llibre de les dones de Jaume Roig i edità per primera vegada un conjunt de poemes satírics valencians del final del segle XV precedit d’un pròleg on defensa el català com a llengua de cultura i exhorta els valencians a no abandonar-lo.
És autor, també, de tres sonets en castellà inclosos en la Crónica de Valencia de Rafael Martí de Viciana (1564) i d’una Instrucción para saber devotamente oir misa (1571).
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Metge militar. Era senyor de Godella i Rocafort. Formà part, junt amb Pere Pintor i Gaspar Torrella, de l’important grup valencià dels primers descriptors de la sífilis.
El seu tractat sobre aquesta malaltia, titulat Libellus de morbo gallico, aparegué per primera vegada a Venècia l’any 1502 i és un dels primers sobre la matèria i un dels més reeditats al llarg del segle XVI. El 1588 fou editat en versió anglesa. És important per la seva aportació terapèutica.
Almenar fou el primer que intentà de detenir el flux salivar i, en general, de donar un caràcter científic a l’ús exterior del mercuri.
(Algar de Palància, Camp de Morvedre, segle XV – País Valencià, segle XVI)
Morisc. Designació amb la qual es féu conèixer Carban, cap de la revolta dels moriscs de la serra d’Espadà (1526).
(Catalunya, segle XV – segle XVI)
Compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona (1506) i cantor de la capella de Ferran II el Catòlic (1508).
Arnau Albertí (Muro, Mallorca, 1480 – Patti, Sicília, Itàlia, segle XVI) Teòleg. Fou nomenat inquisidor de Mallorca (1517), d’on era canonge, i després de València (1527). Interessat per l’obra de Llull, escriví Repetitio nova sive commentaria rebricae de haeretecis (1534), on es posava de manifest la seva ortodòxia.
Guillem Albertí (Rosselló, segle XIV – ?, segle XIV) Cavaller. Es destacà a l’oposició a la regència de Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d’aquest, Jaume III. Fou un dels capdavanters del partit que pretenia transferir la regència al comte Gastó de Foix. Figurà entre els nobles que s’empararen del petit rei. Quan les forces trameses per Jaume II el Just amb la missió de restablir la situació arribaren a Perpinyà, fugí al Principat, on fou decretada la seva persecució.
Jaume Albertí (Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca ?, segle XV) Síndic de Palma. En 1411, amb Berenguer de Tagamanent i el jurista Arnau de Mur, formà la representació mallorquina que acudí al Parlament català de Tortosa per aconseguir, pels bons oficis d’aquest, la presència dels delegats de Mallorca a l’elecció del nou rei. Fracassats aquests propòsits, secundà els seus companys en la digníssima actitud que adoptaren.
Pere Joan Albertí (Illes Balears, segle XVI) Alt funcionari reial. Com a representant del lloctinent de Mallorca a l’època de les Germanies, concertà la pau, juntament amb Antoni Verí, entre els refugiats a Alcúdia i els agermanats (1521). El 1522 fou nomenat lloctinent de Mallorca.
Rafael Albertí (Inca, Mallorca, 1550 – Palma de Mallorca, 1627) Canonge de Palma de Mallorca. Ajudà especialment a l’establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa d’Inca com a centre missional. El bisbe reformador Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la diòcesi de Mallorca (1601).
(Mallorca, segle XV – segle XVI)
Notari. En 1502 concursà al certamen poètic celebrat a Palma de Mallorca en honor de Ramon Llull.
(País Valencià, segle XVI)
Militar i poeta. Senyor de Petrés (Camp de Morvedre), estigué al servei de Carles I de Catalunya. Fou governador de Castelló de la Plana, i Felip II el nomenà batlle general de València (1556).
Es dedicà també a les lletres, és autor d’un poema històric en català, avui perdut; conservem d’ell, però, un sonet, en castellà, publicat a l’edició castellana de l’Orlando Furioso d’Ariosto (1556).
Poc considerat per Zurita, Gil i Polo, en canvi, l’inclogué entre els poetes elogiats al seu Canto del Turia (1564).
Dades dels Països Catalans 