Arxiu d'etiquetes: segle XVI

Bossulo, Mateo

(París, França, segle XVI)

(o Bossulus)  Retòric. Format a París, deixeble de Denis Lambin. El 1560 donà classe de retòrica a la Universitat de Barcelona i el 1565 era catedràtic de la Universitat de València, contribuí a l’apogeu filològic d’aquest centre al segle XVI.

Coincidí en les càtedres de llatinitat amb humanistes com Joan Baptista Pineda i Llorenç Palmireno, i tingué com a deixeble Gaspar Guerau de Montmajor.

Escriví una refutació a la retòrica de Pierre de la Ramée i publicà unes Institutiones oratoriae (1566).

Borja i de Castro -germans-

Eren fills de Francesc de Borja i d’Aragó, i germans de Joan de Borja i de Castro.

Carles de Borja i de Castro  (Madrid, 1530 – Castelló de Rugat, Vall d’Albaida, 1592)  Virrei de Portugal (1583). Es casà amb Magdalena de Centelles-Riu-sec i de Cardona. Per renúncia del seu pare heretà els títols de duc de Gandia i marquès de Llombai (1551). Fou ambaixador extraordinari a Gènova (1575-76). A partir del 1585 visqué retirat a Gandia. Martí de Viciana li dedicà la segona part de la seva Crónica de Valencia (1563).

Àlvar de Borja i de Castro  (País Valencià, 1534 – 1580)  Iniciador de la tercera branca de la família, que s’extingí el 1713. Portà, per enllaç matrimonial, el cognom Enríquez de Almansa i els marquesats d’Alcañices i de Santiago de Oropesa.

Francesc de Borja i de Castro  (País Valencià, segle XVI)  Iniciador de la quarta branca dels Borja, la qual s’extingí el 1809. El seu fill natural, Joan de Borja i d’Armendia, s’establí al virregnat del Perú el 1605.

Borbotó, mestre de

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Pintor anònim. Deixeble i col·laborador del mestre Artés, influït pel Renaixement romà i per l’art idealitzat de Roderic d’Osona el Vell.

Autor del retaule major de l’església de Borbotó (València), hom li atribueix, entre d’altres, una Crucifixió (Museu de Belles Arts de València) i una Epifania (València).

Blanc, Antoni

(País Valencià, segle XVI)

Poeta. És autor d’una composició religiosa que presentà al certamen poètic celebrat a València en honor de la Immaculada Concepció el 1532.

Bescós, Arnau

(Catalunya, segle XV – segle XVI)

Filòsof lul·lià. Fou deixeble del famós Pere Daguí.

Bertran -varis bio-

Andreu Bertran  (País Valencià, segle XVIII – Madrid, 1772)  Escultor. Residí a Madrid, on fou director de l’Academia de San Fernando.

Antoni i Agustí Bertran  (Barcelona, segle XVI)  Germans argenters. Són autors de projectes que figuren al Llibre de Passanties del gremi.

Jaume Bertran  (Illes Balears ?, segle XV)  Marí. En 1453, amb una galiota i una caravel·la, combaté i capturà davant l’illa sa Dragonera el temut corsari Perosa.

Beneito, Francesc

(València, segle XV – segle XVI)

Cronista. Justícia criminal de València (1526). Generós; participà en la sufocació de la revolta dels moriscs a la serra d’Espadà (1526).

Deixà inèdita una relació dels fets esdevinguts a València durant les Germanies.

Bells, Pau

(Barcelona, segle XVI)

Framenor. Autor d’uns Comentaris de Job que foren traduïts a diverses llengües.

Barutell, Miquel Berenguer de

(Rosselló, segle XV – segle XVI)

Editor. Cosí i gran admirador de l’escriptor Francesc Moner.

En féu editar les obres el 1529, encapçalades amb un pròleg seu que ha permès de conèixer algunes dades biogràfiques sobre Moner.

Barceló -varis bio-

Francesc Barceló  (Catalunya, segle XVI)  Historiador. Deixà escrits uns Principis de les nobleses de Catalunya i una Història dels comtes de Barcelona.

Joan Barceló  (Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XVI)  Pintor. Format a València. Treballà a Sardenya, on introduí l’estil gòtic valencià. És autor del retaule de la Visitació (Pinacoteca de Càller).

Miquel Barceló, Miquel  (Ciutadella, Menorca, segle XVIII – Illes Balears, segle XVIII)  Eclesiàstic. Trobant-se la seva illa natal a mans dels anglesos, escriví un opuscle defensant els privilegis locals de l’església.

Miquel Barceló  (Illes Balears, 1940 – )  Escriptor. És autor del recull poètic Així sia, publicat en 1957.

Tomàs Barceló  (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723)  Erudit i polític. Ensenyà retòrica, filosofia, teologia i hebreu a l’Estudi General Lul·lià. Seguí la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria contra Felip V de Borbó. Deixà nombrosos escrits de diverses matèries, dels quals pocs foren els publicats.