(Catalunya, segle XV)
Filla d’Arnau Roger IV de Pallars i de Joana de Cardona.
El seu germà Hug Roger III la casà amb el noble portuguès Joan d’Almada, comte d’Abranches, seguidor del conestable Pere de Portugal. La unió era part de la política del comte pallarès, ferm conductor de la lluita contra Joan II.
Elionor no trigà a conspirar, en tot cas, a favor del bàndol reialista. S’hi passà, amb el seu marit, el 1471.
(Barcelona ?, segle XV)
(o Aimeric) Mestre d’obres i escultor. Autor d’una imatge de la Mare de Déu (1421, Museu de Sabadell) i del portal de l’església de Sant Martí Vell a Sant Martí de Provençals, amb el sant cavaller representat al timpà, juntament amb les imatges del matrimoni Sellarès, mecenes de l’obra, i els senyals heràldics corresponents (1432).
Unes estàtues d’apòstols i profetes que completaven la decoració són perdudes o molt malmeses.
(Barcelona, segle XV – 1467)
Fill de Pere Dusai i de Pol (Barcelona, segle XV). Fou membre destacat del partit de la Biga, tant a la generalitat com a la casa de la ciutat, on ocupà els més alts càrrecs (fou diputat en 1449-52 i conseller en cap el 1446).
Es casà amb la seva cosina germana Constança (o Contesina) Durall i Casa-saja, germana de Galceran Durall, conseller primer de Barcelona (1477). Durant la guerra contra Joan II romangué a Barcelona.
Foren fills seus:
(Barcelona, segle XV)
Fuster artístic. El 1464-65 col·laborà amb Miquel Prats a la part de fusteria del famós retaule de l’Epifania, pintat per Jaume Huguet. L’any 1479 fou un retaule per a l’església de Sant Martí de Montnegre.
Hom li atribueix el bell arquibanc de fusta (vers 1480), amb les armes de la família Sors, per a l’antiga capella de Sant Sebastià i Santa Tecla de la seu de Barcelona, que es conserva avui en una de les capelles interiors del temple.
Consta que el 1492 féu pintures per al convent de la Mercè de Barcelona.
(Barcelona, segle XIV – vers 1421)
Mercader. Dedicat al comerç de teixits pel Tirrè, ajudà Martí I el Jove a sotmetre l’illa de Sardenya (1409).
Participà activament a la batalla de l’illa d’Asinara i prengué part en el combat victoriós de Sanluri (1409). Martí el Jove li donà en feu les viles sardes de Mara, Tuili i Gesturi.
A la mort d’aquest, Martí I l’Humà li encomanà les tasques del funeral i la recerca d’informació sobre les relaciones amoroses de Martí el Jove amb dues dones sardes: l’una de l’Alguer, l’altra possiblement l’anomenada bella de Sant Luri.
Heretà els seus feus el seu fill Joan de Doni (Sardenya, Itàlia, segle XV) Junt amb el seu pare foren declarats generosos per Alfons IV el Magnànim, amb facultat per a ésser armats cavallers (1417).
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Conseller de Martí I de Catalunya. Conseller de Barcelona diverses vegades. Conclogué el matrimoni de Martí I el Jove amb Blanca de Navarra (1401).
Capità de tres naus de l’armada que anà a Sardenya (1409) per tal d’ajudar l’infant Martí el Jove.
Prengué part en el combat naval de Limaire i destacà en la batalla de Sanluri, on fou un dels tres catalans que entraren amb el seu estendard al castell assetjat; envià una relació dels fets als consellers de Barcelona.
L’any 1420 tornà a ésser conseller segon de Barcelona.
(Barcelona, segle XIII – segle XV)
Família de ciutadans honrats, cavallers i mercaders.
El primer membre conegut és un Pere Destorrent.
Altres membres del llinatge són:
Francesc Destorrent (Barcelona, segle XV) Germà de Pere, amb el qual col·laborà en els seus negocis. Comprà la castellania de Mataró i esdevingué cavaller.
Pere Destorrent (Barcelona, segle XV – 1462) Ciutadà honrat i partidari de la Busca, fou conseller en cap (1460) i cònsol de Llotja. Fou pare de Jaume i Pere Destorrent i Casa-saja.
(Barcelona, segle XV)
Ciutadà de Barcelona. Fou conseller cinquè (1438-39) i quart (1449-50) i membre del Consell de Cent (1461-62) de Barcelona i, durant el trienni 1446-49, batlle.
En esclatar la guerra contra Joan II, es posà al costat del Consell del Principat. Acomplí accions de caire militar i diplomàtic: participació en el setge de la força de Girona (1462) i en la defensa del Baix Llobregat (1464).
Fou un dels vuit membres de l’ambaixada enviada per Catalunya a Lluís XI de França (1463-64).
(Tortosa ?, Baix Ebre, segle XIV – Catalunya, segle XV)
Cavaller. Durant l’interregne fou, inicialment, partidari de Lluís d’Anjou.
Substituí, per pocs dies, (del 26 al 30 de desembre de 1411), Lluís de Requesens en la comissió dels Vint-i-quatre del Parlament català, i fou enviat com a ambaixador prop de Ferran I d’Antequera. Després de la proclamació d’aquest, prengué part en la campanya contra Jaume II d’Urgell.
Sota Alfons IV el Magnànim exercí diverses ambaixades, entre les quals la del concili de Constança (1417).
(Catalunya, segle XV)
Fill de Jofre Gilabert (I) de Cruïlles i de Puigpardines. Fou l’iniciador de la línia secundària d’Aiguafreda.
Obtingué, per matrimoni, la senyoria de la quadra d’Aiguafreda (Vallès Oriental). Els membres d’aquesta línia portaren, per vinculació, el cognom de Cruïlles de Santa Pau.
S’extingí el 1637, que es vinculà als Aimeric, els quals esdevingueren Aimeric-Cruïlles de Santa Pau.
Dades dels Països Catalans 