(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Abat de Poblet. Fou elegit el 1801, com a successor de Josep Sabater.
Era el XCVII abat de la sèrie general pobletana i el XLIII dels quadriennals.
Assumí el càrrec de qualificador de la Inquisició.
Cessà el 1804 i fou succeït per Joaquim Casanovas.
(Catalunya, segle XIX)
Geògraf. És autor de dues obres didàctiques remarcables, la Geografía histórica de Cataluña, publicada el 1887 per l’Ateneu d’Arenys de Mar, i la Guía de Barcelona y su provincia, editada amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, informació força detallada de les comarques de la província.
(Cardona, Bages, segle XVIII – segle XIX)
(o Medir Martí) Eclesiàstic i polític. Rector de Gurb de la Plana (Osona) i diputat a corts.
Va escriure Catecisme de totes les festes i solemnitats principals de l’església (1818), que fou prohibit pel bisbe de Vic, i Dictamen de la comisión eclesiástica encargada del arreglo definitivo del clero de España (1823).
(Catalunya, segle XIX)
Pintor i decorador. Després de l’incendi del Liceu de Barcelona (1861), col·laborà en la decoració de la nova sala d’aquest teatre, en la qual pintà els retrats d’Èsquil, Aristòfanes i Shakespeare i escenes al·lusives a una obra de cada un (Els Perses, Les granotes i Macbeth).
També és autor de nombrosos retrats en miniatura.
(Barcelona, segle XIX)
Obrer maquinista. Amb el nom de Sarro Magallán representà els obrers espanyols al congrés de Brussel·les (setembre 1868) de la I Internacional.
L’octubre de 1868 fundà la Direcció General de les Societats Obreres de Barcelona.
Com a anarcol·lectivista participà en la constitució de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1881-88).
(Catalunya, segle XIX)
Escriptor. Autor d’obres teatrals inspirades en fets del segle XIX: Viva el poble soberà!, estrenada l’any 1868, al Teatre del Liceu, La ronda d’en Tarrés (1871; estrenada aquell mateix any), L’héroe de Martorell o el Noi de les Barraquetes (1872), Qui trenca, paga (1872) i Canvi d’estat (1880).
Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los héroes de Puigcerdà (1873).
La majoria de les seves obres resten inèdites.
(País Valencià, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Editor i impressor. S’establí a Barcelona, on tenia els seus tallers al carrer Roger de Llúria.
Col·laborà amb ell el dibuixant Tomàs Padró i el gravador Tomàs Carles Capuz, els quals conferiren una qualitat excel·lent a moltes de les seves publicacions, entre les quals figuren Los trobadors nous (1858) i Los trobadors moderns (1859), els primers volums dels Jocs Florals, la Historia de Cataluña de Víctor Balaguer, en cinc volums, i l’antologia Teatre selecto antiguo y moderno, en vuit volums.
(Montblanc ?, Conca de Barberà, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)
Físic i militar. Fou tinent del batalló de Montblanc, i lluità en la defensa de Tarragona contra Napoleó.
Fou professor de matemàtiques i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí diverses comunicacions.
Eren fills de l’escenògraf Francesc Lucini.
Eusebi Lucini i Biderman (Barcelona, 1814 – Madrid, 1881) Pintor. El 1835 inicià un sojorn de dos anys a Itàlia. Fou escenògraf molt actiu. Treballà sobretot a València i a Madrid.
Josep Lucini i Biderman (Barcelona, segle XIX – Madrid ?, segle XIX) Escenògraf. Col·laborà amb el seu pare, i amb ell anà a València i a Madrid.
(Catalunya, segle XIX)
Escriptor. Afiliat al partit progressista, escriví Situación política de España a vista de pájaro o un sueño de González Bravo (1868), que publicà anònimament.
Adherit a l’ideari de Sagasta, propugnà el nomenament d’Alfons XII de Borbó com a rei en Don Alfonso de Borbón ante los partidos (1872).
Dades dels Països Catalans 