(Llanteno, País Basc, segle XVIII – Madrid, segle XIX)
Comerciant i polític liberal. A Barcelona fundaren una casa (1819), que comercià amb l’Havana, Veracruz i Mèxic i, entre d’altres activitats, es dedicà al comerç d’esclaus de Costa d’Or, Moçambic i Zanzíbar.
Com a polític, fou delegat de l’Empréstito Nacional a Catalunya (1820), comandant de les milícies (1821) i diputat a corts per Barcelona (1834).
El 1837 vengué la casa comercial i es traslladà a Madrid.
(Barcelona, 1818 – 1887)
Fill de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder.
Heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’una gran propietat a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment el 1885 i el 1886, cosa que permeté, tanmateix, uns quants anys més tard, en obrir els carrers de Larrard, de Milans, de Marianao i d’altres.
Fou el germà de:
Maria de la Concepció de Larrard i Juez-Sarmiento (Barcelona, segle XIX) Es casà amb Ramon Maria de Milans i de Gregorio, de la família comerciant dels Milans.
Maria Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento (Barcelona, segle XIX) Casada amb Ramon Maria de Sarriera i de Pinós, comte de Solterra. Continuà el negoci familiar, el qual fallí.
(Barcelona, 1787 – 11 juny 1852)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja. Durant la presa de Tarragona pels francesos (1811) fou fet presoner i deportat a França, on s’establí fins al 1851, després tornà definitivament a Barcelona.
Conreà, especialment, el gènere del retrat, de la natura morta (flors) i del paisatge.
Foren germans seus:
Llorenç Jubany i Carreres (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Gravador de medalles.
Miquel Jubany i Carreres (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Gravador de medalles.
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Fabricant d’aiguardents. El 1801 començà a treballar en la realització d’un nou model d’alambí. La Junta de Comerç el subvencionà amb 5.000 rals anuals.
El 1814 instal·là el model, ja experimentat i perfeccionat, en una firma de Sant Sadurní d’Anoia, on l’alambí demostrà la seva gran capacitat de destil·lació. El model es difongué ràpidament amb excel·lents resultats.
No seria superat fins a un quart de segle més tard, quan Pau Boada assolí amb un nou alambí els 35 graus Bartier.
(Girona, 28 març 1843 – Barcelona, 15 febrer 1910)
Fotogravador. Germà d’Adolf. Abandonà la seva carrera d’enginyer per dedicar-se al gravat.
Fundà el primer taller d’aquesta especialitat que existí al país.
També fou germana seva Júlia Joarizti i Lasarte (Girona, segle XIX) Poetessa. És autora de poemes diversos i alguna traducció del francès.
(Barcelona ?, segle XVIII – Catalunya ?, segle XIX)
Gravador i estampador. Fill d’un fabricant d’indianes.
Fou professor de dibuix, de gravat i de tints a l’escola de la Junta de Comerç de Barcelona.
L’any 1792 obtingué un càrrec semblant a la Fábrica Real de Hilados y Tejidos de Algodón d’Àvila, i escriví un estudi per a la conservació i l’augment d’aquesta indústria (1798).
(Catalunya ?, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Anarquista. Resident a Barcelona. Tipògraf de professió, ingressà al federalisme republicà.
Participà en el congrés obrer català del desembre de 1868, i en el del juny de 1870 col·laborà amb els bakuninistes. Director de “La Federación” (1871).
S’integrà al corrent anarco-comunista, dirigí “La Justicia Humana” (1886), amb Martí Borràs, i “Tierra y Libertad” (1888-89), i s’oposà al corrent anarco-col·lectivista.
Publicà El socialismo colectivista y el comunismo anárquico (1890).
(Catalunya, segle XIX)
Dibuixant. Conreà molt les escenes de costums, algunes de les quals figuren al Museu Marès de Barcelona.
Tingué gran activitat com a il·lustrador, entre les quals figuren les de Los Misterios de Barcelona i les figures de les litografies de Francesc Xavier Parcerisa al volum Catalunya dels Recuerdos y Bellezas de España, de Pau Piferrer.
(Barcelona, 1733 – 1789)
Comerciant il·lustrat i ciutadà honrat. Adquirí la noblesa el 1774. Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera, ciutadà honrat de Barcelona (1754) i tresorer de l’Audiència (1733).
Administrà la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí. Fundà la Conferència Fisico-Matemàtica Experimental (1764). Com a president de la secció d’agricultura (1776-77) investigà els procediments de preparació del cànem. Comprà els municipis de Marmellar i Almacelles.
Com a membre de la Junta Particular de Comerç organitzà l’Escola de Nobles Arts i proposà a Antoni de Capmany la redacció de les Memorias Históricas sobre la Marina….
Fou el pare de Melcior de Guàrdia i d’Ardèvol (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Noble. Fou magistrat de l’Audiència i maire de Barcelona (1812-13). Autor de la traducció al castellà d’Elementos de química, de Moneau (1788).
(Barcelona, segle XIX)
Escriptor. Fou un dels redactors del Diccionario biográfico universal publicat el 1831 a Barcelona.
El 1840 féu un compendi de la Crònica de Jeroni Pujades i inicià, amb Joaquim Rubió i Ors, la “Col·lecció d’obres antigues catalanes”.
Dades dels Països Catalans 