Arxiu d'etiquetes: segle XIX

Galceran -varis bio-

Galceran  (Mataró, Maresme, segle XVI)  Pintor. Treballà el 1571 en unes vidrieres destinades a l’Escorial. També és autor de pintures per a la catedral de Barbastre (1588).

Antoni Galceran  (Catalunya, segle XIX – 1888)  Actor dramàtic notable.

Carles Galceran  (Barcelona, 1858 – segle XIX)  Jesuïta. Abans d’entrar en religió col·laborà a la premsa humorística catalana del seu temps. Posteriorment publicà obres dramàtiques.

Josep Galceran  (Catalunya, segle XIX)  Guerriller carlí. Ja es llançà al camp al moviment de 1833. Destacà especialment a la tercera guerra carlina. Participà a l’atac a Vic, el 1874.

Francès, Pere

(Barcelona, segle XIX)

Dirigent obrer. Fou un dels tres que acompanyaren Ildefons Cerdà a Madrid, juntament amb alguns representants de la diputació de Barcelona, per presentar al general Espartero les reivindicacions dels obrers catalans.

Fontanilles, Eduard

(Catalunya, segle XIX – Cuba ?, segle XIX)

Metge. S’establí a Vueltabajo (Cuba). Gaudí de gran prestigi.

Publicà diversos escrits de caràcter professional, entre els quals destaca el llibre Apología del médico (1878).

Fontanals i Sivilla, Tomàs

(Catalunya, segle XIX)

Dibuixant i projectista. Són molt notables els seus projectes de mobiliari, que foren justament lloats.

Fou el pare de Manuel i de Francesc Fontanals i Mateu.

Font i Traver, Francesc

(Catalunya, segle XIX)

Enginyer. Era membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts.

Escriví remarcables memòries científiques.

Font i Ferrer, Joaquim

(Catalunya, segle XIX)

Metge i farmacèutic. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.

Publicà diversos estudis professionals.

Font -varis bio-

Aliot de la Font  (Catalunya, segle XV)  Escultor. Col·laborà amb Pere Joan als excel·lents treballs escultòrics del Palau de la Generalitat de Barcelona.

Dídac Font  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. És autor d’un Llibre de remeis que s’han aplicat per mals deixats per incurables des de l’any 1766, que es conserva manuscrit.

Esteve Font  (Illes Balears, segle XV)  Polític. Fou un dels principals capitostos del moviment dels forans, a l’illa de Mallorca.

Francesc d’A. Font  (Catalunya, segle XX)  Compositor. Fou un dels impulsors dels Aplecs de la Sardana de Vallvidrera. És autor de nombroses sardanes, com: Cançó de maig, Contemplació, Esclat, L’hora serena, A l’aplec i d’altres.

Guillem Font  (Palma de Mallorca, 1667 – 1705)  Frare franciscà. Fou autor de treballs panegírics sobre Ramon Llull i ardent defensor de les seves doctrines.

Ignasi Font  (Barcelona, segle XIX)  Escultor. Destacà per les seves figures i els seus retrats.

Jaume Font  (Sineu, Mallorca, 1657 – Palma de Mallorca, 1730)  Frare agustí. És autor de diversos escrits religiosos i filosòfics. Afavorí amb donacions el seu convent de Palma.

Joan Pau Font  (Barcelona, segle XVII)  Religiós jesuïta. Fou actiu missioner a Amèrica. Escriví un catecisme en llengua tapecuana. Féu també un vocabulari i una gramàtica d’aquesta llengua.

Josep Font  (Ripoll, Ripollès, segle XVII)  Historiador. És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes (1641), obra de circumstàncies sobre la Guerra dels Segadors, inèdita.

Ramon Font  (Catalunya, segle XIX – Vic, Osona, 1900)  Eclesiàstic. Publicà diverses obres morals i de difusió cultural.

Foixà i de Móra, Lluís de

(Catalunya, segle XIX)

Membre de la línia dels senyors de Maçanet.

Aquesta branca passà a l’illa de Santo Domingo i s’establí a Puerto Rico i a Cuba.

Foixà i de Comelles -germans-

Lluís de Foixà i de Comelles  (Catalunya, segle XVII – després 1637)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fill i successor, junt amb el seu germà Ignasi, de Lluís de Foixà i d’Anna de Comelles.

Ignasi de Foixà i de Comelles  (Catalunya, segle XVII – 1668)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia, junt amb el seu germà Lluís. Fou succeït pel seu fill:

Lluís de Foixà i Marcillo (Catalunya, segle XVII – 1697)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni de Foixà-Camporrells i de Balaguer (Catalunya, segle XVII – 1732)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni de Foixà-Camporrells i de Móra (Catalunya, segle XVIII – 1791)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni Francesc de Foixà i de Guiu (Catalunya, segle XIX)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni Joan de Foixà i de Garma (Catalunya, segle XIX)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Rafael de Foixà i de Vidal (Catalunya, segle XIX)  Darrer senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia, que heretà del seu pare.

Foixà -varis bio-

Arnau de Foixà  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Capità de Trepani vers el 1445.

Carles de Foixà  (Sicília, Itàlia, segle XVI)  Senyor de Recattino, que recuperà el feu a mitjan segle XVI. Fou pare d’Hèrcules de Foixà.

Hèrcules de Foixà  (Sicília, Itàlia, segle XVI)  Fill de Carles de Foixà. Obtingué la donació de la senyoria de Recattino en casar-se (1586). Fou senador de Palerm i conseller de la noble Companyia dels Blancs.

Hug de Foixà  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Castellà del castell del Mar de Palerm el 1486. Germà de Jeroni de Foixà.

Jeroni de Foixà  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Senyor de Recattino, com a hereu de la seva mare, Eufèmia, i vengué el feu a Simó Ventimiglia. Era germà d’Hug.

Joan Antoni de Foixà  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Castellà del castell del Mar (o Castellammare) de Palerm entre el 1451 i el 1473. Tingué també drets sobre el port d’Agrigent.

Miquel de Foixà  (Catalunya, segle XIX)  Agrònom. Fou un dels dos secretaris fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851). És autor d’alguns treballs d’interès agronòmic, com el titulat Consejos a los hacendados y agricultores (1857).

Pere de Foixà  (Catalunya, segle XIV)  Noble que anà a Sardenya (1323) amb l’expedició comandada per l’infant Alfons.

Ponç de Foixà  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Eclesiàstic. Pertanyia a la noble família del seu nom. El 1326 era vicari general de Barcelona.