(Manresa, Bages, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Mestre d’imatges de pedra, de fusta i de pinzell, anomenat Pintor.
L’any 1378 formà societat, a Cervera, amb l’escultor Jordi de Déu per tal de partir-se els guanys dels encàrrecs que rebrien durant cinc anys.
Possible autor del sepulcre amb imatges de Berenguer de Castelltort de l’església de Santa Maria de Cervera.
(Berguedà, segle XIV – segle XIX)
(o de Berguedà o de Berga i Berguedà) Antiga demarcació administrativa, dependent de la vegueria de Manresa. Comprenia, aproximadament, el territori de l’actual comarca, exclosos alguns termes i d’altres agregats, a l’esquerra de l’aigua d’Ora i a la vall de Ribes.
Al segle XIII figurava com a vegueria de Berga, independent, essent els veguers de Berga els mateixos de Manresa (i, sovint, també d’Osona), el Berguedà fou regit, almenys des del segle XIV, per sots-veguers; a partir d’aleshores el territori fou designat indistintament com a vegueria o sots-vegueria, fins a restar, en la seva darrera època, només la darrera designació.
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V de Borbó, i vigent fins al 1833, la sots-vegueria de Berga, constituí l’alcaldia major de Berga, una de les dues en què fou dividit el corregiment de Manresa.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Vicealmirall. Per ordre de Jaume II de Catalunya, al capdavant de les naus catalanes lluità en la conquesta de Ceuta (1309) en auxili dels benimerins, aliats dels catalans, com a pas previ per a un atac contra el regne de Granada.
Un cop presa, però, els benimerins decidiren d’auxiliar Granada, i Eimeric hagué d’impedir el pas d’aquests, ara enemics, a la Península.
Pel seu valor fou comparat, a la seva època, amb Roger de Lloria.
(Catalunya, segle XIV – Saragossa, Aragó, 1352)
Cavaller. Era comanador de Montalbà i senyor de Torres Torres. Formà part de les forces de Pere III el Cerimoniós enviades el 1343 al Rosselló a lluitar contra Jaume III de Mallorca.
Nomenat majordom reial, fou expulsat del càrrec el 1347, durant les corts de Saragossa, per exigència de la Unió aragonesa. Més tard, vençuda la Unió, reingressà a la cort amb el càrrec de cambrer major de Pere III.
Aquest l’envià a Sicília (1349) per proposar el matrimoni del monarca amb la infanta Elionor, filla del difunt Pere II de Sicília.
El 1351 formà part del consell especial convocat pel rei per la tensió amb Gènova, que resoldria la declaració de guerra del 3 d’agost de 1351.
Era casat amb Ramona de Riusec. Del matrimoni nasqué la seva pubilla:
Timbor de Bellpuig i de Riusec (País Valencià, segle XIV) Dama. Es casà amb Gonçalvo Eiximenis d’Arenós. En restà vídua el 1357.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Noble. El 1299 fou un dels capitans més destacats de Jaume II el Just a la batalla del cap Orlando.
Anys després figurà entre els consellers del monarca. Aquest li atorgà (1322) el privilegi de promoure un mercat setmanal a la vila de Reus.
El mateix any anà d’ambaixador a Avinyó, per tractar davant el papa i el rei Robert de Nàpols, llavors a la cort papal, la possibilitat d’establir una pau entre els angevins i el regne de Sicília.
Participà a la conquesta de Sardenya (1323-24). Hi acudí amb deu cavallers propis i els peons corresponents.
(Catalunya, segle XIV)
Noble. Fou figura important a les corts de Montsó de 1383, traslladades a Tamarit i a Fraga a causa de la pesta.
Es destacà al partit de l’infant Joan, duc de Girona, llavors oposat a Pere III el Cerimoniós, fins al punt que el monarca volgué expulsar Bellera de les Corts. Represes aquestes a Montsó el 1388, regnant ja Joan I, fou dels representants destacats del braç militar.
El 12 de juliol de 1389 fou un dels signants de l’escrit contra la dama Carrossa de Vilaragut. Davant la violenta reacció del rei, abandonà les corts amb els altres signants del document, per reunir gent armada i situar-se a Calassanç, prop de Montsó, fins a l’establiment d’una concòrdia amb el monarca.
(Catalunya, segle XIV – 1359)
Noble. Senyor de la baronia de Bellera. Fidel col·laborador de Pere III el Cerimoniós, el 1342 rebé la missió, amb Arnau d’Erill, d’iniciar, a la Cerdanya, la campanya contra Jaume III de Mallorca, i prengué una part destacada en les expedicions als comtats de Rosselló i de Cerdanya.
Annexat al Principat el reialme de Mallorca fou nomenat governador del Rosselló i de la Cerdanya (1344) i encarregat de l’enquesta sobre la seca de Perpinyà i sobre l’acusació de fals moneder feta contra Jaume III.
L’any següent fou designat castellà del castell de Perpinyà i enviat a la Cerdanya a castigar rigorosament els que havien estat partidaris del rei de Mallorca.
Nomenat governador de Borriana (1348), va romandre fidel al Cerimoniós durant les lluites contra la Unió, i participà en els preparatius bèl·lics dels senyors del Pallars contra l’infant Ferran (1352).
(Catalunya, segle XIV)
Militar. Fou una figura important de la Grècia catalana. Era capità d’Atenes, no sols de la ciutat sinó també del castell, la famosa Acròpolis.
Pertanyia al grup polític que preconitzà i aconseguí la reconeixença de la sobirania de Pere III de Catalunya sobre els ducats d’Atenes i Neopàtria.
El monarca li escriví el 1379 perquè es disposés a donar la potestat de la seva governació al vescomte de Rocabertí, que llavors es disposava a anar a Grècia com a lloctinent reial. El vescomte confirmaria Bellarbre als seus càrrecs.
El 1380 rebé, per donació del rei, alguns béns a la ciutat d’Atenes.
El 1383 expressà el desig de retirar-se del servei i de tornar a Catalunya. Pere III li atorgà aleshores una bona pensió.
(Barcelona, segle XIV)
(o Jaume Ferrer Bassa) Pintor. Ciutadà de Barcelona, documentat del 1324 al 1348. És la primera figura de vàlua internacional de la pintura catalana.
Fou l’introductor als Països Catalans de les noves formes del gòtic italià, amb el qual entrà en contacte probablement l’any 1333.
Treballà per als reis Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós i se li atribueixen el retaule de Sant Bernat (Museu de Vic) i el frontal, destruït, de Bellpuig de les Avellanes. L’any 1324 li fou encarregada la decoració mural de dues capelles de l’església antiga de Sitges.
La seva obra capital, però, que correspon a la maduresa del seu estil, vigorós i un xic rude i amb influències visibles de Lorenzetti, són els murals a l’oli de la capella de Sant Miquel, del claustre de Pedralbes, començats el 1346, amb escenes de la Passió i els Goigs de la Mare de Déu.
El seu fill Arnau Bassa continuà el taller patern, probablement amb Ramon Destorrents.
(Catalunya, segle XIV)
Pintor i miniaturista. Fill de Ferrer Bassa, continuà el taller patern.
Conegut només per documentació i identificat com a autor dels retaules de Sant Marc de la catedral de Manresa i de Sant Jaume del convent barceloní de Jonqueres (al Museu Diocesà de Barcelona). Cal relacionar amb la seva obra el retaule de la col·legiata de Cardona i el políptic de la Morgan Library, de Nova York.
Pel seu delicat italianisme deriva de les aportacions del seu pare, encara que es decanta totalment per les formes de filiació sieneses.
Per la qualitat tècnica i la sensibilitat, és un dels millors pintors del segle XIV.
Dades dels Països Catalans 