(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Noble. Fill i successor de Ramon de Cabrera a la baronia de Montclús. Es casà amb Elionor.
El 1328 heretà de la seva cosina, Marquesa, el vescomtat de Cabrera, que aquell mateix any cedí al seu fill Bernat II de Cabrera, una de les grans figures de la família.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Llinatge de castlans del castell de Cabrera, els membres del qual senyorejaren importants dominis al Cabrerès, les Guilleries i Osona.
Aparegué a mitjan segle XIII amb Bernat de Cabrera fins que vengueren tots els seus drets a Bernat III de Cabrera.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
(o Beatriu de Serrallonga) Dama. Filla de Bernat Hug de Cabrenys i hereva de la baronia de Cabrenys.
Es casà amb el vescomte Dalmau VII de Rocabertí. Fills seus foren Jofre V, futur vescomte, Timbor, que es casaria amb el sard Marià d’Arbòrea, i Guillem Galceran, que es mulleraria amb Maria d’Arbòrea, germana de Marià, i heretaria la senyoria de Cabrenys, la qual seria, des d’aleshores, centre d’una branca important dels Rocabertí.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Eclesiàstic. Era doctor en ambdós drets.
Essent arxiprest a Belchite (Aragó), Jaume II el Just el féu anar prop del seu fill Joan d’Aragó i d’Anjou per completar l’educació d’aquest i orientar-lo en les seves lectures, pocs anys abans que l’infant reial, tot just complerts els divuit anys, assolís l’alta dignitat d’arquebisbe de Toledo. La vasta cultura de Joan sembla un bon exponent de la competència del mestre Bonet.
(Barcelona, segle XIV)
Diplomàtic i home de gran fortuna. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona.
Fou enviat com a ambaixador a Tunis, en representació del rei Jaume I el Conqueridor, l’any 1293, per tal d’obtenir del soldà Otman el pagament del tribut anual concertat amb Pere II de Catalunya, el 1277, i que havia caigut en desús. La gestió topà amb la negativa del soldà.
(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)
Novel·la anònima versificada en noves rimades. Escrita en un provençal ple de catalanismes, que traeixen l’origen de l’autor.
Narra les aventures dels cavallers Blandín i Guiot Ardit, i es clou amb llur matrimoni amb les donzelles Brianda i Yrlanda. Pel tema és considerada afí a la matèria de Bretanya.
La narració és lineal, sense digressions, i és escrita en un estil senzill i planer amb un cert realisme en les descripcions, amb pocs elements meravellosos, i es decanta sovint cap a l’humor i la ironia.
(Santa Maria de Besora, Osona, segle XIII – segle XIV)
Família de vicaris o veguers dels comtes de Besalú al castell de Besora. El primer conegut és Ermemir de Besora.
El llinatge s’extingí el segle XIV, i l’herència recaigué en els Descatllar, que foren creats marquesos de Besora.
(Barcelona, segle XIV)
Ciutadà de Barcelona.
El 1343 fou enviat a Mallorca pel rei Pere III el Cerimoniós en missió d’espionatge. Havia de recollir dades sobre les defenses que hi havia disposat Jaume III de Mallorca.
Navegà al voltant de l’illa i obtingué les informacions convenients sense ser descobert. Pere III s’entrevistà personalment amb ell abans d’embarcar-se amb l’expedició que, tenint en compte la relació de Bertrellans, ocuparia fàcilment Mallorca.
Pocs anys abans, un Mateu de Bertrellans tenia el càrrec de saliner a Càller.
(Barcelona, segle XIV)
Banquer. Posseïa una de les més grans fortunes de la ciutat.
El 1364, durant la guerra contra Castella, empresa al regnat de Pere III el Cerimoniós, féu a la Generalitat de Catalunya el prèstec, quantiosíssim per a l’època, de 325.000 lliures. Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclussiu del fogatge.
El 1367 avançà també el tribut de Sardenya, féu de l’Església. Aquell mateix any comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona i deixà la banca.
(Anglaterra ?, segle XIV – València, segle XIV)
Argenter. Actiu a València, Catalunya i Mallorca entre el 1345 i el 1399.
Treballà per a Pere III el Cerimoniós, que li encarregà els segells reials i l’espasa de la coronació.
El 1357-58 realitzà l’excel·lent predel·la d’orfebreria afegida al retaule de l’altar major de la catedral de Girona, única de les seves obres conservades.
Se sap que treballà també per la seu de València i la de Mallorca i esglésies d’altres viles.
Dades dels Països Catalans 