(Linyola, Pla d’Urgell, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, localitzada al poble.
Fou integrat un quant temps a la baronia de Bellpuig, quan aquesta passà als Cardona d’Anglesola (1400).
Després en fou separat i, al segle XVIII, fou patrimoni dels comtes d’Altamira.
(Garrigues, segle XII – segle XIV)
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de la vila de Juneda.
Des del segle XII pertangué als Cervera, i passà, vers el 1356 als vescomtes de Vilamur, més tard als Anglesola, barons de Bellpuig, i finalment (1381) als comtes de Cardona.
(Catalunya-Aragó, segle XIV – segle XV)
Antiga variant del català. Coneguda fins al 1492.
Pròpia dels jueus que residien al Principat de Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Noble. Fou conseller de Jaume II el Just. Era ja vell quan, el 1322, fou àrbitre dels bàndols que existien a Terol.
L’any 1323, en qualitat de conseller de l’infant Alfons, anà a l’expedició per conquerir Sardenya.
El 1326, a Catalunya, anà de part del rei prop de l’infant Alfons perquè aquest aparellés 20 galeres per ajudar Sicília, d’acord amb una petició de Bernat de Sarrià. Alfons s’estimà més de reservar-se les naus per consolidar la situació a Sardenya.
(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Escriptor hebreu. És autor de diverses obres, una d’elles sobre el joc d’escacs.
Féu una campanya reeixida perquè fos derogada la llei de 1304, la qual fixava als jueus una edat mínima per a estudiar filosofia.
Era anomenat el Ciceró hebreu.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Anà a Sicília per servir els reis del casal català contra el perill constant dels angevins establerts a Nàpols.
El 1349, envaïda novament l’illa i assetjada Catània, Nicolau de Lloria havia de passar a Catalunya, com havia fet alguna altra vegada, per demanar ajut al rei Pere III el Cerimoniós. però es posà malalt i el substituí Jafer.
Aquest rebé moltes facilitats del rei Pere, que li deixà reclutar soldats per tornar a Sicília amb aquell reforç.
(Tarragona, segle XIV)
Relligador de llibres. Pertanyent a la comunitat hebrea de Tarragona.
L’excel·lència del seu art fou recompensada, el 1333, concedint-li el monopoli de les carnisseries del barri jueu. La concessió li fou atorgada per l’arquebisbe de Tarragona.
(Tortosa ?, Baix Ebre, segle XIII – segle XIV)
Filòsof aristotèlic jueu. Autor d’una traducció, amb un comentari, de Les tendències dels filòsofs d’al-Gazzälï, escrit el 1292. La seva problemàtica se centra en les relacions entre la filosofia i la religió i la veritat segons l’una i l’altra.
Tingut per heterodox, fou estudiat pels pensadors posteriors, però no citat.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Frare del Temple. Actuà amb els croats a Terra Santa.
Fou emissari de la plaça d’Acre, atacada pels turcs (1291), a la de Trípoli, en unió de tres catalans més: els templers Bartomeu de Vilafranca i Guillem de Villalba, i l’hospitaler Llop de Lliurans.
Tots quatre foren capturats. Continuaven presos el 1303, any en què el rei Jaume II el Just s’interessava encara perquè fossin alliberats.
(País Basc, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Dama noble. Filla de Juan Alonso de Haro, senyor de los Cameros. Fou la segona muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona.
El prestigi i les bones relacions del seu pare amb el rei Jaume II el Just foren útils perquè el monarca perdonés a Ramon Folc VI els incidents provocats per aquest, el 1321, contra els veguers de Berga i de Manresa.
Fills seus foren el futur vescomte Ramon Folc VII, Guillem, que morí sense successió, i potser Hug VI d’Empúries, que per dos anys fou comte d’Empúries.
Dades dels Països Catalans 