Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Llunell, Francesc

(Tebes, Beòcia, Grècia, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XIV)

Militar, un dels més destacats de la Grècia catalana.

Pel gener de 1374 fou nomenat governador del castell de Livàdia. No trigà a acudir al de Megara, que era atacat per Renier Acciàjuoli. Després de forta resistència, la fortalesa sucumbí i Llunell caigué presoner. Recuperà la llibertat al cap de poc temps.

El 1375 era a Sicília com a procurador dels ducats grecs i enviat especial del noble Lluís Frederic davant el rei Frederic III de Sicília. Aquest el féu recompensar pels perjudicis soferts.

Llull, Ramon -pare-

(Barcelona, segle XIII – Illes Balears, segle XIV)

Pare del beat Ramon Llull.

Participà en la conquesta de Mallorca i fou afavorit, en el repartiment, amb terres a Pollença, Campanet i Palma de Mallorca.

El 1279 fou un dels cavallers designats per retre homenatge a Pere II el Gran.

Lloria i Lancia, Jofredina de

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Filla de l’almirall Roger de Lloria i de la seva primera muller, Margarida Llança, i germana de Beatriu, Rogeró i Hilària.

Es casà amb Ot (I) de Montcada, que seria majordom reial i padrí de Pere III el Cerimoniós. Fou, per tant, cunyada de la reina Elisenda de Montcada.

Del seu matrimoni hagué almenys tres fills: Ot, casat amb Teresa de Montcada i mort jove, Elisenda, que es casà amb el vescomte Jofre V de Rocabertí, i Pere, almirall del rei Cerimoniós, que precisament es casaria amb Constança de Lloria, probablement neboda de Jofredina.

Lloria, Constança de

(Catalunya, segle XIV)

Dama. Encara que algun autor la creu filla de Roger de Lloria, sembla, per raons cronològiques, que n’era néta.

Es casà amb Pere de Montcada, almirall de Pere III el Cerimoniós. La mare de Pere era Jofredina de Lloria, probablement tia de Constança.

D’aquest matrimoni eren fills, segons sembla, Gastó i Roger de Montcada, el segon dels quals fou una figura notable del seu llinatge.

Llobet, Pere

(Barcelona ?, segle XIV)

Mestre d’obres. Dirigí la construcció (vers 1352) de la primera Llotja de Barcelona.

El 1357 era mestre d’obres de la ciutat, on projectà el portal de Santa Eulàlia (o de la Boqueria), a la muralla, i, a partir del 1369, de la Sala del Consell de Cent de la casa de la ciutat (inaugurada el 1373), de proporcions més reduïdes que l’actual, de la qual és la part més antiga.

Llibre Vermell de Montserrat

(Montserrat, Bages, segle XIV – segle XVI)

Manuscrit en llatí i en català. Nom donat per les cobertes vermelles de l’obra original, que versa sobre Montserrat, on probablement fou escrit i es conserva.

Les matèries són diverses: història de Montserrat, mapes, cants, balls rodons.

Llibre de Tres

(Catalunya, segle XIV)

Col·lecció de proverbis i sentències morals, religioses i científiques, cadascun dels quals manifesta tres aspectes positius o negatius de diverses coses relacionades amb l’home.

Malgrat el to seriós d’alguns dels aforismes, la majoria tenen caràcter satíric. Fou redactat al segle XIV i imprès abans del 1498.

Anònim, ha estat atribuït a Anselm Turmeda, per certes similituds amb el Llibre de bons amonestaments.

Lleida, escola arquitectònica de

(Lleida, segle XIII – segle XIV)

Nom d’un estil de monuments arquitectònics de la fi del romànic, caracteritzat per l’abundosa decoració geomètrica de les portalades. En són mostres importants Agramunt, Santa Coloma de Queralt i Vilagrassa.

Pel que fa a l’escultura, els exemples més importants són del segle XIV; en sobresurten el retaule d’Anglesola i els sepulcres dels comtes d’Urgell, traslladats als EUA. A la segona meitat del segle la rica personalitat de l’escultor reial Jaume Cascalls n’orientà l’estil; el seguiren Bartomeu Robio i Pere Aguilar.

Posteriorment s’adverteix en aquesta escola l’influx borgonyó, que palesen les escultures de la seu lleidatana.

Llança, Nicolau

(Sicília, Itàlia, segle XIV)

Cavaller. Vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1331-35).

Fou excomunitat, juntament amb d’altres caps de la Companyia Catalana, per Joan XXII després de la mort en batalla de Gualter IV de Brienne enfront dels almogàvers.

Llança, Catalana de

(Catalunya, segle XIV)

Dama. El 1351, poc després d’haver nascut el futur rei Joan I, Pere III el Cerimoniós li conferí la majordomia del seguici del príncep. Exercí el càrrec amb gran zel.

Morí quan Joan era encara de poca edat, de tal forma que hagué de ser substituïda encara per una altra dama, Catalana de Puigverd.