(Grècia, segle XIV)
(cat: la Cardaniza) Jurisdicció feudal de Beòcia, ducat d’Atenes.
Pertangué el segle XIV a Pere de Puigpardines, casat amb Escarlata, dita Carolina, amb la qual tingué Galceran de Puigpardines, que el succeí a Karditsa, Francesc de Puigpardines, senyor de Calandri i de Talandi (o Atalandi), i Francesca de Puigpardines, muller de Guillem d’Almenara, castellà i veguer de Levàdia.
(Grècia, segle XIV)
(cat: de la Caprena) Jurisdicció feudal, atorgada el segle XIV a Pere Ballester, situada dins el ducat d’Atenes; antigament fou la famosa Queronca.
Fou posseïda per Pere de Bellestar, també senyor de Patrici (en català el Patriau).
(Catalunya, segle XIV)
Marí. Era patró de la tarida capitana, on anava l’infant Alfons, fill de Jaume II el Just, a l’estol que duia l’expedició per conquerir Sardenya.
Salpà de port Fangós el 30 de maig de 1323.
Andreu Julià (Catalunya, segle XIV) Arquitecte. Dirigí les obres de la seu de Tortosa des del 1366 i fou cridat a València el 1381 per dur a terme la construcció del Miquelet, treball que només inicià.
Francesc Julià (Girona, segle XVII) Teòleg. És autor de diverses obres religioses que assoliren bona difusió.
Isidre Julià (Catalunya, segle XVII) Vidrier. Obra seva notable és la vidriera d’un portal de l’església de Santa Maria del Mar, amb la representació del Sant Sopar. És realitzada el 1667.
Joan Julià (Catalunya, segle XVII) Prior del convent de la Misericòrdia de Barcelona. És autor d’uns Comentaris de la butlla d’Innocenci X i d’altres escrits religiosos en català.
Josep Julià (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1891) Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari barceloní. Es destacà pels seus dots oratoris i la seva cultura, palesada en alguns debats sobre qüestions dogmàtiques.
Miquel Julià (Sineu, Mallorca, 1557 – València, 1621) Jesuïta. És autor de diverses obres religioses.
Guillem Ramon de Josa (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1399 assistí a Saragossa, a la solemne coronació de Martí I l’Humà i de Maria de Luna.
Isabel de Josa * Veure> Isabel Orrit i Pagès (humanista catalana, 1490-1564).
Pere de Josa (Catalunya, segle XIII) Noble. Com el seu fill Guillem Ramon, participà a les lluites nobiliàries del nord del país contra la corona. També fou un dels assetjats i presos a Balaguer, el 1280.
Ramon de Josa (Catalunya, segle XII – segle XIII) Noble. Senyor de Josa de Cadí. Era un dels més destacats nobles catalans que havien abraçat l’heretgia càtara.
(Catalunya, segle XIV)
Pintor. Estigué al servei de Pere III el Cerimoniós. Decorà, amb Jaume Canalias i Berenguer Llopart, l’enteixinat del Saló del Consell de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1372.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, segle XIV)
Cal·lígraf i il·luminador. El 1333 contractà l’execució d’un ric dominical per a l’església de Pontils.
(Catalunya, segle XIV)
Secretari del rei Joan I el Caçador. La seva activitats fou molt intensa, prop del monarca, durant tot el regnat d’aquest (1387-96).
Jofre (Provença ?, França, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165) Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d’Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.
Arnau Jofre (Perpinyà, segle XIV) Ciutadà. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
Gaspar Jofre (Catalunya, segle XVI) Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.
Gaspar Jofre (Igualada, Anoia, segle XVI – segle XVII) Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l’època.
Josep de Maria Santíssima Jofre (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890) Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.
Nicolau Jofre (País Valencià, segle XV) Cavaller. Acompanyà Alfons IV el Magnànim a la seva expedició del 1420 cap a Còrsega i Nàpols.
(Flandes, França, segle XIV – Catalunya ?, segle XIV)
Instrumentista flamenc. Serví a la cort de Joan I de Catalunya, en la qual introduí l’instrument de tecla anomenat eixaquier.
Dades dels Països Catalans 