Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Joan d’Alemanya

(Alemanya, segle XIV – Catalunya ?, segle XIV)

Músic. Actuà a la cort de Pere III de Catalunya.

La seva música conservada mostra una tècnica similar a la de l’escola d’Avinyó.

Joan -varis bio-

Joan  (Catalunya, segle X – Saint-Benoît-sur-Loire, França, vers 1024)  Eclesiàstic. Monjo de Ripoll i abat de Santa Cecília de Montserrat (vers 1011-17), i posteriorment de Fleury. Autor d’un breu poema en honor d’Oliba, bisbe de Vic.

Joan  (Catalunya, segle XIII)  Segon fill natural de Pere II el Gran i de Maria.

Joan  (Catalunya, segle XIV)  Escultor. En 1326 realitzà el magnífic sepulcre d’alabastre per a les restes de sant Narcís, col·locat a la col·legiata de Sant Feliu de Girona.

Joan  (Catalunya, segle XV)  Metge. És autor d’un Llibre de receptes que començà el 1466.

Jacomí de Senlecques

(Senlecques ?, França, segle XIV – Saint-Lug, França, segle XIV)

Joglar de Joan I de Catalunya. Se’n conserven quatre balades a tres veus, una balada-caça i un virolai.

Les seves composicions pertanyen a l’arx nova tardana.

Ishaq ben Todros

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Talmudista, cabalista i rabí. Deixeble de Mosé ben Nahman. Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l’any 1305.

És autor d’un comentari místic a les pregàries i d’un de jurídic a les Azarot d’ibn Gabirol.

Ishaq ben Semuel Cap

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Escriptor jueu. L’any 1305 signa amb els principals de la comunitat la cèlebre excomunió contra els estudis de filosofia.

Probablement és l’autor d’una poesia religiosa penitencial de 32 estrofes.

Hug d’Empúries

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Era fill natural de Ramon d’Empúries, prior de l’orde de l’Hospital.

Fou legitimat el 1326, amb l’aprovació del rei Jaume II el Just, però fent constar que aquell fet no li donava cap dret de successió al comtat d’Empúries.

Hostalric, Pere d’

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. En 1323 anà a Sardenya amb l’expedició que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne, per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.

Hiyya ben Sélomó Habib

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Talmudista jueu, contemporani de Selomó ibn Adret.

Escriví una obra sobre lleis rituals titulada Sulhan Selomó, d’escassa importància.

Haleví, Zerahia

(Girona, segle XIV)

Talmudista. Fou famós per les llibertats crítiques que es permetia en parlar dels comentaristes més antics.

Guimerà, Bernat de -varis-

Bernat de Guimerà  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Prestà grans serveis a Sardenya. En 1337, compromès amb la sarda Violant d’Òria, fou designat governador del districte de Logudor. Ja hi havia manat les guarnicions durant la campanya reial de 1354-55, empresa per Pere III el Cerimoniós contra els rebels Arborea.

Bernat de Guimerà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué partit per la Generalitat a la guerra contra Joan II, en oposició als Guimerà de Ciutadilla. Fou veguer de Barcelona. En 1462 era un dels qui juraren la sobirania reconeguda al rei de Castella, que aquest no voldria assumir.