(Catalunya, segle XIV)
Pintor. Fou deixeble i ajudant de Ferrer Bassa.
Mont i Serent, Berenguer de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XIV
Monroger, Guiu
(Catalunya, segle XIV)
Teòleg. És autor del tractat Manipulus curatorum, obra que fou traduïda a diversos idiomes.
Mitjavila, Ricard
(Catalunya, segle XIV)
Framenor. És autor de l’obra Qüestionari, referent al llibre quart de les Sentències. El manuscrit era conservat a la biblioteca del monestir de Ripoll.
Metge, Guillem
(Catalunya, segle XIV)
Arquitecte gòtic. Mestre major de les obres de l’església barcelonina de Santa Maria del Mar; probablement en dirigí la realització de les voltes.
Megirondah, Moisès
Matoses, Bartomeu
(País Valencià, segle XIII – segle XIV)
Marí. El 1294 fou un dels que facilitaren l’armament de galeres per ajudar Sanç IV de Castella a l’estret de Gibraltar. El 1302 era posat al front de quatre galeres llogades per Jaume II el Just al rei Abu-Iakub del Marroc.
Embarcà el 1309 a l’estol del vescomte de Castellnou que anà al Marroc per decidir aquest país a actuar contra Granada i que en acabat ajudaria als castellans al setge d’Algesires.
Manava, el 1315, les galeres de València integrades a un estol que operà contra els sarraïns de Granada i de Tremissèn.
Martí, Bernat
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Diplomàtic al servei de Jaume II el Just. En 1308 fou encarregat d’una delicada missió al regne de Granada. Hi pogué confirmar els propòsits hostils del rei Mohamed III, que motivaren la intervenció catalana i l’atac a Almeria.
Marimon -varis bio-
Bernat de Marimon (Catalunya, segle XVI) Marí. Fou un dels destacats a la batalla de Lepant, el 1571.
Joan de Marimon (Barcelona, segle XV) Ciutadà de Barcelona. El 1462 prengué les armes contra Joan II. El dia 11 de gener de 1463 fou nomenat membre de la Junta de Guerra de la Generalitat de Catalunya.
Simó de Marimon (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví el rei Joan I el Caçador, el qual l’utilitzà en serveis diplomàtics. El 1390 fou ambaixador del monarca davant els anglesos establerts a França. L’acompanyava Pere de Marçà.
Margarit -varis bio-
Berenguer Margarit (Catalunya, segle XII) Cavaller de l’Hospital. Probable membre del llinatge.
Berenguer Margarit (Catalunya, segle XIV) Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III el Cerimoniós (1351-63).
Bernat Margarit (Catalunya, segle XV) Probable fill de Joan (II) i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània.
Bernat de Margarit (Catalunya, segle XV – segle XVI) Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d’aquest establiment i més tard de les cartoixes de Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom.
Francesc Margarit (Catalunya, segle XV) (o Franci) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Miquel.
Francesc de Margarit (Catalunya, segle XV) Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II el Sense Fe, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat.
Guillem Guerau Margarit (Catalunya, segle XII) Templer (1150). Membre del llinatge.
Llàtzer de Margarit (Girona, segle XVI) Fill de Jeroni de Margarit i de Requesens.
Lluís de Margarit (Catalunya, segle XV – segle XVI) Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l’emperador Carles I de Catalunya i a les guerres d’Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart.
Miquel Margarit (Catalunya, segle XV) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Francesc (o Franci). Fou capità de Llançà.
Pere Margarit (Catalunya, segle XII) Templer (1145). Membre del llinatge.
Vicenç Margarit (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Un dels primers membres d’aquest llinatge. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València.
March, Pere -dominic-
(Catalunya, segle XIV)
Frare dominicà. Fou vicari general del seu orde el 1380. Gaudí de bon prestigi.
Anselm Turmeda en parlà a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques.
