(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Cavaller. Potser nebot de l’amirall Roger de Lloria o possiblement nét. Fill de Margarida de Lloria i de Nicolau de Janvilla, que potser prengué el cognom matern per qüestions d’heretatge.
Fou conseller i diplomàtic de prestigi. El 1338 fou enviat a Catalunya per demanar l’enviament d’auxilis a Sicília. Idèntica missió havia de realitzar el 1349, però caigué malalt i fou substituït per Bonanat Jafer.
(Grècia, segle XIV – després 1381)
Senyor d’Estir. Fill del vicari general d’Atenes i Neopàtria Roger de Lloria. Per la pau estipulada amb els invasors francesos, fou promès a Maria, filla de Guiu d’Enghien, però el matrimoni no s’efectuà.
Ajudà Lluís Frederic d’Aragó per tal de procurar l’obediència dels ducats a Pere III de Catalunya. Detingut per Lluis d’Enghien, comte de Conversano, a l’Argòlida, en una nova campanya francesa (1378), era encara presoner el 1381.
Era germana seva, Francesca de Lloria (Grècia, segle XIV) la qual administrà la senyoria d’Estir. Fou muller de Tomàs de Pou.
(País Valencià, després 1314 – València, 1355)
Fill de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Lloria. Adoptà el cognom matern per raó d’haver heretat de la seva mare la baronia de Cocentaina i altres llocs dels Lloria.
Actuà com a coper en la coronació de Pere III el Cerimoniós (1336). Acompanyà el rei a la campanya de Mallorca (1343). Lluità contra els nobles de la Unió a València (1347) i participà en la batalla de Mislata.
Combaté també contra l’infant Ferran, marquès de Tortosa, quan aquest volgué envair les terres d’Alacant. Fou intermediari en les aliances entre Aragó i Castella. A Sardenya, prengué part en el setge de l’Alguer (1354), però emmalaltí i hagué de tornar a València, on morí, sense successió legítima del seu matrimoni amb Maria de Cardona i d’Anglesola.
Deixà Cocentaina al seu germà Pere de Xèrica.
Tingué, amb Teresa del Puerto, un fill, Joan Alfons de Lloria (País Valencià, segle XIV) Fou legitimat el 1369. Es casà amb Constança de Mallorca, filla il·legítima del rei Jaume III de Mallorca.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella.
El 1363 lluitava a Aragó, amb els reforços que hi foren duts després de la caiguda de Carinyena.
(Catalunya, segle XIV)
Pintor. Establert a Barcelona.
Realitzà treballs a la Casa de la Ciutat (1370) i al retaule major de la seu barcelonina (1377).
(Catalunya, segle XIV)
Marí. Amb Jaume Boscà fou l’assessor de l’almirall Bernat II de Cabrera per a la redacció de les ordinacions de la marina catalana.
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Dama. Germanastra de la reina Joana I de Nàpols. Es casà amb Joan de Sicília, duc d’Atenes.
Morts el marit i el fill hereu, anà a residir a la cort de la reina Joana.
(País Valencià, segle XIV – segle XVII)
Llinatge noble que, procedent d’Aragó i Navarra, s’establí al País Valencià pel casament de Ramon de Vilanova i de Montagut amb Maria Lladró i de Castre.
(Catalunya, segle XIV)
Arquitecte i escultor. Fou un dels constructors (1337-50) de la part gòtica del claustre de la seu de Vic, càrrec que ocupà després de Ramon Despuig.
Dades dels Països Catalans 