(Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca, segle XIV)
Argenter. Fongué una campana destinada a convocat el sometent a Palma de Mallorca.
N’era jurat municipal el 1389.
Figuera, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XIV
Ferrer, Jaume -varis-
Jaume Ferrer (Illes Balears, segle XIV) Navegant. El 1346 resseguí amb un uixer les costes d’Àfrica fins a la desembocadura del Senegal, i potser fins a la del Níger, en cerca d’or. La notícia de la seva expedició apareix escrita al famós Atlas català (1375).
Jaume Ferrer (Mallorca, segle XV – Portugal ?, segle XV) Navegant i matemàtic. L’infant Enric el Navegant de Portugal el féu anar a la famosa escola de nàutica de Sagres, i el designà per dirigir-hi l’Acadèmia de Ciències.
Jaume Ferrer (València, segle XVI – segle XVII) Metge. És autor d’un Libro en el cual se trata del verdadero conocimiento de la peste y sus remedios para cualquier calidad de personas (1600).
Jaume Ferrer (l’Alcora, Alcalatén, segle XVII – Castelló de la Plana, 1717) Frare franciscà. Escriví un Compendio histórico de los más principales sucesos del mundo (1699), així com algunes obres de caràcter religiós.
Fenollet i de Canet -germans-
Bertran i Galceran eren fills de Pere (VI) de Fenollet i d’Urtx, i també germans de Pere (VII) i d’Hug de Fenollet i de Canet.
Bertran de Fenollet i de Canet (Catalunya Nord, segle XIV) Noble. Al servei de Jaume III de Mallorca, fou pres prop de Santa Ponça (1343), l’any següent acompanyà Pere III de Catalunya a la conquesta de Rosselló i fou regent (1348-49) de la governació de Mallorca, on fou castellà d’Alaró i senyor de la cavalleria de Masnou. Fou pare d’Esclarmunda de Fenollet.
Galceran de Fenollet i de Canet (Catalunya Nord, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, 1356/57) Fou frare santjoanista i comanador (1350-53) de l’orde de Sant Joan del Masdéu, el 1346 era lloctinent del gran mestre al priorat de Catalunya. Com a capità de l’armada de Gilabert (VI) de Cruïlles manà un reforç contra els Doria a Sardenya. Nomenat governador del districte de Logudor (1356), no exercí el càrrec, però intervingué en l’administració.
Fenollet, Ponç de -varis-
Ponç de Fenollet (País Valencià, segle XIV) Noble. És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València.
Ponç de Fenollet (Catalunya Nord, segle XIV) Cavaller. Anà a lluitar a Sardenya amb la gran expedició dirigida per Pere III el Cerimoniós el 1354.
Fabra -varis bio-
Gaspar Fabra (País Valencià, segle XV) Cavaller. Germà de Joan. Dirigí, amb altres nobles, dues campanyes (1474 i 1476) per incorporar el marquesat de Villena a la corona Catalano-aragonesa. Ho aconseguí l’any 1476, juntament amb la conquesta d’Almansa i altres places. Per compte de l’infant Ferran, futur rei Catòlic, lluità per terres de Múrcia contra el bàndol castellà oposat a la infanta Isabel.
Guerau Fabra (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1347 es veié desbordat pel moviment unionista, però no hi participà. Quan Pere III el Cerimoniós, vençuda la Unió, entrà triomfant a València el 1348, Guerau fou un dels pocs exclosos de les sancions aplicades als cavallers que havien restat allí en aquell període.
Jeroni Fabra (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escriptor. Participà al concurs poètic celebrat a València, en 1511, a honor de Santa Caterina de Siena.
Pere Fabra (País Valencià, segle XV – 1469) Cavaller. Germà de Joan. En unió d’aquest, el 1434, lluità contra els mantenidors del famós pas d’armes dit Paso Honroso, a Lleó.
Évol, vescomtat d’
(Catalunya Nord, segle XIV – )
Títol senyorial, creat per Jaume III de Mallorca, el 1335, a favor de Bernat IV de So i constituït per les senyories d’Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s’afegiren més tard Oleta, la bastida d’Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent.
Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet; a mitjan segle XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas.
Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1720, per decisió del consell d’estat francès.
El nucli més important fou Oleta, però els vescomtes tenien llur residència, bé al castell d’Évol, bé a la bastida d’Oleta.
Estruç, Guillem
(Illes Balears, segle XIII – segle XIV)
Cavaller i escriptor. El 1312 fou reclutat al servei del soldà de Bugia. Passà després al servei del soldà de Tremissèn, on la seva posició com a alcaid de la milícia cristiana s’afermà vers el 1320, amb motiu de l’aliança naval del rei Sanç de Mallorca i el soldà de Tremissèn contra el de Bugia.
El seu càrrec fou discutit pel bastard Jaume d’Aragó, protegit per Jaume II de Catalunya, que rivalitzava amb Mallorca per la influència sobre el soldanat.
Estruç perdé, de fet, el seu lloc a partir de la conquesta de Bugia i de Tunis (1330).
Estopanyà, retaule d’
(Estopanyà, Ribagorça, segle XIV)
Tríptic gòtic, procedent de l’església parroquial de la vila i conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Dedicat a sant Vicenç, té escenes pintades de la vida d’aquest i de sant Valeri, d’una gran qualitat.
D’autor desconegut, presenta fortes característiques italianes postgiottesques que han fet pensar en un possible origen florentí (mestre d’Estopanyà).
És una de les peces clau de la penetració de l’italo-gòtic fora de Barcelona.
Estopanyà, mestre d’
(Toscana, Itàlia, segle XIV – Ribagorça ?, segle XIV)
Pintor. Actiu a la segona meitat del segle XIV. Possiblement d’origen toscà.
És l’autor del retaule d’Estopanyà (MNAC). La influència italiana (Giotto) és palesa especialment en l’hàbil colorit.
S’atribueix, a ell o a la seva escola, el retaule de Santa Maria, a Castelló de Farfanya.
Esplugues, Jaume d’
(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. Acompanyà Pere III el Cerimoniós a Mallorca el 1343, a la primera campanya per desposseir Jaume III de Mallorca. El rei l’armà cavaller poc després d’haver desembarcat a l’illa.
Ja de tornada, i a punt de començar la primera campanya del Rosselló, era un dels qui reberen permís reial per a retirar-se de l’exèrcit.
El 1347, a les ordres de Pere de Xèrica, fou un dels més fidels servidors del rei contra la Unió valenciana. S’esforçà de primer perquè aquesta no es formés, i després la combaté amb les armes.
Dades dels Països Catalans 