Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Híxar i d’Alagó, Pere Ferrandis d’

4 Respostes

(Aragó, vers 1329 – després 1384)

Quart senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola.

Lluità al costat dels unionistes contra Pere III el Cerimoniós en la batalla d’Épila (1348), bé que després, en la guerra dels Dos Peres, serví eficaçment la monarquia: ajudà a alçar el setge de València, jurà la pau de Sos amb Navarra (1364) i entrà a Castella amb les Grans Companyies; fou empresonat després de la batalla de Nájera (1367).

El seu fill i successor fou:

Alfons Ferrandis d’Híxar i de Mesía  (Aragó, segle XIV)  Senyor de la baronia d’Híxar. Germà de Pere Ferrandis i Gonçal, els quals foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família, que emprà el cognom d’Íxer. El seu fill i hereu fou Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles.

Harai, Abraham

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Escriptor hebreu.

Guiteres, Andreu

Deixa un comentari

(Illes Balears ?, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Fou un dels principals acompanyants de l’infant Ferran de Mallorca a l’expedició que féu aquest per dominar la Morea (1315).

Després d’haver mort l’infant a la batalla de la Manolada, governà per un temps les restes dels expedicionaris concentrats a la ciutat de Clarença, fins que la posició esdevingué insostenible i fou abandonada als angevins després d’una traïció irreparable.

Guillem de Sicília -senyor Malta-

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, segle XIV)

Fill del rei Frederic III el Feble de Sicília. A la mort del seu pare, el 1377, en rebé per testament les illes de Malta i de Gozzo.

Gitard, Guillem

1 Resposta

(Rosselló ?, segle XIV)

Mestre d’obres. Per ordre de l’infant Joan (futur Joan I de Catalunya), construí el Castellet de Perpinyà.

Giginta -llinatge-

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV – segle XVI)

Llinatge. El primer membre conegut fou Ponç Giginta (Turà, Rosselló, segle XIV – Rosselló, segle XIV)  Senyor del lloc de Turà (o Jaguinta). Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365.

Potser foren pares de Joan Giginta (Rosselló, segle XIV – segle XV)  Posseïdor d’agrers i censals a Parestortes vers el 1400.

Genovès, Bartomeu

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Visionari. Seguidor i admirador d’Arnau de Vilanova.

Profetitzà que l’Anticrist vindria el 1360, que s’acabarien els sagraments i que l’Església, a causa de la duresa dels mals cristians, fóra formada només per jueus, sarraïns i infidels convertits.

L’opuscle fou recollit i cremat per la Inquisició (1376), per ordre de Nicolau Eimeric.

Gaucelm, Beltran

Deixa un comentari

(Illes Balears ?, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Era un dels acompanyants distingits de l’infant Ferran de Mallorca quan aquest anà en expedició a la Morea (1315). Però l’octubre de 1315 era a Nicòsia, on signava el compromís matrimonial de l’infant amb Isabel d’Ibelin. Tornà prop de Ferran, el qual moriria l’any següent a la batalla de la Manolada.

Gaucelm es casà amb la vídua del senyor de Nivelet, un dels pocs barons francesos que havien fet causa comuna amb Ferran de Mallorca i que precisament per això, després de caure presoner, havia estat condemnat a mort i executat pels borgonyons vencedors.

Garí, Bernat

1 Resposta

(Illes Balears, segle XIV)

Filòsof lul·lista. conegut amb el nom de deixeble del mestre Ramon Llull. Clergué secular.

Compongué una Art memorativa, en català, divulgada a València el 1338 i que passà com una obra del mestre.

Gandia, ducat de

59 Respostes

(País Valencià, segle XIV – )

Territori senyorial, amb capital a Gandia. El primer titular fou l’infant Pere (1323), al qual succeí Alfons de Gandia i de Foix. En morir aquest sense successió directa, els territoris passaren als seus nebots, Hug de Cardona i de Gandia i Galvany de Villena.

El ducat passà al príncep Carles de Viana el 1439, quan l’infant Joan, que l’havia rebut l’any 1433, l’hi cedí; en morir Carles passà a la reina Joana Enríquez.

El 1485 fou concedit a la família dels Borja, dels quals passà, el 1749, a la família dels Pimentel, i d’aquests, el 1834, als Téllez-Girón.