(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Fill del rei Frederic III el Feble de Sicília. A la mort del seu pare, el 1377, en rebé per testament les illes de Malta i de Gozzo.
Guillem de Sicília -senyor Malta-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XIV
Gitard, Guillem
(Rosselló ?, segle XIV)
Mestre d’obres. Per ordre de l’infant Joan (futur Joan I de Catalunya), construí el Castellet de Perpinyà.
Giginta -llinatge-
(Rosselló, segle XIV – segle XVI)
Llinatge. El primer membre conegut fou Ponç Giginta (Turà, Rosselló, segle XIV – Rosselló, segle XIV) Senyor del lloc de Turà (o Jaguinta). Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365.
Potser foren pares de Joan Giginta (Rosselló, segle XIV – segle XV) Posseïdor d’agrers i censals a Parestortes vers el 1400.
Genovès, Bartomeu
(Illes Balears, segle XIV)
Visionari. Seguidor i admirador d’Arnau de Vilanova.
Profetitzà que l’Anticrist vindria el 1360, que s’acabarien els sagraments i que l’Església, a causa de la duresa dels mals cristians, fóra formada només per jueus, sarraïns i infidels convertits.
L’opuscle fou recollit i cremat per la Inquisició (1376), per ordre de Nicolau Eimeric.
Gaucelm, Beltran
(Illes Balears ?, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. Era un dels acompanyants distingits de l’infant Ferran de Mallorca quan aquest anà en expedició a la Morea (1315). Però l’octubre de 1315 era a Nicòsia, on signava el compromís matrimonial de l’infant amb Isabel d’Ibelin. Tornà prop de Ferran, el qual moriria l’any següent a la batalla de la Manolada.
Gaucelm es casà amb la vídua del senyor de Nivelet, un dels pocs barons francesos que havien fet causa comuna amb Ferran de Mallorca i que precisament per això, després de caure presoner, havia estat condemnat a mort i executat pels borgonyons vencedors.
Garí, Bernat
(Illes Balears, segle XIV)
Filòsof lul·lista. conegut amb el nom de deixeble del mestre Ramon Llull. Clergué secular.
Compongué una Art memorativa, en català, divulgada a València el 1338 i que passà com una obra del mestre.
Gandia, ducat de
(País Valencià, segle XIV – )
Territori senyorial, amb capital a Gandia. El primer titular fou l’infant Pere (1323), al qual succeí Alfons de Gandia i de Foix. En morir aquest sense successió directa, els territoris passaren als seus nebots, Hug de Cardona i de Gandia i Galvany de Villena.
El ducat passà al príncep Carles de Viana el 1439, quan l’infant Joan, que l’havia rebut l’any 1433, l’hi cedí; en morir Carles passà a la reina Joana Enríquez.
El 1485 fou concedit a la família dels Borja, dels quals passà, el 1749, a la família dels Pimentel, i d’aquests, el 1834, als Téllez-Girón.
Frederic d’Aragó i de Verona -germans/es-
Eren fills d’Alfons Frederic d’Aragó, i germans de Bonifaci i de Jaume.
Guillem Frederic d’Aragó i de Verona (Sicília, Itàlia, segle XIV) Fou senyor d’Estir i veguer, capità i castellà de Levàdia (1366).
Joan Frederic d’Aragó i de Verona (Sicília, Itàlia, segle XIV – abans 1366) Senyor d’Egina (vers 1350-vers 1355) i de Salamina. El 1350 es casà amb Marulla Zaccaria, filla del marquès de Bonoditza i morí sense fills.
Pere Frederic d’Aragó i de Verona, Pere (Sicília, Itàlia, segle XIV – 1355) Succeí el pare en el comtat de Salona i les senyories d’Egina (1338-vers 1350), Citó, Lidoríquion, Gardaki, Farsàlia, Domokós i Siderocàstron, fundà una església dedicada a sant Joan Evangelista a Paleokhora, prop de les ruïnes del castell d’Egina, i morí sense fills legítims.
Simona Frederic d’Aragó i de Verona (Sicília, Itàlia, segle XIV – Itàlia, segle XIV) Malgrat l’oposició dels venecians, es casà amb Giorgio Il Ghisi, fill de Bartolomeo II, senyor de la tercera part de Negrepont (1327), i Alfons Frederic donà al seu gendre el castell de Sant Omer, a Tebes, famós per les seves pintures al fresc d’escenes contemporànies, el qual castell fou destruït pocs anys després pels mateixos catalans, que no confiaven del tot en un senyor venecià.
Fonts, Guillem de
(Illes Balears ?, segle XIII – Morea ?, Grècia, segle XIV)
Cavaller. El 1315 acompanyà Ferran de Mallorca a l’expedició a la Morea.
Combaté probablement a la victoriosa batalla de Clarença i a la desastrosa de la Manolada, on moriria l’infant mallorquí.
En aquest segon encontre consta el seu comandament sobre un esquadró i era un dels quatre homes que, fins al darrer moment, protegiren Ferran.
Figuerola -varis bio-
Honorat de Figuerola (València, segle XVI – 1608) Teòleg. De la família dels barons de Nàquera. Es graduà en teologia i en cànons a València. Canonge (1583), Exercí diversos càrrecs eclesiàstics, entre ells el d’inquisidor apostòlic de Múrcia, València i Saragossa. És autor d’una al·legació contra els heretges, publicada a Roma el 1579.
Joan Figuerola (València, segle XIV) Canonge de la seu de València. És autor d’un tractat, escrit en llatí, cap al 1397, conegut per Contra Judaeos, inèdit.
Joan Martí Figuerola (València, segle XVI) Beneficiat de la seu de València i doctor en teologia. Sostingué disputes i controvèrsies amb els alfàquins, una de les quals a Saragossa, que inclogué en la seva obra, escrita cap al 1519, Lumbre de la fe contra la secta mahometana.
Pere Figuerola (País Valencià, segle XIV) Metge. El consell de la ciutat de València li encarregà de redactar, el 1373, uns estatuts per a l’ensenyament lliure de la medicina. Deixà inèdites unes normes higièniques en llatí per als seus dos fills que estudiaven a Tolosa.
Dades dels Països Catalans 