Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Frederic d’Aragó i de Verona -germans/es-

3 Respostes

Eren fills d’Alfons Frederic d’Aragó, i germans de Bonifaci i de Jaume.

Guillem Frederic d’Aragó i de Verona  (Sicília, Itàlia, segle XIV)  Fou senyor d’Estir i veguer, capità i castellà de Levàdia (1366).

Joan Frederic d’Aragó i de Verona  (Sicília, Itàlia, segle XIV – abans 1366)  Senyor d’Egina (vers 1350-vers 1355) i de Salamina. El 1350 es casà amb Marulla Zaccaria, filla del marquès de Bonoditza i morí sense fills.

Pere Frederic d’Aragó i de Verona, Pere  (Sicília, Itàlia, segle XIV – 1355)  Succeí el pare en el comtat de Salona i les senyories d’Egina (1338-vers 1350), Citó, Lidoríquion, Gardaki, Farsàlia, Domokós i Siderocàstron, fundà una església dedicada a sant Joan Evangelista a Paleokhora, prop de les ruïnes del castell d’Egina, i morí sense fills legítims.

Simona Frederic d’Aragó i de Verona  (Sicília, Itàlia, segle XIV – Itàlia, segle XIV)  Malgrat l’oposició dels venecians, es casà amb Giorgio Il Ghisi, fill de Bartolomeo II, senyor de la tercera part de Negrepont (1327), i Alfons Frederic donà al seu gendre el castell de Sant Omer, a Tebes, famós per les seves pintures al fresc d’escenes contemporànies, el qual castell fou destruït pocs anys després pels mateixos catalans, que no confiaven del tot en un senyor venecià.

Fonts, Guillem de

Deixa un comentari

(Illes Balears ?, segle XIII – Morea ?, Grècia, segle XIV)

Cavaller. El 1315 acompanyà Ferran de Mallorca a l’expedició a la Morea.

Combaté probablement a la victoriosa batalla de Clarença i a la desastrosa de la Manolada, on moriria l’infant mallorquí.

En aquest segon encontre consta el seu comandament sobre un esquadró i era un dels quatre homes que, fins al darrer moment, protegiren Ferran.

Figuerola -varis bio-

Deixa un comentari

Honorat de Figuerola  (València, segle XVI – 1608)  Teòleg. De la família dels barons de Nàquera. Es graduà en teologia i en cànons a València. Canonge (1583), Exercí diversos càrrecs eclesiàstics, entre ells el d’inquisidor apostòlic de Múrcia, València i Saragossa. És autor d’una al·legació contra els heretges, publicada a Roma el 1579.

Joan Figuerola  (València, segle XIV)  Canonge de la seu de València. És autor d’un tractat, escrit en llatí, cap al 1397, conegut per Contra Judaeos, inèdit.

Joan Martí Figuerola  (València, segle XVI)  Beneficiat de la seu de València i doctor en teologia. Sostingué disputes i controvèrsies amb els alfàquins, una de les quals a Saragossa, que inclogué en la seva obra, escrita cap al 1519, Lumbre de la fe contra la secta mahometana.

Pere Figuerola  (País Valencià, segle XIV) Metge. El consell de la ciutat de València li encarregà de redactar, el 1373, uns estatuts per a l’ensenyament lliure de la medicina. Deixà inèdites unes normes higièniques en llatí per als seus dos fills que estudiaven a Tolosa.

Figuera, Francesc

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca, segle XIV)

Argenter. Fongué una campana destinada a convocat el sometent a Palma de Mallorca.

N’era jurat municipal el 1389.

Ferrer, Jaume -varis-

1 Resposta

Jaume Ferrer  (Illes Balears, segle XIV)  Navegant. El 1346 resseguí amb un uixer les costes d’Àfrica fins a la desembocadura del Senegal, i potser fins a la del Níger, en cerca d’or. La notícia de la seva expedició apareix escrita al famós Atlas català (1375).

Jaume Ferrer  (Mallorca, segle XV – Portugal ?, segle XV)  Navegant i matemàtic. L’infant Enric el Navegant de Portugal el féu anar a la famosa escola de nàutica de Sagres, i el designà per dirigir-hi l’Acadèmia de Ciències.

Jaume Ferrer  (València, segle XVI – segle XVII)  Metge. És autor d’un Libro en el cual se trata del verdadero conocimiento de la peste y sus remedios para cualquier calidad de personas (1600).

Jaume Ferrer  (l’Alcora, Alcalatén, segle XVII – Castelló de la Plana, 1717)  Frare franciscà. Escriví un Compendio histórico de los más principales sucesos del mundo (1699), així com algunes obres de caràcter religiós.

Fenollet i de Canet -germans-

3 Respostes

Bertran i Galceran eren fills de Pere (VI) de Fenollet i d’Urtx, i també germans de Pere (VII) i d’Hug de Fenollet i de Canet.

Bertran de Fenollet i de Canet  (Catalunya Nord, segle XIV)  Noble. Al servei de Jaume III de Mallorca, fou pres prop de Santa Ponça (1343), l’any següent acompanyà Pere III de Catalunya a la conquesta de Rosselló i fou regent (1348-49) de la governació de Mallorca, on fou castellà d’Alaró i senyor de la cavalleria de Masnou. Fou pare d’Esclarmunda de Fenollet.

Galceran de Fenollet i de Canet  (Catalunya Nord, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, 1356/57)  Fou frare santjoanista i comanador (1350-53) de l’orde de Sant Joan del Masdéu, el 1346 era lloctinent del gran mestre al priorat de Catalunya. Com a capità de l’armada de Gilabert (VI) de Cruïlles manà un reforç contra els Doria a Sardenya. Nomenat governador del districte de Logudor (1356), no exercí el càrrec, però intervingué en l’administració.

Fenollet, Ponç de -varis-

Deixa un comentari

Ponç de Fenollet (País Valencià, segle XIV)  Noble. És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València.

Ponç de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XIV)  Cavaller. Anà a lluitar a Sardenya amb la gran expedició dirigida per Pere III el Cerimoniós el 1354.

Fabra -varis bio-

1 Resposta

Gaspar Fabra  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Germà de Joan. Dirigí, amb altres nobles, dues campanyes (1474 i 1476) per incorporar el marquesat de Villena a la corona Catalano-aragonesa. Ho aconseguí l’any 1476, juntament amb la conquesta d’Almansa i altres places. Per compte de l’infant Ferran, futur rei Catòlic, lluità per terres de Múrcia contra el bàndol castellà oposat a la infanta Isabel.

Guerau Fabra  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1347 es veié desbordat pel moviment unionista, però no hi participà. Quan Pere III el Cerimoniós, vençuda la Unió, entrà triomfant a València el 1348, Guerau fou un dels pocs exclosos de les sancions aplicades als cavallers que havien restat allí en aquell període.

Jeroni Fabra  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escriptor. Participà al concurs poètic celebrat a València, en 1511, a honor de Santa Caterina de Siena.

Pere Fabra  (País Valencià, segle XV – 1469)  Cavaller. Germà de Joan. En unió d’aquest, el 1434, lluità contra els mantenidors del famós pas d’armes dit Paso Honroso, a Lleó.

Évol, vescomtat d’

9 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIV – )

Títol senyorial, creat per Jaume III de Mallorca, el 1335, a favor de Bernat IV de So i constituït per les senyories d’Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s’afegiren més tard Oleta, la bastida d’Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent.

Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet; a mitjan segle XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas.

Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1720, per decisió del consell d’estat francès.

El nucli més important fou Oleta, però els vescomtes tenien llur residència, bé al castell d’Évol, bé a la bastida d’Oleta.

Estruç, Guillem

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIII – segle XIV)

Cavaller i escriptor. El 1312 fou reclutat al servei del soldà de Bugia. Passà després al servei del soldà de Tremissèn, on la seva posició com a alcaid de la milícia cristiana s’afermà vers el 1320, amb motiu de l’aliança naval del rei Sanç de Mallorca i el soldà de Tremissèn contra el de Bugia.

El seu càrrec fou discutit pel bastard Jaume d’Aragó, protegit per Jaume II de Catalunya, que rivalitzava amb Mallorca per la influència sobre el soldanat.

Estruç perdé, de fet, el seu lloc a partir de la conquesta de Bugia i de Tunis (1330).