Arxiu d'etiquetes: segle XIII

Desportes, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Diplomàtic. El 1293 emprengué, com a ambaixador de Jaume II de Catalunya, un viatge a Xipre, a la Petita Armènia i a Pèrsia.

A Xipre, on la colònia catalana s’havia consolidat amb la retirada d’Acre, negocià amb el rei Enric II la creació d’un alfòndec o d’una rua o carrer per als mercaders catalans i importants avantatges fiscals.

A Pèrsia, visità el khan dels tàtars, Gayhatu, per tal de convenir una aliança enfront d’Egipte, amb la finalitat de forçar el soldà egipci a obrir el marcat d’Alexandria als mercaders catalans.

Cruïlles, Jofre de

Deixa un comentari

(Empordà, segle XIII)

Noble. Serví Jaume I de Catalunya. El 1260, amb Gilabert (III) de Cruïlles, volgué traslladar-se a Tunis per servir-hi l’infant Enric de Castella. Aquesta iniciativa fou prohibida per Jaume I a causa de l’amistat i el parentiu del monarca amb el rei castellà Alfons X, rival de l’infant Enric.

El 1262 assistí a l’assemblea davant la qual, a Montpeller, Jaume I procedí novament a una partició de l’heretatge dels seus fills.

El 1271 fou un dels magnats que acompanyaren el monarca al seu estiueig de repòs a Torrealles, prop del Moncaio.

Cruïlles, Galceran de -segle XIII-

4 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Fill de Gilabert (II) de Cruïlles i germà de Gastó, junt amb el qual serviren Alfons I el Cast i Pere I el Catòlic i lluitaren a Las Navas de Tolosa (1212).

Fou l’iniciador de la línia de Vilobí; la qual, el segle XVII també es cognomenà de Cruïlles-Sitjar, tingué casa a Girona i continuà de baró en baró fins al 1789, que passà, per línia femenina als Sarriera-Gurb, comtes de Solterra, alhora que es perdé el cognom de Cruïlles.

Creixell, Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Cavaller. El 1206 anà a Acre per gestionar el matrimoni entre Pere I el Catòlic i Maria de Jerusalem, sobre la base d’anar abans d’un any el rei Pere en auxili de Terra Santa. Les negociacions de Creixell reeixiren.

El compromís no tingué efecte, en tot cas, per haver-se negat el papa Innocent III a dissoldre el matrimoni anterior del monarca amb Maria de Montpeller.

Costumes de la Mar

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Col·lecció d’usos i costums de dret marítim, redactada per autor desconegut.

Recull d’usos i fonts jurídiques de diverses procedències, algunes molt anteriors, aplegava, per tant, el dret comú consuetudinari de la Mediterrània.

Serví de base per a la formació del Llibre del Consolat de Mar.

Costumes de Catalunya -segle XIII-

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Col·lecció de costums de dret territorial català que aplega els principals costums feudals, integrada en les antigues compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya.

És una obra de caràcter privat i abasta un conjunt de 14 capítols, redactats a la segona meitat del segle XIII en llatí i traduïda al català.

Corts Catalanes

115 Respostes

(Corona catalano-aragonesa, segle XIII – 1709)

Assemblees extraordinàries. Convocada pel rei amb els tres braços (militar, magnats i cavallers; eclesiàstic, clergat, i reial o popular, ciutadans) per legislar i resoldre qüestions judicials.

A Catalunya derivava de la Cort comtal, descendent de la cúria règia franca. La primera Cort comtal fou convocada per Ramon Borrell I. Ramon Berenguer IV féu compilar i promulgà els usatges de les Corts anteriors. Amb Pere III el Cerimoniós, les Corts adquiriren estructura definitiva.

A Aragó i València eren semblants a les catalanes; Mallorca no tingué Corts pròpies, car els seus habitants sempre foren considerats catalans.

L’òrgan permanent de les Corts era la Diputació del General o Generalitat.

Felip V de Borbó unificà les Corts dels regnes hispànics (1709) i féu assistir representants de les de Catalunya, Aragó i País Valencià a les Corts de Castella.

Consolat de Mar, el -Barcelona-

11 Respostes

(Barcelona, segle XIII – 1829)

Institució que regulava els afers marítims i de comerç.

Als Països Catalans, el primer conegut és el de Barcelona (segle XIII), que serví de model per a la formació dels de València i Palma de Mallorca. A partir de la segona meitat del segle XIV començà l’expansió dels Consolats de Mar per terres de la Corona Catalano-aragonesa amb la creació dels de Tortosa, Girona, Perpinyà i Sant Feliu de Guíxols.

Abolits tots llevat dels de Barcelona i Mallorca per Felip V de Borbó, posteriorment en ressorgiren alguns com els de València (1762), si bé desaparegueren definitivament el 1829 amb la promulgació del codi de comerç espanyol.

Posteriorment l’edifici de Barcelona fou la seu de la Junta de Comerç i actualment ho és de la Llotja de Barcelona.

comuns catalans

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – 1716)

Estament popular que representava les ciutats i les viles davant els organismes de govern de la corona catalano-aragonesa.

Al Principat, els comuns foren presents a l’Assemblea general reunida el 1214 per prendre jurament a Jaume I el Conqueridor i, quan al regne de València, ja hi eren establerts el 1283.

En les grans institucions de la corona, constituïren el braç popular.

Commemoracions de Pere Albert

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Tractat. Recopilació, primerament de caràcter privat i més tard amb valor oficial (a partir d’un capítol de cort de 1470), de dues col·leccions consuetudinàries del dret feudal català: Costumes de Catalunya entre senyors i vassalls i una altra el començament de la qual és Casos en los quals el senyor no és tengut….

La unió d’ambdues constitueix les Commemoracions, i la recollí Pere Albert, home format a la Universitat de Bolonya, canonge de Barcelona i conseller de Jaume I el Conqueridor.