(Catalunya, segle XIII)
Frare del Temple. Anà al concili de Lió (1274), presidit pel papa Gregori X i celebrat amb l’assistència de Jaume I el Conqueridor, al qual acompanyà, tot i que era un dels assistents més vells, ja que feia una seixantena d’anys que era frare.
Fou especialment consultat durant la discussió d’un projecte de croada a Terra Santa.
(Barcelona, segle XIII – 1854)
Llinatge de ciutadans honrats de la ciutat. Conegut també sota les formes de Durai, Durall, d’Usai o d’Esall.
Probablement originari de Sant Cristòfol d’Usall (Besalú), s’establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del segle XIII, de l’oligarquia dominant de la ciutat lligada als negocis, fins a la darreria del segle XV, que ascendí a l’estament militar.
La seva filiació ininterrompuda s’inicià amb Guillem Pere Dusai.
(Catalunya, segle XIII)
Polític. El 1270 fou batlle de Barcelona. El 1273 ocupà el càrrec de veguer de la ciutat.
Pel març de 1274, per ordre del rei Jaume I el Conqueridor, ocupà els castells de la seva vegueria que havien estats embargats als nobles enfrontats amb el monarca des de l’any anterior, per haver refusat l’ajut a Alfons X de Castella, que els era demanat.
(Barcelona, segle XIII)
Ambaixador. Conseller segon (1283 i 1285) i primer (1291) de Barcelona. Estigué amb Jaume I de Catalunya en la lluita contra la revolta nobiliària de l’any 1274.
Fou enviat a Londres, juntament amb Conrad Llança, per Alfons II de Catalunya per tal d’aconseguir l’ajut econòmic d’Eduard I d’Anglaterra per a la lluita catalana contra els angevins i el papa.
L’any 1290 fou ostatge del rei per tal de garantir l’entrada de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca als territoris del Principat. El 1291 va prendre part en la pau de Brignoles.
Participà també en un tractat amb Gènova, i preparà la pau d’Anagni (1295). L’any següent acompanyà el rei Jaume II el Just en la lluita contra els castellans a Múrcia.
(Barcelona, segle XIII)
Ciutadà. Lloctinent de batlle de Barcelona (1227).
Durant la conquesta de Mallorca (1229), Jaume I de Catalunya el nomenà per a un dels dos delicats càrrecs de batlle de l’illa amb residència en territori sarraí abans de la rendició de la ciutat. Posteriorment fou batlle general de Mallorca (1239-42).
Prengué també part en la conquesta de València (1238) i el 1249 era probablement conseller tercer de Barcelona.
Es troba documentat fins a l’any 1269 a la ciutat de Barcelona.
(Barcelona, segle XIII)
Conjunt d’edificis de les antigues drassanes. Començades probablement per Jaume I el Conqueridor, el sector central, compost de vuit grans naus paral·leles cobertes amb arcs diafragmàtics, fou enllestit el 1381.
Entre el 1612 i el 1618 s’ampliaren amb noves naus, però després de la Guerra de Successió (1714), a causa de la decadència marítima de la ciutat, foren destinades a caserna.
Constitueixen una de les millors mostres del gòtic civil català i són la drassana medieval més gran i ben conservada del món.
Actualment hi és instal·lat el Museu Marítim de Barcelona.
(Catalunya-Aragó, segle XIII – 1714)
Organisme político-administratiu. Sorgit a la baixa edat mitjana als diferents estats de la corona catalano-aragonesa i de Navarra.
Aquesta institució era originària de Catalunya, on es coneixia també amb el nom de Generalitat, i en un principi (1289) no era sinó una delegació de les Corts per procedir a la recaptació dels impostos.
(Catalunya, segle XIII)
Eclesiàstic. Fou sagristà de la seu de Barcelona, almenys entre 1203 i 1211. Del 1214 al 1231 fou ardiaca de la mateixa seu.
Assistí a la gran assemblea del 1228 en què fou preparada l’expedició de Jaume I de Catalunya per conquerir Mallorca. En el seu parlament prometé al rei d’anar-hi amb deu cavallers i dos-cents peons. Per a aquesta empresa fou croat de la mà de Joan Halgrin, cardenal de Santa Sabina i legat pontifici.
Participà efectivament a l’empresa mallorquina. Li foren donades 106 cavalleries del botí pres als sarraïns.
(Catalunya, segle XIII)
Marí. Es destacà comandant una galera a les guerres de Pere II el Gran contra els angevins.
A les ordres de l’almirall Pere de Queralt, excel·lí a la batalla naval de Nicòtera (Calàbria, lliurada el 14 o el 16 octubre 1282), i que fou un gran triomf català. Batuts ja els angevins en l’encontre, a dues milles de terra, quatre de llurs galeres fugiren fins a la platja, on les tragueren de l’aigua.
Pere Desvilar hi anà amb la seva galera i una altra, i desembarcà ardidament en aquell punt. Combaté contra un bon reforç de cavalleria enemiga que hi arribà. Assolí la victòria i es retirà remolcant les quatre galeres enemigues.
(Barcelona, segle XIII – segle XV)
Família de ciutadans honrats, cavallers i mercaders.
El primer membre conegut és un Pere Destorrent.
Altres membres del llinatge són:
Francesc Destorrent (Barcelona, segle XV) Germà de Pere, amb el qual col·laborà en els seus negocis. Comprà la castellania de Mataró i esdevingué cavaller.
Pere Destorrent (Barcelona, segle XV – 1462) Ciutadà honrat i partidari de la Busca, fou conseller en cap (1460) i cònsol de Llotja. Fou pare de Jaume i Pere Destorrent i Casa-saja.
Dades dels Països Catalans 