Arxiu d'etiquetes: segle XIII

Colom -notari, s XIII-

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Notari reial de Pere I el Catòlic. A partir del 1200 fou encarregat de diverses missions diplomàtiques a Roma, amb l’objectiu general de deturar les amenaces d’intervenció armada contra els heretges càtars occitans.

Ja en plena croada contra aquests, Colom visità encara Innocent III, en companyia del bisbe d’Albarrasí. Aconseguí que el pontífex trametés les seves butlles dels dies 15, 17 i 18 de gener de 1213, ordenant la suspensió de la croada.

Aquestes disposicions no interromprien tanmateix la campanya dels croats, que vencerien a Muret la host del rei Pere, mort a la batalla.

Claravalls, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Cavaller. Estigué al servei d’Alfons I el Cast. Cooperà a la tasca repobladora d’aquest. El 1173 fou un dels signants de l’acta de fixació de límits de Siurana de Prades. També serví Pere I el Catòlic.

El 1212, segurament tornant de la campanya de les Navas de Tolosa, assistí a Taust (Aragó) a la festa de prometatge de Constança, filla natural del rei, amb Guillem Ramon de Montcada.

Combaté a la batalla de Muret (1213). Després del combat i de la mort del monarca, fou un dels qui s’ocuparen de dur-ne les restes al monestir aragonès de Sixena.

Aleshores es retirà per un temps al monestir de Santes Creus.

Clara, Peric de Na

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Grècia ?, segle XIII)

Almogàver veterà de la guerra de Sicília. Passà a Orient, amb dos fills seus, ja combatents, formant a la Companyia Catalana.

El 1305, quan la força era a Gal·lípoli, Peric sofrí pèrdues de joc. Per rescalabar-se tingué la gosadia d’anar amb els seus fills a Constantinoble, creuant territori enemic.

A la capital bizantina segrestà dos mercaders genovesos, i els portà a Gal·lípoli sense cap dany. N’obtingué un rescat de 3.000 porpres, equivalents a 30.000 sous barcelonins.

Cervera, Ramon de -magnat, s. XII/XIII-

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Senyor de Gebut, Algerri, Timor, Pujalt, Prats, Rubinat, Sant Antolí, Calaf, Freixenet, Montoliu, Montlleó, Torres de Segre i la Guàrdia dels Prats. Segurament fill de Guillem (III) o, potser, de Guillem (II) el Gros.

Fou una altra gran personalitat de la família: ajudà els Foix contra Ermengol VIII d’Urgell (1198), però sofrí una gran desfeta a Agramunt (1202) i hagué de signar després el conveni de Lleida (1203).

Fou també defensor de la comtessa Aurembiaix i, més tard, un dels caps de la facció dels Montcada, contra la dels Cardona (1226), participà en el conveni de Tàrrega del 1236; morí poc temps després i fou soterrat a Poblet.

Fou pare de Jaume de Cervera.

Cervelló, Ramon Alemany de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Noble. El 1282 anà amb l’expedició de Pere II el Gran a Barbària i a Sicília, i l’any següent tingué a Messina una entrevista amb el rei. Després de la batalla naval de Nàpols (5 juliol 1284), a la qual caigué presoner el príncep de Salern, Carles el Coix, fou un dels tres nobles designats per a custodiar el captiu i dur-lo a Catalunya. Fou nomenat mestre justicier de Sicília (1294).

El 1296 fou conseller reial durant la campanya de Múrcia, i un dels garantidors de la treva acordada amb els castellans. El mateix any portà els tractes fets amb Roger de Lloria perquè abandonés el servei de Frederic III de Sicília i passés al de Jaume II el Just. També convingué el matrimoni de Beatriu, una de les filles de l’almirall Roger, amb el noble Jaume (II) de Xèrica.

Castellolí, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Fou un dels qui, juntament amb el vescomte Ramon Folc V de Cardona, es negaren a obeir l’ordre de Jaume I de Catalunya d’anar a lluitar a Granada a favor de Castella (1273). El rei els sancionà exigint-los que li retornessin els castells que tenien per ell.

Fou procurador de Ramon Folc V de Cardona a les corts de Lleida (1275). Col·laborà amb el vescomte en la defensa de Girona durant el setge del 1285.

Castellnou, Estel·la de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIII – Catalunya, segle XIII)

Dama. El 1285, arran de la invasió francesa de Catalunya, amb la complicitat de Jaume II de Mallorca, es declarà fidel als interessos catalans de Pere II el Gran.

En un castell de la seva propietat organitzà una coratjosa resistència, tot i trobar-se en terra rossellonesa lliurada als francesos. Degué acabar perdent aquell castell.

Es traslladà aleshores al Principat, on visqué com a exiliada.

El 1290, Alfons II el Franc, successor del rei Pere, ordenà al seu favor el pagament d’una indemnització que la compensés dels béns perduts.

Castellbisbal, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Lluità amb Jaume I de Catalunya a la conquesta de Mallorca (1229), on sembla que actuà amb gran mèrit, ja que obtingué un dels lots més importants del Repartiment: 41 jovades de terra de conreu al terme de Petra, 8 al d’Inca, i encara un molí prop de Palma, al rierol d’Esporles.

Castellar, baronia de

3 Respostes

(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, segle XIII – )

Jurisdicció que el segle XIII pertanyia als Montcada, als quals fou comprada el 1310 per Pere de Clasquerí i Palol, ciutadà de Barcelona i ambaixador.

A la fi del segle XVI passà als Meca, als Cortès d’Andrada, als Clariana, als Sentmenat i als Fontcuberta.

Cartoral de Carlemany

Deixa un comentari

(Girona, segle XIII)

Cartulari de la catedral de Girona. El nom li fou donat al segle XVII perquè hom creia que el document més antic era de Carlemany. Actualment es conserva a Arxiu Diocesà de Girona.

Conté preceptes dels reis francs i documents dels comtes de Barcelona i d’altres personatges (privilegis reials, concòrdies, testaments, donacions, compres) relacionats amb el patrimoni de l’església de Girona.

La part més antiga (380 folis) fou escrita al començament del segle XIII. Els amples marges i els espais en blanc foren aprofitats per a copiar-hi nous documents dels segles XII i XIII.

La segona part, relligada posteriorment, fou escrita el segle XVI i presenta caplletres bellament miniades.

És una font historiogràfica bàsica per a la història de la Catalunya carolíngia i comtal.