(Catalunya, segle XI – vers 1100)

Noble i membre de la dinastia vescomtal de Barcelona. Fill de Mir Geribert, senyor d’Olèrdola, i de Guisla, probablement filla de Gombau I de Besora.

Lluità amb el seu pare contra Ramon Berenguer I de Barcelona, però a la seva mort heretà extensos dominis i esdevingué personatge principal dels comtes de Barcelona.

Enemistat amb Berenguer Ramon II, al que acusava de l’assassinat del seu germà, no feren les paus fins al 1089.

Fou un dels signants del nucli primitiu dels Usatges (1068?).

El succeí el seu fill Jordà de Sant Martí.

Féu construir l’església de Sant Martí Sarroca.