Arxiu d'etiquetes: Sant Cugat del Vallès (bio)

Codina i Mir, Víctor

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 novembre 1931 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 22 maig 2023)

Teòleg. Ingressà als jesuïtes el 1948 i fou professor a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció Sant Francesc de Borja), membre del consell de redacció de les revistes “Estudios eclesiásticos” i “Selecciones de teología” i membre de l’Institut Cristianisme i Justícia.

La seva teologia, preocupada des del començament per reflexionar sobre l’experiència espiritual, s’ha anat obrint a la solidaritat amb els pobles i als problemes de la justícia.

Ha publicat: El aspecto cristológico en la espiritualidad de Juan Casiano (1966), Teología de la vida religiosa (1968), Nueva formulación de la vida religiosa (1972), Teología y experiencia espiritual (1977), Renéixer a la solidaritat (1981).

Codina i Castillo, Francesc

Deixa un comentari

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 10 setembre 1944 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 31 març 2024)

Polític. Fou director general de serveis socials (1982-84) i regidor de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat (1983-95).

En l’àmbit estrictament polític, fou membre del consell nacional de CDC des del 1988 i responsable de política social del comitè executiu nacional. Fou diputat al Parlament de Catalunya (1984-99).

Fou senador a les corts en representació de la Generalitat (1992-95) i membre del consell assessor de RTVE a Catalunya (1986-92). Passà a formar part, com a conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya el 1997.

Casanova i de Mir, Francesc de

1 Resposta

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1813 – Barcelona, 1898)

Militar i tècnic agrònom. Germà de Ramon. Arribà a brigadier del cos d’enginyers.

Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1871-72), on impulsà bones iniciatives.

Cardona-Anglesola i de Requesens, Ferran de

10 Respostes

(Nàpols, Itàlia, 20 novembre 1521 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 13 setembre 1571)

Segon duc de Somma i gran almirall de Nàpols. Fill del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens, i de la comtessa de Palamós, Isabel de Requesens.

Casat a Baena el 1539 amb Beatriz Fernández de Córdoba i Figueroa (coneguda per Beatriz de Figueroa), néta de Gonzalo Fernández de Córdoba, residí habitualment a Barcelona, on esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat.

Afeccionat a la literatura i a la filosofia i admirador d’Ausiàs Marc, intervingué en la compilació dels manuscrits de les obres d’aquest poeta, copiats el 1541 i el 1542, i en costejà les edicions barcelonines. A ell dedicà l’editor Claudi Bornat la seva edició del 1560 de les Obres del valerós cavaller i elegantíssim poeta Ausiàs March.

Joan Boscà dedicà a la seva muller, la duquesa -que havia restat fidel a la seva formació italiana-, els seus Sonetos y canciones a la manera de los italianos, així com també el monjo de Montserrat Pedro de Chaves li endreçà el seu Libro de la vida y conversión de Santa Magdalena (1549).

A la cort de 1563-64 centrà l’animadversió d’una bona part de la noblesa catalana contra el lloctinent García Álvarez de Toledo.

Campañà i Bandranas, Antoni

Deixa un comentari

(Arbúcies, Selva, 15 març 1906 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 28 juny 1989)

Fotògraf. Fou deixeble de Joaquim Pla i Janini i de Willy Zielke, a Munic.

La seva primera obra s’inscriu dins del corrent pictorialista. Entre els molts temes que l’interessaren sobresurten els relacionats amb la música i els espectacles.

Després de la guerra civil s’especialitzà en la fotografia esportiva. Fou cofundador de la revista “Luz”.

És autor del llibre Orientaciones fotográficas i de treballs sobre la història de la fotografia a Catalunya.

Calveras i Santacana, Josep

1 Resposta

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 15 abril 1890 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 8 desembre 1964)

Gramàtic i erudit. Membre de la Companyia de Jesús, fou secretari (1927-36) de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l'”Anuari” de la qual publicà alguns articles sobre els pronoms relatius i les preposicions del català.

Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge (1933), i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català (1928).

Després del 1939 publicà a la revista “Manresa”, de la qual fou director, importants treballs d’erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l’edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la col·lecció “Monumenta Historica Societatis Jesu”.

Calders i Arús, Vicenç

2 Respostes

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1886 – Barcelona, 1969)

(o Caldes)  Escriptor i grafista. Dirigí la revista “Enllà” de Molins de Rei, on publicà nombrosos articles i poesies. Col·laborà també a “La Tralla” i “Catalana”, generalment amb pseudònim.

És autor d’obres teatrals, com Una boira (1908) i Quan les arrels han mort (1910), i de narracions, com Goig infinit i Deslliurança. Traduí Conte d’hivern, de Shakespeare (1909).

Fou el pare de l’escriptor Pere Calders i Rossinyol.

Aine Bru

Bru, Aine

1 Resposta

(Alemanya, segle XV – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1512)

(o Enric de Bru)  Pintor. Els primers anys del segle XVI aportà les primeres manifestacions sòlides de pintura renaixentista a Catalunya. Hi arribà procedent del ducat de Brabant.

Inicialment s’establí a Girona, on atorgà testament (1501). Hi realitzà el retaule de la Mare de Déu del Roser al convent de Predicadors.

Més tard passà a Barcelona, on dugué a terme el retaule major de l’església del monestir de Sant Cugat del Vallès (1504-07), del qual avui només resten dues taules: La degollació de sant Cugat i la d’un sant guerrer, segurament sant Càndid (ambdues al Museu Nacional d’Art de Catalunya).

La seva obra s’emmarca dins del realisme alemany però amb influències italianes, potser de l’escola veneciana.

Bover i Oliver, Josep Maria

1 Resposta

(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 juliol 1877 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 22 octubre 1954)

Teòleg jesuïta (1895). Després d’haver-se doctorat en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, on fou professor de teologia bíblica (1919 i 1921), ensenyà a la facultat teològica dels jesuïtes, a Tortosa, a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, des del 1912.

Membre de la Comissió Bíblica Pontifícia i de l’Obra del Sant Evangeli i un dels fundadors de l’Asociación para el Fomento de los Estudios Bíblicos en España i de la Sociedad Mariológica Española.

Entre les seves obres destaquen: Las epístolas de San Pablo (1940), San Pablo, maestro de la vida espiritual (1941), La Asunción de María (1947) i, especialment, de l’edició de la Bíblia (La Sagrada Biblia, 1949), en col·laboració amb F. Cantera.

Estigué especialitzat en la crítica textual del Nou Testament pel fet d’haver-ne preparat una edició crítica: Novi Testamenti Biblia Graeca et Latina (1942).

Bosquets i Mitjans, Francesc

1 Resposta

(Valldoreix, Vallès Occidental, segle XVII – Itàlia ?, segle XVIII)

Cap militar austriacista. De família pagesa, era síndic de Terrassa.

Durant la guerra de Successió s’uní a les forces austriacistes i lluità, amb el grau de coronel, contra les forces borbòniques sota les ordres d’Antoni Desvalls (1713-14). Per l’agost de 1714 intentà, sense èxit, d’introduir-se a Barcelona amb un miler d’homes.

Hagué d’exiliar-se a Mallorca (1714-15) i, més tard, a Itàlia.