(Sabadell, Vallès Occidental, 1902 – 1982)
Pintor i dibuixant gravador. Estudià a l’Escola de Belles Arts sabadellenca.
S’ha dedicat al dibuix infantil, la pintura mural i l’aiguafort. Fou notable creador d’ex-libris.
Guanyà el primer premi del I Saló Internacional d’aquella especialitat, celebrat a Igualada el 1948.
(Sabadell, Vallès Occidental, 17 abril 1873 – Buenos Aires, Argentina, 16 setembre 1957)
Pintor i gravador. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i becat a Madrid (1892) i a Roma (1894-96).
Va conrear el gènere històrico-anecdòtic i demostrà un gran ofici i una gran precisió (Una manifestació obrera, La mort de Rafael de Casanova, El Corpus de Sang, 1907).
El seu academicisme li valgué l’oposició dels seus contemporanis, compromesos en els corrents avantguardistes del segle XX.
El 1910 emigrà a Buenos Aires, on fou director de l’Escuela de Bellas Artes.
(Sabadell, Vallès Occidental, 30 abril 1893 – 1988)
Pintor. Format a Sabadell, viatjà a París (1926-27) i s’orientà cap a una pintura de caire cezannià, centrada en el tema urbà i en la figura.
Exposà a París, Sabadell (Acadèmia de Belles Arts) i Barcelona (sales Dalmau i Parés; Galeries Laietanes).
(Sabadell, Vallès Occidental, 1896 – Barcelona, 3 maig 1953)
Dibuixant i comediògraf. Germà de Feliu i de Francesc. Col·laborà a la premsa humorística amb el pseudònim d’Anem.
Residí a París del 1920 al 1931. Un cop tornat a Catalunya, va dedicar-se al teatre i compongué comèdies ciutadanes.
Obtingueren molt d’èxit les seves obres Montparnasse (1934) i Madame (1934). Són posteriors Bala perduda (1951), Joc de dames (1951) i Comèdia de dones (1953).
(Sabadell, Vallès Occidental, 13 gener 1892 – Reus, Baix Camp, 27 gener 1991)
Ceramista, dibuixant i decorador de vidre. Germà de Feliu i de Lluís. Es formà com a ceramista a França i al Brasil.
Es dedicà amb el temps a l’esmaltat sobre vidre, especialitat en la qual destacà molt. Posteriorment es limità a la producció industrial.
Treballà en diverses poblacions fins que obrí un taller de ceràmica a Cornellà de Llobregat (1945), que després traslladà a Sant Just Desvern (1960).
Fou el pare de Núria Elias i Ubach.
(Sabadell, Vallès Occidental, 29 març 1891 – Barcelona, 4 gener 1979)
Pintor. De nom autèntic Rafael Duran i Camps. Deixeble de Vila i Cinca i de Joaquim Mir.
Treballà a Madrid i després a París, on celebrà amb èxit nombroses exposicions. Formà part de l’Associació d’Amics de les Arts.
Conreà un estil realista de les natures mortes i els paisatges. Decorà el Saló de l’Ajuntament del Poble Espanyol de Barcelona (1929).
Publicà el llibre Durancamps (1972).
(Sabadell, Vallès Occidental, 1897 – Catalunya, segle XX)
Actriu. Coneguda com a Lola Duran. Debutà com a cançonetista al Teatre Arnau de Barcelona (1913).
Fou la primera que cantà cuplets en català; una de les seves millors creacions fou Les caramelles. El 1928 passà al teatre.
Amb el seu marit, Lluís Orduna, fou una de les primeres persones que feren doblatges per al cinema.
El 1936 treballà amb la companyia Vila-Daví.
(Sabadell, Vallès Occidental, 2 agost 1953 – )
Autor, actor i director teatral. Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha estudiat també amb Carlos Gandolfo, Sanchis i Sinisterra i Pierre Chabert.
Amb Sara i Simon obtingué el Premi de la Crítica al millor text teatral del 1996. El mateix any estrenà Platón ha muerto al XXVII Sitges Teatre Internacional.
(Sabadell, Vallès Occidental, 22 octubre 1924 – )
Actriu. Procedent del teatre amateur, va començar la seva vida com a professional l’any 1951 al Teatre Romea i es va retirar, amb 83 anys, amb l’obra de Santiago Rusiñol, El jardí abandonat a l’Espai Brossa, el 2007.
Al llarg d’aquests 56 anys ha treballat en més de 100 obres de teatre i ha rebut nombrosos premis, entre ells la Creu de Sant Jordi, el Premi Serra d’Or i el Premi Margarida Xirgu.
El 2013 va ser elegida actriu emblemàtica dels actes de celebració del 150e Aniversari de la creació del Teatre Romea pel fet de ser de les actrius que més obres ha estrenat en aquest teatre, junt amb el qual el 2018 van instituir el Premi Teresa Cunillé (bianual), per incentivar i donar suport a la recerca sobre la història del teatre català.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1863 – Barcelona, 1920)
Advocat i polític. Milità en el Centre Nacionalista Republicà.
Elegit diputat provincial (1905), fou vice-president de la diputació provincial de Barcelona (1907), que presidia Prat de la Riba, amb el qual col·laborà activament.
El 1909 fou diputat republicà a corts per Sabadell.
Dades dels Països Catalans 