Arxiu d'etiquetes: Reus (nascuts a)

Laporte i Salas, Josep

(Reus, Baix Camp, 18 març 1922 – Barcelona, 15 febrer 2005)

Metge. Professor a les universitats de Cadis, València i de l’Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector (1976-80).

President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1970-74), des de 1993, de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

El 1980 fou nomenat conseller de Sanitat del govern de la Generalitat i el 1996 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Codirector de “Progresos de terapéutica”, ha publicat Les drogues (1976).

Kaisser i Guasch, Joan

(Reus, Baix Camp, 20 abril 1861 – 1930)

Músic i crític musical. Deixeble de Felip Pedrell.

És autor d’obres corals i de cançons, d’una Fantasia, per a piano, d’una Rapsòdia catalana (sobre temes tradicionals) i d’una Serenata, per a oboè i instruments de corda.

Julivert i Casagualda, Manuel

(Reus, Baix Camp, 29 abril 1930 – )

Geòleg. Estudià ciències naturals a Barcelona (1947-52) i a Oviedo, on es doctorà (1960).

Contractat per la universitat de Bogotà (1957-63), publicà el seu estudi Cover and Bassement Tectonics in the Cordillera Oriental of Colombia, South America, and comparison with some other folded Chains (1970).

Fou catedràtic de geologia a la universitat d’Oviedo (1963) i de l’Autònoma de Barcelona (1976).

De la seva època asturiana té molts treballs sobre tectònica de la serralada cantàbrica, bàsics per a la seva interpretació: Decollement tectonic in the Hercynian Cordillera of Northwest Spain (1974) i Sur la tectonique hercynienne à nappes de la chaîne cantabrique (1965); també en publicà alguns treballs sobre hidrogeologia càrstica.

Dels seus treballs a Catalunya cal fer esment sobretot de: Geologia de la Serra de Miramar (1955) i Algunas precisiones de los plegamientos hercinianos en Cataluña (1954), entre altres.

També és autor de diversos mapes geològics de la regió cantàbrica.

Josep, Joan

(Reus, Baix Camp, segle XV)

Frare mercenari. Es distingí en la tasca de redempció de captius, pròpia de l’orde.

El 1430 tornava de Tunis amb 124 alliberats. La seva nau fou capturada pels corsaris, els quals el mataren amb sagetes després de fer-lo presoner.

Güell i Güell, Hortensi

(Reus, Baix Camp, 11 maig 1876 – Salou, Tarragonès, 15 agost 1899)

Pintor i escriptor. Residí força temps a Madrid, on exposà diverses vegades.

Les seves pintures i els seus dibuixos es mouen dins el corrent impressionista.

Col·laborà com a dibuixant a “La Renaixensa” i a “L’Esquella de la Torratxa”, de Barcelona, i en algunes revistes de Reus.

El 1902 li fou publicat l’assaig Florència.

Grau i Vallespinós, Joan Baptista

(Reus, Baix Camp, 12 novembre 1832 – Tábara, Lleó, Castella, 18 setembre 1893)

Eclesiàstic i arqueòleg. Canonge doctoral a Canàries el 1862, des del 1863 residí a Tarragona, on ocupà el càrrec de vicari general de l’arxidiòcesi.

Promogut bisbe d’Astorga (1886), encarregà a Gaudí la construcció del palau episcopal.

Fundà, al seminari, un museu arqueològic, i creà la revista “El Criterio Tridentino”.

Grases i Gralla, Francesc

(Reus, Baix Camp, 5 octubre 1658 – 27 febrer 1744)

Jurisconsult. Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, on residí.

El 1693 era procurador del poble i el 1695 fou nomenat advocat fiscal de Catalunya. Defensà la causa austriacista, i el 1705 Carles III li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona. El 1706 fou elegit oïdor de l’Audiència. Amb Salvador Feliu de la Penya fou, el 1709, el principal soci de la Companyia Nova de Gibraltar.

L’any 1711 publicà Epítome o compendi de les principals diferències entre les lleis generals de Catalunya, i los capítols de redreç o ordinacions generals d’aquella…, obra que fou considerada de tendència absolutista. Per exigències d’una delegació dels tres braços del Principat fou condemnada, els exemplars cremats i Grases destituït de tots els càrrecs i li foren confiscats els béns.

Gras i Elias, Francesc

(Reus, Baix Camp, 1 desembre 1850 – Barcelona, 12 octubre 1912)

Escriptor. Fill de Pere Gras i Bellvé. Col·laborà a diverses publicacions de Barcelona i Madrid.

En castellà va escriure diverses obres sobre la història de Reus: Hijos ilustres de Reus (1899), El periodismo en Reus (1899), Historia de la ciudad de Reus (1906), a més d’El general Prim. Records de sa vida política i militar (1907), Bartrina, records íntims (1911), Tarragona en 1811 (1894), una biografia del general Manso (1894), etc.

El seu recull de biografies Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX (1909-10) són d’interès històric.

Got i Anguera, Josep

(Reus, Baix Camp, 20 juny 1861 – Sabadell, Vallès Occidental, 24 febrer 1908)

Autor teatral. Residí des del 1884 a Sabadell.

És autor de nombroses obres teatrals, estrenades del 1886 al 1901 a Barcelona i a Sabadell, entre altres, Enredos (1886), Muralla de ferro (1888), La bogeria i altres comèdies (1926), etc.

Gomis i Mestre, Frederic

(Reus, Baix Camp, 3 maig 1827 – Madrid, 25 abril 1875)

Polític i empresari. Cosí de Cels Gomis i Mestre.

Fou repetidament diputat a Corts. Col·laborà amb el general Prim.

Impulsà la construcció del ferrocarril de Reus a Lleida.