Arxiu d'etiquetes: Reus (nascuts a)

Recasens i Mercadé, Josep

(Reus, Baix Camp, 15 març 1883 – 6 setembre 1954)

Polític socialista. Germà d’Eduard i de Francesc.

El 1905 ingressà al PSOE. Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE (1911-17) i aconseguí que en el IV Congrés (Tarragona, 1916) hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català.

Col·laborà en la fundació, el 1923, de “Justícia Social” i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins al 1931. Fou l’inspirador de l’intent frustrat de fusió d’aquesta amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33.

Escriví Què és el socialisme? (1931), on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscripció al marxisme, per més que n’intentés una sistematització divulgadora.

El 1939 fou condemnat a tres anys de presidi pel govern franquista.

Miró i Folguera, Josep

(Reus, Baix Camp, 1862 – Barcelona, 1938)

Escriptor. Fou periodista molt actiu, havia estat redactor en cap d’“El Progreso” (1914), “El Diluvio” (1916) i “Las Noticias” (1917). També figurà a les redaccions d’“El Poble Català”, “La Vanguardia” i “La Publicidad”.

Col·laborà a l'”Eco del Centro de Lectura” de Reus, “La Ilustración Ibérica” i “El Mundo Ilustrado”.

Publicà el recull narratiu El ratoncito (1895).

Gil i Miralles, Joan

(Reus, Baix Camp, 1823 – 1896)

Pianista i compositor. Actuà a Madrid, formant duo amb L.M. Gottschalk, i com a solista a Saragossa, Tarragona, Reus i a l’estranger.

Fou director de l’orquestra del monestir d’El Escorial (1886-89). Hi estrenà el 1887 la Missa de Rèquiem de Josep de Letamendi.

Escriví obres per a piano.

Minguell i Gasull, Ramon

(Reus, Baix Camp, 1870 – 1925)

Eclesiàstic. Es doctorà en teologia al seminari de València (1895).

Fou professor dels instituts de Lleida i de Reus.

Destacà com a orador sagrat. Publicà diversos llibres de caràcter religiós.

Milans del Bosch i Mauri, Llorenç

(Reus, Baix Camp, 1816 – 1880)

Militar. Fill de Francesc Milans del Bosch.

Defensà la causa constitucional contra els absolutistes de la Regència d’Urgell.

Fou un dels amics de confiança del general Prim i col·laborà amb ell en el pronunciament contra Espartero (1843).

En temps del govern provisional fou capità general de Castella la Nova, i ocupà altres càrrecs en el regnat d’Amadeu de Savoia i durant la I República (1873).

Mata i Miarons, Eugeni

(Reus, Baix Camp, 4 juny 1845 – 10 novembre 1899)

Escriptor. Fou catedràtic de matemàtiques de l’institut de Reus, que cooperà a fundar i que dirigí des del 1882 fins a la seva mort.

Col·laborà a nombroses publicacions periòdiques, amb articles i amb poesies catalanes. Aquestes darreres eren de caràcter humorístic.

Mascias i Òdena, Josep Maria

(Reus, Baix Camp, 1 novembre 1841 – París, França, 1908)

Financer. Emigrà a Amèrica, i treballà en empreses bancàries argentines. Fou un dels promotors de la Industrial Agrícola i director del Banco Inmobiliario de Buenos Aires.

Fundà l’Hospital Español i el poble colònia de Saavedra. Cal remarcar la seva promoció d’obres benèfiques, que continuà a partir del 1905 a París, ciutat on possiblement morí.

Mas i Peñas, Tomàs

(Reus, Baix Camp, 1834 – Segua La Grande, Mèxic, 1917)

Religiós jesuïta. Fou missioner a les illes Filipines, on assolí un gran prestigi.

Fruit de les seves observacions foren unes Cartas edificantes de las Misiones de la Compañía de Jesús en la isla de Mindanao (1879-82).

El 1879 fou destinat a Mèxic.

Mas i Bargalló, Miquel

(Reus, Baix Camp, 14 març 1846 – Barcelona, 9 juny 1923)

Guitarrista i compositor. Deixeble de J. Brocà.

Féu una carrera de concertista i fou catedràtic de guitarra i mandolina a l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1894).

Escriví, especialment, peces per a piano, guitarra i mandolina i fundà les associacions musicals La Lira Barcelonesa i La Lira Española.

Martorell i Guinjoan, Aleix

(Reus, Baix Camp, 20 desembre 1861 – Cartagena, Múrcia, 28 desembre 1906)

Enginyer naval. Fou catedràtic de l’Escola de Marina. Era considerat un dels millors tècnics d’armament naval del seu temps.

Estigué destinat per un temps a les illes Filipines.

Escriví diversos treballs de la seva especialitat.