(Palma de Mallorca, 1880 – 1946)
Periodista i promotor teatral. Llicenciat en lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció de “La Almudaina”, del qual periòdic fou propietari. Publicà treballs com De la Roqueta i El problema de la emigración en Mallorca (1905).
Promotor d’una festa literària a València en honor de Teodor Llorente i, sobretot, del teatre regional mallorquí, estrenà alguns sainets com Un, dos, tres… sus i Tenda de calçat, ambdós publicats el 1935.
(València, 1920 – 1 gener 2005)
Crític d’art. Promotor de l’avantguardisme a València (Grup Parpalló, Nou realisme), ha contribuït a la introducció del mètode sociològic en l’estudi de l’art.
Col·labora en diverses revistes, fundà la “Suma y Sigue del Arte Contemporáneo” i ha publicat nombrosos llibres entre els quals destaca Panorama del arte nuevo español (1966).
Premi de la Crítica a la XXIX Biennal de Venècia.
(Llombai, Ribera Alta, 12 novembre 1940 – )
Editor i promotor cultural. Actiu impulsor i defensor de la cultura catalana al País Valencià, fou el fundador del Partit Socialista del País Valencià, de l’Editorial Tres i Quatre (1968) i del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma (1971).
Promotor del setmanari “El Temps”, també fou un dels redactors de l’Estatut d’Elx (1975) i secretari general d’Acció Cultural del País Valencià des que es creà (1978). Principal impulsor dels premis Octubre de Literatura i impulsor d’iniciatives culturals i cíviques en favor de la cultura catalana.
El 1992 emprengué l’edició de l’Obra Completa de Miquel Batllori, i, el 1996, la de Josep M. de Sagarra.
(Lisboa, Portugal, 1842 – Barcelona, 16/oct/1908)
Promotor de circ. Fundador del famòs Circ Alegria (o Circo Ecuestre), inaugurat el 21 de maig de 1879 i instal·lat a la plaça de Catalunya, de Barcelona.
Hi actuaren les millors atraccions de l’època fins que, per exigències d’urbanització, fou enderrocat el 29 d’octubre de 1895.
(Manlleu, Osona, 29 juny 1918 – Mataró, Maresme, 27 octubre 2000)
Promotor cultural, escriptor i mestre en ferro forjat.
En bona part autodidacte, s’establí a Mataró, on ha estat un dels capdavanters de la represa cultural catalana de la postguerra, especialment amb la fundació del Racó (1949), on ha organitzat conferències, concerts, representacions, cinema, etc. També ha intervingut en cinema amateur de qualitat, com a actor, guionista, etc.
Com a artista plàstic, ha realitzat obres en ferro forjat, composicions amb cromos antics (que ha exposat en diverses ocasions) i és l’autor del Sant Jordi que lliura anualment el Sindicat de Cinematografia i Espectacles com a premi a films i sales exhibidores.
Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi l’any 1982.
(Barcelona, 1876 – 1960)
Industrial i dirigent esportiu. Hereu de l’empresa tèxtil cotonera Montalfita SA, l’engrandí i desenvolupà.
El 1946 fou elegit president del Club de Futbol Barcelona, el qual dugué a una etapa d’esplendor (contractació de L. Kubala, temporada de les cinc copes, etc). Cessà el 1953.
El seu fill fou Agustí Montal i Costa.
(Cervera, Segarra, 1924 – Lleida, 18 maig 1999)
Professor, polític i activista cultural. L’any 1939 s’exilià a Montpeller. En tornar dirigí, sota el mestratge de Pierre Deffontaines, una secció de l’Institut Francès de Barcelona a Cervera.
Des del 1955 fins al 1980 dirigí l’Alliance Française de Lleida. Interessat per l’art contemporani, creà la Petite Galerie (1968-76).
Intervingué en la majoria d’iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes.
Fou regidor de cultura de l’ajuntament de Lleida durant els anys 1979-91, pel PSC.
(Tarragona, 1907 – segle XX)
Publicista. Fundà a Tarragona l’Agrupació d’Autors Novells (1925) i la revista “El Temps” (1929).
Desvetllà bon nombre d’iniciatives culturals, sobretot pel que fa amb les relacionades amb l’ensenyament de la llengua catalana.
Després col·laborà a algunes publicacions periòdiques.
(Mataró, Maresme, 1936 – )
Promotor cultural. Fill de Julià Gual i Masoller i de Rita Casals, als qual seguí a l’exili i es dedicà posteriorment a l’ensenyament, en particular del català, a Prada.
Fundà a Illa la revista escolar “Terra Nostra” (1965) que es transformà en una publicació trimestral de divulgació de temàtica rossellonesa.
Amb el mateix nom creà una editorial que ha contribuït poderosament al redreçament cultural de la Catalunya Nord.
Fou un dels principals organitzadors de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada.
Dades dels Països Catalans 