Arxiu d'etiquetes: promotors/es

Espar i Ticó, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 desembre 1927 – 20 agost 2022)

Promotor, mecenes i activista cultural. Militant catalanista, participà en els principals actes d’afirmació nacionalista dels anys 1950 i 1960 i posteriorment intervingué en l’Assemblea de Catalunya, la fundació del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya, el Congrés de Cultura Catalana, etc.

Ha estat també un dels principals patrocinadors de diverses iniciatives culturals, com Edigsa, Cavall Fort i el diari Avui, etc.

Autor del llibre de memòries Amb “C” de Catalunya. L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Elias i Juncosa, Josep

1 Resposta

(Tarragona, 27 maig 1880 – Barcelona, 28 gener 1944)

Periodista. Destacà en l’especialitat esportiva, que li donà una àmplia popularitat.

Amb el pseudònim de Corredisses fou l’encarregat de la secció d’esports de “La Veu de Catalunya” durant més de trenta anys.

Contribuí a la creació del Club de Natació Barcelona i a la construcció de l’estadi de Montjuïc.

Desumbila i Enrich, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1917 – 24 octubre 1986)

Escriptor. Gran promotor catòlic de l’ecumenisme a Catalunya.

És autor de diversos articles i nombroses traduccions, així com de centenars de conferències. Durant el concili Vaticà II fou col·laborador del “DO-C” (Documentació del Concili) d’Holanda.

El 1963 publicà el llibre El ecumenismo en España.

Dalmau i Rafel, Josep

26 Respostes

(Manresa, Bages, 1867 – Barcelona, 1937)

Marxant, pintor i restaurador. Més conegut com a impulsor de l’art català d’avantguarda i marxant.

Deixeble de Joan Brull, participà a les Exposicions del 1896 i del 1898 a Barcelona i fou contertulià d’Els Quatre Gats.

Després d’una estada a París (1900-05) fundà a Barcelona les Galeries Dalmau, botiga d’antiguitats i una galeria d’exposicions (1906), amb la qual renovà el panorama artístic de la ciutat i de Catalunya i on donà a conèixer les tendències i els artistes més innovadors, tant catalans com europeus: Josep Mompou, el cubisme, Joan Miró, Picabia, Salvador Dalí, els evolucionistes, el GATCPAC, el neoplasticisme, etc.

Costa i Roca, Jordi

1 Resposta

(Barcelona, 17 agost 1925 – Perpinyà, 10 febrer 2000)

Enginyer químic i promotor cultural. Va ser professor de física al liceu de Ceret (Vallespir).

És conegut per haver impulsat un gran nombre d’activitats cíviques i culturals, a favor de la cultura catalana a la Catalunya Nord. Membre del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, en dirigí el butlletí durant el període 1968-70.

Fou president del Moviment Laic de les Cultures Regionals de França i secretari general de l’Associació Internacional per a la Defensa de les Llengües i Cultures Amenaçades.

És autor d’una Història del sindicalisme francès (1960).

Cendrós i Carbonell, Joan Baptista

2 Respostes

(Barcelona, 22 juny 1916 – 9 juliol 1986)

Empresari, polític i promotor cultural.

Va ser clau en el finançament de l’Institut d’Estudis Catalans i participà en la creació de Banca Catalana (1960), d’Òmnium Cultural (1961), de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1980), a més de diversos premis literaris (Sant Jordi, Carles Riba).

Va crear el partit Llibertat i Democràcia Social, origen d’Esquerra Democràtica de Catalunya.

Borralleras i Grau, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 desembre 1880 – 3 desembre 1946)

Promotor d’activitats literàries i artístiques. Fou animador de l’Associació Wagneriana, del premi Crexells i de la penya de l’Ateneu, que formà amb Josep Maria de Sagarra, Francesc Pujols, Alexandre Plana i d’altres.

Fou secretari de la Junta de Museus de Barcelona en 1931-39 i en 1945-46, i col·laborà en l’adquisició de la col·lecció Plandiura el 1933 i en el salvament d’obres d’art durant la guerra civil de 1936-39.

Bonaplata i Sistachs, Teodor

6 Respostes

(Barcelona, 11 desembre 1841 – 31 desembre 1904)

Actor dramàtic. El 1870 es va traslladar a l’Argentina, on durant uns anys va treballar com a primer actor, interpretant especialment melodrames.

El 1883 tornà a Barcelona i s’encarregà de la direcció del Teatre Català (Romea), on actuà en castellà. Àngel Guimerà el trià com a protagonista de les seves obres Mar i cel (1888), L’ànima morta, Rei i monjo, Terra baixa, etc, i això marcà el seu establiment definitiu en el teatre en català.

Estrenà també obres de Frederic Soler, de Josep Pin i Soler, etc. Els darrers anys s’especialitzà en papers còmics.

Va escriure alguns treballs sobre l’art dramàtic i traduí i adaptà les més celebrades produccions estrangeres.

Fou el pare de la soprano Carme Bonaplata i Cuní.

Boixader i Roura, Àngel

2 Respostes

(Vic, Osona, 21 desembre 1889 – Buenos Aires, Argentina, agost 1935)

Periodista i promotor cultural. Col·laborador d’“En Patufet” i “L’Escena Catalana”.

A 20 anys se n’anà a l’Argentina, on escriví en nombroses revistes catalanes. Fou president del Casal Català i propulsà els Jocs Florals de Buenos Aires. Fundà una filial de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i presidí la delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

Bassols i Parés, Agustí Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 juny 1924 – 25 abril 2018)

Advocat i polític. Actiu promotor de la cultura catalana.

S’ha destacat especialment per l’impuls que donà a la modernització del dret civil català quan es féu càrrec de la conselleria de Justícia de la Generalitat (1982 i 1988).