(València, 1920 – 1 gener 2005)
Crític d’art. Promotor de l’avantguardisme a València (Grup Parpalló, Nou realisme), ha contribuït a la introducció del mètode sociològic en l’estudi de l’art.
Col·labora en diverses revistes, fundà la “Suma y Sigue del Arte Contemporáneo” i ha publicat nombrosos llibres entre els quals destaca Panorama del arte nuevo español (1966).
Premi de la Crítica a la XXIX Biennal de Venècia.
(Llombai, Ribera Alta, 12 novembre 1940 – )
Editor i promotor cultural. Actiu impulsor i defensor de la cultura catalana al País Valencià, fou el fundador del Partit Socialista del País Valencià, de l’Editorial Tres i Quatre (1968) i del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma (1971).
Promotor del setmanari “El Temps”, també fou un dels redactors de l’Estatut d’Elx (1975) i secretari general d’Acció Cultural del País Valencià des que es creà (1978). Principal impulsor dels premis Octubre de Literatura i impulsor d’iniciatives culturals i cíviques en favor de la cultura catalana.
El 1992 emprengué l’edició de l’Obra Completa de Miquel Batllori, i, el 1996, la de Josep M. de Sagarra.
(Lisboa, Portugal, 1842 – Barcelona, 16/oct/1908)
Promotor de circ. Fundador del famòs Circ Alegria (o Circo Ecuestre), inaugurat el 21 de maig de 1879 i instal·lat a la plaça de Catalunya, de Barcelona.
Hi actuaren les millors atraccions de l’època fins que, per exigències d’urbanització, fou enderrocat el 29 d’octubre de 1895.
(Manlleu, Osona, 29 juny 1918 – Mataró, Maresme, 27 octubre 2000)
Promotor cultural, escriptor i mestre en ferro forjat.
En bona part autodidacte, s’establí a Mataró, on ha estat un dels capdavanters de la represa cultural catalana de la postguerra, especialment amb la fundació del Racó (1949), on ha organitzat conferències, concerts, representacions, cinema, etc. També ha intervingut en cinema amateur de qualitat, com a actor, guionista, etc.
Com a artista plàstic, ha realitzat obres en ferro forjat, composicions amb cromos antics (que ha exposat en diverses ocasions) i és l’autor del Sant Jordi que lliura anualment el Sindicat de Cinematografia i Espectacles com a premi a films i sales exhibidores.
Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi l’any 1982.
(Barcelona, 22 desembre 1927 – 20 agost 2022)
Promotor, mecenes i activista cultural. Militant catalanista, participà en els principals actes d’afirmació nacionalista dels anys 1950 i 1960 i posteriorment intervingué en l’Assemblea de Catalunya, la fundació del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya, el Congrés de Cultura Catalana, etc.
Ha estat també un dels principals patrocinadors de diverses iniciatives culturals, com Edigsa, Cavall Fort i el diari Avui, etc.
Autor del llibre de memòries Amb “C” de Catalunya. L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi.
(Tarragona, 27 maig 1880 – Barcelona, 28 gener 1944)
Periodista. Destacà en l’especialitat esportiva, que li donà una àmplia popularitat.
Amb el pseudònim de Corredisses fou l’encarregat de la secció d’esports de “La Veu de Catalunya” durant més de trenta anys.
Contribuí a la creació del Club de Natació Barcelona i a la construcció de l’estadi de Montjuïc.
(Barcelona, 1917 – 24 octubre 1986)
Escriptor. Gran promotor catòlic de l’ecumenisme a Catalunya.
És autor de diversos articles i nombroses traduccions, així com de centenars de conferències. Durant el concili Vaticà II fou col·laborador del “DO-C” (Documentació del Concili) d’Holanda.
El 1963 publicà el llibre El ecumenismo en España.
(Manresa, Bages, 1867 – Barcelona, 1937)
Marxant, pintor i restaurador. Més conegut com a impulsor de l’art català d’avantguarda i marxant.
Deixeble de Joan Brull, participà a les Exposicions del 1896 i del 1898 a Barcelona i fou contertulià d’Els Quatre Gats.
Després d’una estada a París (1900-05) fundà a Barcelona les Galeries Dalmau, botiga d’antiguitats i una galeria d’exposicions (1906), amb la qual renovà el panorama artístic de la ciutat i de Catalunya i on donà a conèixer les tendències i els artistes més innovadors, tant catalans com europeus: Josep Mompou, el cubisme, Joan Miró, Picabia, Salvador Dalí, els evolucionistes, el GATCPAC, el neoplasticisme, etc.
(Barcelona, 17 agost 1925 – Perpinyà, 10 febrer 2000)
Enginyer químic i promotor cultural. Va ser professor de física al liceu de Ceret (Vallespir).
És conegut per haver impulsat un gran nombre d’activitats cíviques i culturals, a favor de la cultura catalana a la Catalunya Nord. Membre del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, en dirigí el butlletí durant el període 1968-70.
Fou president del Moviment Laic de les Cultures Regionals de França i secretari general de l’Associació Internacional per a la Defensa de les Llengües i Cultures Amenaçades.
És autor d’una Història del sindicalisme francès (1960).
(Barcelona, 22 juny 1916 – 9 juliol 1986)
Empresari, polític i promotor cultural.
Va ser clau en el finançament de l’Institut d’Estudis Catalans i participà en la creació de Banca Catalana (1960), d’Òmnium Cultural (1961), de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1980), a més de diversos premis literaris (Sant Jordi, Carles Riba).
Va crear el partit Llibertat i Democràcia Social, origen d’Esquerra Democràtica de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 