(Figueres, Alt Empordà, 1 gener 1917 – Barcelona, 1970)
Enginyer de camins i geòleg. Professor de la Universitat de Madrid.
Treballà a les Illes Canàries i plantejà la modernització de l’estructura viària de Girona.
Obres principals: Evolución sedimentaria del delta del Ebro (1962) i Geología, viento y geometría (1966).
(Barcelona, 1943 – 11 setembre 1990)
Crític cinematogràfic. Professor a l’Escola Universitària de Formació del Professorat de Barcelona, exercí com a crític de cinema del diari “Avui” des del 1983.
Coautor dels llibres Conèixer el cinema, El cinema a l’escola i Espectacle, amor i martiris al cinema de romans.
Dirigí el Festival Internacional de Cinema de Barcelona entre el 1987 i el 1990.
(Barcelona, 9 desembre 1890 – 25 novembre 1967)
“Tana Lluró” Soprano i professora. Estudià a les acadèmies de Frank Marshall i d’Enric Granados, de Barcelona.
Féu el seu debut l’any 1908 i actuà per primera vegada al Liceu el 1912 amb l’òpera Roméo et Juliette, de Gounod.
Entre les seves interpretacions cal recordar Liliana d’Apel·les Mestres (1912), i Maruxa d’Amadeu Vives (1914), paper que cantà molts cops.
Posteriorment va dedicar-se a l’ensenyament.
(el Pujal, Pallars Sobirà, 1 maig 1934 – Sabadell, Vallès Occidental, 9 abril 2026)
Filòsof. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.
Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on portà a terme una important tasca docent, codirigí la col·lecció “Textos Filosòfics”.
Ha estat membre del Col·legi de Filosofia, de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i president de l’Associació Catalana de Filosofia Moderna, filial de la Societat Catalana de Filosofia.
(Barcelona, 17 desembre 1947 – )
Filòsof i crític literari. Professor de la Universitat de Barcelona i membre del Col·legi de Filosofia i de l’Institut d’Humanitats.
És autor de llibres sobre estètica, teoria literària i filosofia: Por una estética egoista (1978), Ideología y metodología del diseño (1979), Francesc Todó (1983), El sentit i la forma: assaig d’estètica (1990) i Teoria literària (1997), entre d’altres.
Destacà també per les seves traduccions, especialment de l’alemany, i per l’edició de clàssics de la literatura.
(Barcelona, 7 novembre 1926 – 17 octubre 2003)
Metge i escriptor. Fundador del Centre d’Influència Catòlica Femenina i del jurat del premi de la Lletra d’Or.
Conferenciant i publicista, s’ha dedicat a tasques de divulgació, mitjançant la premsa i la ràdio, de temes mèdics, literaris i sobre caracterologia de l’infant.
Escriptor fecund, ha publicat Mals pensaments a favor de l’home (1962), la biografia Agustí Pedro Pons (1964), Diabetis (1992), i ha col·laborat en el llibre Diabetologia: anàlisi clínica (1999).
Fou professor en diverses institucions pedagògiques. El 1993 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.
(Barcelona, 10 abril 1728 – Ferrara, Itàlia, 1782)
Jesuïta. Fou professor de filosofia a Calataiud (Aragó) i de teologia a Barcelona. Excel·lí com a predicador.
Hagué d’emigrar a Itàlia en decretar Carles III de Borbó l’expulsió de la Companyia de Jesús.
Publicà algunes obres que no signà per la seva molta modèstia.
(Guissona, Segarra, 8 febrer 1923 – Lliçà d’Amunt, Vallès Oriental, 14 juny 2019)
Musicòleg. Deixeble d’Higini Anglès, es doctorà en musicologia a l’Institut de Música Sagrada de Roma.
Cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya i sotsdirector de l’Instituto Español de Musicología del CSIC. Fou professor de musicologia i de paleografia musical al Conservatori del Liceu.
És autor, entre altres obres, de Capellae Sixtinae codicis musicis (1960).
(Oliva, Safor, 1898 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1985)
Historiador i religiós. Doctor en filosofia i teologia per l’Ignatius Kolleg de Valkenburg (Holanda) i en història per la Universitat de Munic.
Fou professor d’història eclesiàstica, arqueologia cristiana i patrologia, a Barcelona fins al 1948, i després a la universitat pontifícia de Salamanca (1948-68).
Especialitzat en la història de l’Església, sobretot en la Inquisició, de la seva producció historiogràfica destaquen La Inquisición en España (1956), Nueva visión de la Historia del cristianismo (1956), Compendio de la Historia de la Iglesia (1962) i Manual de Historia Eclesiástica (1966), així com nombroses treballs publicats a revistes com “Estudios Eclesiásticos”, “Analecta Sacra Tarraconensia”, “Gregorianum”, “Razón y Fe”, etc.
(Barcelona, 27 febrer 1894 – Milà, Itàlia, 2 setembre 1970)
Soprano. Debutà l’any 1913 al Liceu de Barcelona.
Toscanini la féu debutar al teatre de l’Scala de Milà, amb La Walkíria (1924). Actuà a molts teatres d’Europa.
Retirada el 1945, fundà una escola de cant, de gran prestigi, a Milà, amb deixebles com Alfredo Kraus, entre d’altres.
