Arxiu d'etiquetes: professors/es

Maragall i Noble, Jordi

(Barcelona, 27 gener 1911 – 26 maig 1999)

Filòsof i polític. Fill de Joan Maragall i Gorina, i germà de Josep, Joan Antoni i Ernest.

Llicenciat en filosofia i dret per la Universitat de Barcelona (1928-32), fou influït per Ortega i Zubiri entre d’altres i ensenyà a l’Institut Escola.

Escollit senador a les llistes PSC-PSOE, per Barcelona el 1982, fou reelegit en les successives legislatives fins que el 1997 va renunciar al seu escó.

President de l’Ateneu Barcelonès, entre els seus llibres destaquen Balanç de la universitat autònoma (1969), El pensament filosòfic (1978) i el llibre de memòries El que passa i els qui han passat (1985).

Fou el pare del polític Pasqual Maragall i Mira.

Manyà i Alcoverro, Joan Baptista

(Gandesa, Terra Alta, 30 octubre 1884 – Tortosa, Baix Ebre, 22 desembre 1976)

Teòleg i escriptor. Format a Tortosa i Roma, exercí de professor a Tortosa i a Castelló, canonge des del 1918.

Les seves obres, molt nombroses, abasten la filosofia, la teologia i la història local; destaca l’obra, en cinc volums, Theologumena (1946-57).

Es mostrà sempre un acèrrim defensor de la catalanitat.

Mans i Puigarnau, Jaume Maria

(Barcelona, 17 agost 1905 – 1983)

Advocat. Autor de Las clases serviles bajo la monarquía visigoda y en los estados cristianos de la reconquista española (1928), que constitueix la seva tesi doctoral, i de diverses obres jurídiques: El consentimiento matrimonial (1956), Hacía una ciencia general y unitaria del derecho (1960), Lógica para juristas (1969), entre d’altres.

Fou transcriptor del text original del Recognoverunt proceres i professor de dret canònic, director de la biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Manescal, Onofre

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Professor de teologia, sacerdot i orador. Pronuncià discursos i sermons en llatí, català i castellà.

És conegut sobretot per Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume segon, i història de la pèrdua de Espanya, grandesa de Catalunya, comtes de Barcelona i reis d’Aragó, predicat a la catedral de Barcelona i publicat el 1602.

Famós per la seva defensa de la llengua catalana, tenia pretensions d’historiador.

Fou un dels quatre censors de l’edició de la primera part de la Crònica Universal… de Jeroni Pujades.

Mallart i Guimerà, Lluís

(Barcelona, 1932 – )

Antropòleg. Visqué al Camerun, amb la tribu Evuzok, entre 1961 i 1968.

Ha estat professor a les universitats de Nanterre i Rovira i Virgili de Tarragona.

Ha publicat nombroses treballs, entre els quals Un poble africà, etnologia i pastoral (1971), Medicine et pharmacopée Evuzok (1977), Sóc fill dels Evuzok (1992) i Ser hombre, ser alguien: ritos e iniciaciones en el sur del Camerún (1993).

Mallafré i Gavaldà, Joaquim

(Reus, Baix Camp, 2 juny 1941 – 22 febrer 2024)

Traductor. Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra i fou professor a la Universitat de Tarragona.

Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’Ulisses de James Joyce (1981). Posteriorment ha traduït, entre d’altres, Vida i opinions de Tristam Shandy (1993), de L. Sterne i el teatre complet de S. Beckett (1996), i ha publicat la traducció revisada de l’Ulisses (1996) i la d’Un viatge sentimental de L. Sterne (1996).

El 1993 guanyà el Premi Nacional de Literatura Catalana per l’assaig Llengua de tribu i llengua de polis: bases d’una traducció literària (1991).

El 1998 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Magrinyà, Salvador

(Montblanc ?, Conca de Barberà, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)

Físic i militar. Fou tinent del batalló de Montblanc, i lluità en la defensa de Tarragona contra Napoleó.

Fou professor de matemàtiques i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí diverses comunicacions.

Magre i Servet, Jaume

(Cervera, Segarra, 1924 – Lleida, 18 maig 1999)

Professor, polític i activista cultural. L’any 1939 s’exilià a Montpeller. En tornar dirigí, sota el mestratge de Pierre Deffontaines, una secció de l’Institut Francès de Barcelona a Cervera.

Des del 1955 fins al 1980 dirigí l’Alliance Française de Lleida. Interessat per l’art contemporani, creà la Petite Galerie (1968-76).

Intervingué en la majoria d’iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes.

Fou regidor de cultura de l’ajuntament de Lleida durant els anys 1979-91, pel PSC.

Macià i Vives, Carles

(Barcelona, 5 setembre 1921 – 16 juliol 2021)

Escriptor. Professor mercantil. Guanyà el premi Joan Santamaria (1962), amb Tant o més que a viure, i el Joaquim Ruyra (1964), amb Un paracaigudes sobre la vall Ferrera. Publicà La nostra terra de cada dia (1964, premi Víctor Català 1963) i col·laborà habitualment a “Cavall Fort”.

També ha publicat el recull de contes Fer córrer el temps (1979), les narracions La raverència i Un home contra el gel (1982), El temple de Xac-Mool (1978), Històries de prop i de lluny (1980) i Els remences Sobremunt (1992).

Macià i Pons, Pau

(les Borges Blanques, Garrigues, 24 març 1917 – Barcelona, 5 maig 1980)

Pintor i cartellista. Conreà la pintura mural religiosa. També fou conegut com a il·lustrador. 

El 1946 fou nomenat professor de l’Escola Massana.

El 1952 guanyà el premi del cartell anunciador del XXXV Congrés Eucarístic de Barcelona.