Arxiu d'etiquetes: professors/es

Duran -varis bio-

2 Respostes

Antoni Pau Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.

Baltasar Duran  (Barcelona, 1716 – Girona, 1793)  Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III de Borbó. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI de Borbó.

Eudald Duran  (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.

Francesc Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.

Josep Duran  (Catalunya, segle XVII)  Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.

Diéguez i Foguet, Josefina

1 Resposta

(Barcelona, 28 desembre 1896 – 22 desembre 1986)

Violinista, coneguda com a Pepita Diéguez. Estudià al Conservatori de Brussel·les. Ha donat nombrosos recitals.

S’ha dedicat a l’ensenyament del violí.

Daura i Garcia, Pere

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 21 febrer 1896 – Rockbridge Baths, EUA, 1 gener 1976)

Pintor. Deixeble -a l’Escola de Llotja– de José Ruiz Blasco. S’inicià com a escenògraf amb Joaquim Jiménez i Solà i Josep Calvo; completà la seva formació a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Residí a París (1914-18) i a Menorca.

Relacionat a Barcelona amb l’Agrupació d’Artistes Catalans, el 1920 tornà a París, on tractà Joaquim Torres i Garcia. Residí a Sant Circ (Carcí) des del 1930 sense perdre contacte amb Catalunya (fou premiat al concurs de Montserrat del 1931). El 1939 s’establí a Virgínia, on exercí la docència des del 1944.

Féu natura morta, retrat, figura i, sobretot, paisatge. Endut per un fort individualisme i una fina sensibilitat, el seu art partí del fauvisme i adquirí gran vigor. Conreà també la decoració mural i, tardanament, l’escultura.

Té obres a museus i col·leccions dels EUA, França, Austràlia, Suècia, Anglaterra, etc.

Cuyàs i Artés, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1844 – 1 setembre 1896)

Baríton i professor. Estudià música a Montserrat. Fou mestre auxiliar d’orgue al Conservatori del Liceu. Estudià cant a París.

Es presentà al teatre del Liceu. Actuà amb bon èxit a diversos països. En retirar-se es dedicà a l’ensenyament.

Coromina i Faralt, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1756 – 1834)

Gravador. Excel·lí en el gravat al coure.

Fou professor de l’Escola de Nobles Arts i sots-director de l’Escola de Pintura a la capital. Era acadèmic de San Fernando.

Conill, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Metge. Professor a la universitat de Montpeller, aconseguí de Carles II de Navarra, senyor de Montpeller, d’implantar-hi obligatòriament l’estudi pràctic de l’anatomia directament sobre el cos dels ajusticiats (1377).

Metge de Joan I de Catalunya, aquest li regalà, el 1387, una casa a Barcelona per haver-lo guarit.

Comas i del Brugar, Miquel

Deixa un comentari

(Forallac, Baix Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)

Filòsof. Ensenyà filosofia i teologia a la universitat de Barcelona.

Escriví en llatí diversos tractats de filosofia aristotèlica.

Colomer i Mestres, Pere Nolasc

Deixa un comentari

(Girona, 1822 – Vic, Osona, 1881)

Bisbe de Vic (1876-81) i escriptor. Ordenat a Roma (1845), fou professor al seminari de Girona.

Llatinista, compongué himnes i poemes religiosos, com Maria Virgo, seu de vita Beatae Mariae Virginis (1881).

Claret i Dalmau, Gabriel

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX – Barcelona, 1904)

Professor mercantil. Excel·lí a l’ensenyament.

Les seves idees esquerranes li valgueren persecucions de les autoritats espanyoles.

Cidón i Navarro, Francesc de

Deixa un comentari

(València, 10 desembre 1871 – Saragossa, Aragó, 29 maig 1943)

Pintor. Exercí l’ensenyament a Tarragona. Destacà com a cartellista.